El no-res fet visible per Albert Camus a ¡®La caiguda¡¯

Segons explica F¨¦lix de Az¨²a, el 1970, quan les escombraries s¡¯amuntegaven a Par¨ªs a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una llarga vaga, i la fermentaci¨® de les deixalles emboirava la ciutat, Samuel Beckett i ?mile Cioran sortien a caminar cada vespre i, admirant-se de la grisor que ho enva?a tot, el primer li deia al segon: ¡°Amic Cioran, Par¨ªs no havia estat mai tan bonic!¡±. La sensibilitat del franc¨¨s Jean-Baptiste Clamence, el protagonista de La caiguda, surt de la mateixa soca que la de Beckett i, quan s¡¯acosta passejant a un dels dics d¡¯Amsterdam amb un company an¨°nim que li escolta les confessions, pondera la bellesa infernal del panorama que se¡¯ls obre als ulls: ¡°Aqu¨ª t¨¦ el paisatge negatiu m¨¦s bonic del m¨®n! No troba? Miri, a la nostra esquerra, aquest munt de cendra que aqu¨ª anomenen duna, el dic gris a la dreta, la sorra l¨ªvida als nostres peus i, al davant, el mar de color lleixiu, el cel vast que reflecteix les aig¨¹es esblaimades. Un infern amorf, realment! Nom¨¦s horitzontals, cap esclat, un espai incolor, la vida morta. No troba que ¨¦s l¡¯anul¡¤laci¨® universal, el no-res fet visible?¡±. El goig que sent Clamence en contemplar el paisatge negatiu del dic d¡¯Amsterdam ¨¦s un reflex de la visi¨® negativa de l¡¯exist¨¨ncia humana que el pensament de Camus comparteix amb el de Beckett i Cioran i que, a les p¨¤gines de La caiguda, l¡¯¨²ltima novel¡¤la que va publicar en vida, es fa m¨¦s expl¨ªcit que mai. ?s el goig d¡¯haver ent¨¨s, finalment, que la grisor del m¨®n ¨¦s la de l¡¯¨¤nima humana i que les promeses d¡¯embelliment no fan sin¨® deixar-la m¨¦s bruta i devastada; el goig de contemplar les coses tal com s¨®n.

La caiguda s¡¯escriu en un moment en qu¨¨ el record de l¡¯Holocaust encara ¨¦s molt viu, per¨° s¡¯erraria el lector que vei¨¦s en aquest pensament una simple reacci¨® als horrors del segle m¨¦s sanguinari de la hist¨°ria, perqu¨¨, si b¨¦ aquesta experi¨¨ncia l¡¯empeny a un cam¨ª de no retorn, el seu abast moral es projecta sobre tota la condici¨® humana. Amb la desaparici¨® de D¨¦u i el frac¨¤s criminal dels seus succedanis ideol¨°gics, l¡¯home apareix com l¡¯¨²nic responsable d¡¯un dest¨ª diab¨°licament absurd.

Jean-Baptiste Clamence ¨¦s un advocat parisenc retirat a Amsterdam que una nit, en una taverna, es confessa a un company de barra. Com a advocat, s¡¯havia dedicat a defensar abnegadament les viudes i els orfes; si eren pobres, no els cobrava, i quan en tenia ocasi¨® ajudava tots els necessitats d¡¯aquest m¨®n. Ara b¨¦, tot aix¨° ho feia, i aix¨ª ho reconeix, perqu¨¨ d¡¯aquesta manera se situava per damunt dels seus cong¨¨neres, perqu¨¨ ¡°la mod¨¨stia m¡¯ajudava a brillar, la humilitat, a v¨¨ncer, i la virtut, a oprimir¡±. Aix¨ª, confessant les verdaderes intencions del seu aparent altruisme, mostra les que tots els homes oculten. Si elogiem els morts ¨¦s perqu¨¨, ¡°la boca plena de terra¡±, ja no poden dir res; l¡¯amor que sentim per un altre sempre ¨¦s amor propi, perqu¨¨ ¡°l¡¯home t¨¦ dues cares: no pot estimar sense estimar-se¡±. S¨®n consideracions que de vegades fa el judici popular, per¨° a La caiguda, fent visible el no-res per la for?a de l¡¯estil, s¡¯eleven com una veritat revelada. Clamence, erigint-se en el que ell en diu ¡°jutge penitent¡±, perqu¨¨ nom¨¦s declarant les pr¨°pies mis¨¨ries pot jutjar les dels altres, desf¨¤ la coartada de la innoc¨¨ncia que tothom exigeix que li sigui acceptada, fins i tot els m¨¦s criminals, els canalles que ¡°volen la gr¨¤cia, ¨¦s a dir, la irresponsabilitat, i sense cap vergonya invoquen justificacions de la natura o excuses de les circumst¨¤ncies¡±.

El pensament d¡¯Albert Camus ¨¦s tan necessari avui com en els anys en qu¨¨ es va escriure, i val la pena aprofitar aquesta nova edici¨® de La caiguda per tornar-lo a tenir present. La traducci¨®, a c¨¤rrec d¡¯Anna Casassas, ¨¦s en general molt correcta i, en ocasions, brillant. No m¨¦s brillant que la que, ja fa uns quants anys, va publicar Maria Bohigas i encara es pot trobar en algunes llibreries.