Intel¡¤lecte a l¡¯estat pur

Quan Paul Val¨¦ry ja era considerat un dels homes de lletres m¨¦s rellevant de la Fran?a del seu temps, el seu amic l¡¯abb¨¦ (moss¨¨n) Bremond va trobar-lo i li va dir: ¡°Amic, cada dia costa m¨¦s d¡¯entendre el que escriviu¡±. I Val¨¦ry va respondre: ¡°Comprendreu que no m¡¯he llevat tota la vida entre les quatre i les cinc del mat¨ª per escriure ximpleries¡±. Un altre, company seu a l¡¯Acad¨¦mie, li va etzibar: ¡°Senyor, us torneu cada dia m¨¦s intel¡¤lectual¡±. I va respondre el poeta: ¡°Mireu: un es torna cada dia m¨¦s intel¡¤lectual, o m¨¦s imb¨¨cil: no hi ha m¨¦s opcions¡±. S¨®n dues an¨¨cdotes que resumeixen a la perfecci¨® qu¨¨ pensava Val¨¦ry sobre la indefugible activitat de l¡¯intel¡¤lecte.

Paul Val¨¦ry (1871-1945) va ser conegut, a Catalunya, per la versi¨® original o les diverses traduccions del seu llarg poema El cementiri mar¨ª ¡ªblasmat per Nathalie Sarraute, entre d¡¯altres¡ª i no gaire cosa m¨¦s a l¡¯inici. Decennis m¨¦s tard s¡¯hi donava a con¨¨ixer Monsieur Teste ¡ªara editat en nova traducci¨® catalana a l¡¯editorial Fl?neur, 2022¡ª, que ¨¦s la novel¡¤la impossible d¡¯aquell que va manifestar que mai no escriuria una frase com ¡°La marquesa va sortir a les cinc¡±. (Es podria fer una novel¡¤la apassionant sobre les activitats d¡¯una marquesa que surt de casa a les cinc de la tarda i no hi torna fins a les sis del mat¨ª, posem per cas: compres, una ¨°pera de Donizetti, sopar galant a La P¨¦rousse, hores petites d¡¯amor ad¨²lter, etc¨¨tera.) I l¡¯any 2007 ¡ªdeixant a banda la traducci¨® de peces menors de l¡¯autor, sobretot en castell¨¤, i en traducci¨® de Josep Carner¡ª, vam tenir not¨ªcia menuda, ¨¦s a dir, antol¨°gica, d¡¯aquells pensaments que Val¨¦ry escrivia quasi en secret, de matinada, abans d¡¯anar a treballar: ocupacions enormement discretes, primer al Ministeri de la Guerra i despr¨¦s com a secretari d¡¯un agent de not¨ªcies de molta anomenada. L¡¯antologia va tenir molt d¡¯¨¨xit i ara ens n¡¯arriba la segona edici¨®: Paul Val¨¦ry, Cuadernos (1894-1945), edici¨® d¡¯Andr¨¦s S¨¢nchez Robayna (Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2022).

Sembla com si el prop¨°sit de tota la vida d¡¯aquest franc¨¨s eminent hagu¨¦s estat convertir-se ¡ªper no dir ¡°fabricar-se¡±, si tenim present la dignitat de la paraula llatina faber, ¡°treballador¡±¡ª en un jo molt fluctuant, fet a la mesura de la intel¡¤lig¨¨ncia pr¨°pia, portada amb ambici¨® i un esfor? notable fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies. Val¨¦ry no tenia cap intenci¨® de convertir-se en poeta ¡ªi, de fet, va aturar la seva producci¨® en vers entre 1892 i 1917, quan va escriure La Jeune Parque¡ª, tampoc en narrador ¡ªatesa la simplicitat de les frases que, quasi per definici¨®, forgen el text d¡¯una novel¡¤la¡ª i, de fet, ni tan sols en assagista, que ¨¦s el g¨¨nere en qu¨¨ m¨¦s va prodigar-se, sovint per enc¨¤rrec.

El que volia era pensar les coses a fons, m¨¦s a fons que ning¨², a l¡¯extrem oposat de tota ¡°opini¨® comuna¡± ¡ªescriu: ¡°Vox populi ... Sempre una resposta. Mentre que el car¨¤cter del pensament individual ¨¦s formular preguntes. Populo no s¡¯interroga mai¡±¡ª, i va ser conscient que no publicaria mai aquelles p¨¤gines matineres que, en l¡¯edici¨® completa, ocupen ni m¨¦s ni menys que 26.600 p¨¤gines. Totes plegades van rebre el nom de Cahiers (Quaderns), i van ser editades, com era d¡¯esperar, a t¨ªtol p¨°stum: per¨° reflecteixen ¨¤mpliament i a bastament aquesta ambici¨® de no escriure-hi ni un sol t¨°pic, ni una sola frase feta. S¡¯hi reflexiona i s¡¯hi parla de tot, i esmentarem uns quants dels cap¨ªtols en qu¨¨ ell mateix va classificar els seus patracols: Ego scriptor, Gladiator, Llenguatge, Filosofia, Soma i Cos, Mem¨°ria, Temps, El Jo i la personalitat, Eros, Matem¨¤tiques, Art i Est¨¨tica, Po?¨¨tica (aix¨ª, en transliteraci¨® del grec, com va exigir que es digu¨¦s la c¨¤tedra que va acabar ostentant al Coll¨¨ge de France), Literatura o Hist¨°ria-Pol¨ªtica.

I el fet ¨¦s que no hi ha un sol pensament d¡¯aquests que porten uns t¨ªtols tan varis que no sigui un esclat d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia pura, gens procliu, com cal suposar, a la mat¨¨ria sentimental, i tot adre?at a fer una mena de pacte f¨¤ustic entre ell i la seva escriptura pacient: taleia mefistof¨¨lica, infernal. L¡¯autor va ser un deixeble principal de Mallarm¨¦, i no ens ha d¡¯estranyar, doncs, que deix¨¦s com un drap brut la poesia de Musset i de Lamartine, autors que obliguen a portar un mocador a la butxaca; ni Victor Hugo va salvar-se de les seves opinions contundents (tampoc Flaubert!), encara que Hugo passi per ser, juntament amb Racine, un dels grans versificadors en llengua francesa.

Per¨° ¨¦s que Val¨¦ry insistia, en mat¨¨ria de literatura, en tres coses fonamentals: qui no hagi pensat abans d¡¯escriure, que no escrigui; qui no sigui capa? de convertir els seus versos en l¡¯equivalent d¡¯una veu, l¡¯esperit i el ¡°cantabile¡± d¡¯un ¨¦sser singular, que no escrigui; i, encara, qui no converteixi la seva literatura en un oce¨¤ de suggeriments i cap afirmaci¨® categ¨°rica i f¨¤cilment intel¡¤ligible, que calli. Si hagu¨¦s estat m¨¦s preocupat per la moral dels fets hist¨°rics (va ser antidreyfussard i despr¨¦s el contrari) que en l¡¯¨¨tica del pensament pur, hauria estat un segon Pascal o un La Bruy¨¨re: per¨° el moralisme tamb¨¦ el rebentava. D¡¯aquests enormes Quaderns n¡¯ha quedat una lli?¨®, per¨° justament la que gaireb¨¦ cap escriptor de la seva posteritat no ha volgut que el pertorb¨¦s: all¨° que importa ¨¦s la preemin¨¨ncia de l¡¯intel¡¤lecte.