Empar Moliner i les seves maniobres de l¡¯amor o del despit a ¡®Benvolguda¡¯

El lector habitual d¡¯Empar Moliner (Santa Eul¨¤lia de Ron?ana, 1966) trobar¨¤ a la seva ¨²ltima novel¡¤la, Benvolguda, premi Ramon Llull 2022, els motius constants de la seva obra: l¡¯embrutidora monotonia d¡¯uns personatges que s¡¯estan s¨°rdidament confinats en una exist¨¨ncia infeli? i insatisfeta; unes dones acomodades que han escollit no apartar-se gens del gui¨® convencional que se¡¯ls havia assignat i que elles, per la seva banda, en el seu moment havien elegit amb plena llibertat; l¡¯art de reflectir la influ¨¨ncia d¡¯unes atmosferes asfixiants i opressives en unes conductes lleument neur¨°tiques; una intel¡¤lig¨¨ncia aspra i gens complaent a l¡¯hora de captar el desencant profund d¡¯unes vides sense altra il¡¤lusi¨® que la conquesta del confort material ¡ªm¨¦s que ¨¦ssers, a vegades semblen espectres inh¨°spits¡ª; una aguda mordacitat cr¨ªtica, unes construccions gaireb¨¦ mentals, en fi, que susciten el riure, fins que, d¡¯improv¨ªs, una sobtada explosi¨® de patetisme gla?a qualsevol bri d¡¯alegria, tot servit de la m¨¤ d¡¯una prosa que avan?a amb una fredor cl¨ªnica, escrupolosa i pr¨°pia d¡¯un laboratori claustrof¨°bic. A Benvolguda, per¨°, el lector no trigar¨¤ a adonar-se que Empar Moliner posa en segon terme el que havia sigut el rerefons de la seva obra, la investigaci¨® sociol¨°gica, o el quadre de costums, sobre determinats comportaments de la bogeria quotidiana de la classe mitjana: en la g¨¨lida f¨²ria espl¨¨ndida de la protagonista i narradora ¡ªexpressar poc, insinuar i confondre forma part de la seva manipuladora cobertura¡ª, una dona casada que preveu sense cap ombra de dubte una pr¨°xima infidelitat del seu marit, al lector no li costa recon¨¨ixer els tortuosos dibuixos de Les relacions perilloses de Choderlos de Laclos, o l¡¯eco d¡¯una pel¡¤l¨ªcula de Robert Bresson a partir d¡¯un text de Diderot, Les dames del bosc de Bolonya, un relat de venjan?a postergada.

Empar Moliner ha escrit un conte moral a la manera divuitesca sobre l¡¯acorralament, l¡¯angoixa i el temor que sent Remei Duran ¡ªuna dibuixant d¡¯¨¨xit entrada ja en la cinquantena d¡¯anys, sexualment ap¨¤tica, amb ¡°el certificat de menop¨¤usica oficial¡±, mare d¡¯una criatura, i casada amb un violinista d¡¯una orquestra¡ª quan s¡¯adona que l¡¯aparici¨® d¡¯una jove violinista amena?a l¡¯equilibri de la seva llar. Bona part de Benvolguda transita per aquest espai de pau dom¨¨stica paulatinament enverinada de por ¡ªTot aix¨° ho faig perqu¨¨ tinc molta por, es titulava un recull de contes d¡¯Empar Moliner¡ª, com si el naixement de l¡¯hostilitat sobrevol¨¦s la placidesa enganyosa d¡¯una vida embotida agressivament en la perfecci¨® d¡¯un matrimoni, i el lector avan?a sense fre a trav¨¦s d¡¯unes p¨¤gines on l¡¯autora fa malabarismes continus sobre la corda fluixa del vulgar sense estavellar-se mai, navegant dolorosament a trav¨¦s d¡¯unes p¨¤gines feroces on l¡¯amor i el desamor s¨®n descrits com si fossin els informes cl¨ªnics d¡¯unes precises operacions quir¨²rgiques, sempre a l¡¯espera de descobrir ¡ªBenvolguda podria assemblar-se a un thriller psicol¨°gic¡ª si les seves maniobres es deuen a l¡¯¨¤nsia de conservar el que t¨¦ o a alguna cosa semblant al rancor i el despit: nom¨¦s es pot dir que el salt mortal de l¡¯¨²ltim tram de la novel¡¤la ¨¦s d¡¯una enorme complexitat i que despr¨¦s de la pirueta final ¨¦s impossible no ovacionar l¡¯autora. El lector habitual d¡¯Empar Moliner que llegeixi Benvolguda, per¨°, encara s¡¯endur¨¤ una altra alegria, com si de sobte reb¨¦s un regal inesperat: paral¡¤lelament a les vicissituds de la Remei Duran, el lector va coneixent les perip¨¨cies vitals que l¡¯han dut fins al lloc on es troba en el moment de l¡¯acci¨®, la inf¨¤ncia en el m¨®n rural familiar vista com una sala de turments o un gabinet l¨²gubre ¡ªdeuen ser les p¨¤gines m¨¦s desencarnades i dures escrites mai per Empar Moliner¡ª i que, en comparaci¨®, l¡¯estada posterior al centre de protecci¨® de menors assoleix alguna mena de territori id¨ªl¡¤lic, ja que ¨¦s on la protagonista troba la capacitat salvadora de la fabulaci¨® en el dibuix, l¡¯¨²nica manera d¡¯acompanyar i formar els ¨¦ssers perduts en l¡¯obscuritat del m¨®n com ella mateixa.

Cristina Campo deia que l¡¯¨²nica finalitat de l¡¯obra de Katherine Mansfield era recrear la seva vida, i que recrear volia dir acollir profundament, com una planta, les limfes que la nodrien i el sol que l¡¯escalfava, acceptar i entendre una exist¨¨ncia entre tots els seus significats per poder-la donar plenament a l¡¯art. Alguna cosa semblant es pot dir d¡¯aquesta novel¡¤la de maduresa d¡¯Empar Moliner, Benvolguda ¡ªla sang hi circula, els nervis es tensen, el cor hi batega, el cervell pensa i l¡¯esperit es transforma¡ª, el seu millor llibre, sens dubte.