Garc¨ªa M¨¢rquez menjava ¡®camaiot¡¯

El ¡®camaiot¡¯, all¨° que anomen¨¤rem ac¨ª fa anys ¡°el porc ressumit¡± i ¡°una rel¨ªquia gastron¨°mica primitiva¡±, apareix com un nus curi¨®s, un detallet entre les m¨²ltiples intrahist¨°ries, arguments de categoria que conformen el tap¨ªs cultural i biogr¨¤fic que ¨¦s el llibre ¡®Carmen Balcells, traficante de palabras¡¯, de Carme Riera, escriptora, catedr¨¤tica de la UAB i acad¨¨mica de la RAE.

Riera broda el personatge i els seus entorns, tamb¨¦ mostra els escriptors i editors que Balcells tract¨¤ amb m¨¤ amatent, generosa, freda i dura segons com, en el seu rol de poderosa negociadora del negoci i dels drets dels creadors. L¡¯autora de Te deix amor la mar com a penyora, li duia sovint des de Mallorca a Barcelona un present de queviures illencs, entre d¡¯ells, camaiot. Un costum d¡¯amistat d¡¯ex¨°tics perif¨¨rics. Riera i Balcells travaren una amistat particular i de protecci¨® de 40 anys.

En la seva darrera conversa telef¨°nica, poc abans de morir l¡¯agent liter¨¤ria, en setembre de 2015, Riera li anuncia que com sempre li duu les viandes mallorquines, amb l¡¯embotit que tant estimava. I afegeix que Balcells, anys enrere, havia donat a tastar a Gabriel Garcia M¨¢rquez que havia fet ¡°entusiasta¡± de la menj¨²a. Hi ha vips i an¨°nims amb amics illencs que tenen el goig per aquesta caixeta forta de cent sabors de porquim.

Un camaiot ¨¦s mig negre per dins i neix despr¨¦s de tres hores de bull dins el calder¨® de la matances. Si ¨¦s honesta la feina i la mat¨¨ria -com toca-, ¨¦s ben trempat i farcit, en mesos esdev¨¦ un molt interessant artefacte, sabr¨®s, que documenta gran part de l¡¯anatomia del porc. En surten quatre de cada porc, i un m¨¦s potser dels galamons, del coll/papada. He vist al pintor Rafel Joan fent de mestre en el maneig i cosit del cuiro i al vinater Miquel ?ngel Cerd¨¤ explicant els talls i el tremp.

Fosc i rar al continent, l¡¯embotit ¨¦s un mosa?c de bocinets de carn, coll, papada, llengua, carn sanguinosa. Tot capolat i trempat s¡¯omple en la corassa blindada del cuiro amb amb poca xulla (llard, greix, poc) adherida, aix¨° ¨¦s la pell ben neta, pelada i afaitada -cotnes/cornes. Abans del bull el fermen amb xarxa o nous protectors, el punyen amb agulles perque respiri i amolli, i no es rebentin o foradin -gran drama-; al final del tr¨¤nsit pel foc i aigua, els premsen entre dos canyissos, per a compactar i fer perdre l¨ªquids interiors.

Camaiot ¨¦s la pell de les cames del porc, per aix¨°, el nom diu dels origens: camaiot, manegot, cuixot; camot (Menorca) o cuixot (Ciutadella),mventre (Eivissa); no son id¨¨ntics ni de poble a poble, casa a clan. Ben obrat ¨¦s un artefacte triangular o rodonenc, com una bossa de disseny medieval.

No dura quasi indefinidament -un parell d¡¯estius- com la sobrassada o el pat¨¦/foigras de fetge de porc dins llauna-, perqu¨¨ que no ¨¦s una conserva: ha estat cu?t dins aigua al bull unes tres hores. Es una esp¨¨cie de fiambre bord, antic i vulgar, que estimen els ex¨°tics illencs i alguns paladars singulars de classes no subalternes, com es el cas. Agrada cru, al tall prim o gruixat, torrat, un poc fregit, dins la base d¡¯un arr¨°s de no res, en entrep¨¤ de manobre o mariner o amb un ou frit i li diuen ¡°r¨²stic¡±, a un bar de Santanyi territori de castes.

El camaiot de Carme Riera per Carme Balcells (i Gabriel Garcia M¨¢rquez) pot semblar una vulgaritat lateral en el relat de centenars de veus i refer¨¨ncies que perfilen la biografia de la suggeridora i inquietant de Balcells. La poderosa, generalment adulada pels seus ¡®clients¡¯ escriptors i els cronistes de diaris que al llarg de mig segle defin¨ª drets i edicions, literatura. Camilo Jos¨¦ Cela i Marina Casta?o a dieta menjaven bledes bullides; amb un ou per les convidades. El 1991, Balcells deman¨¤ a Jes¨²s Gil y Gil, en nom de Cela, 250 milions de pessetes per un llibre Viaje sentimental a Marbella. La barrina no quadr¨¤.

Riera fa rajar una cr¨°nica de la vida i la literatura en castell¨¤ e internacional des de Barcelona pel M¨®n, al voltant de l¡¯oficina de l¡¯agent liter¨¤ria. El retaule de grans figures i alguna menud¨¨ncia una mar gran de planes de veus, records i cites, testimonis de valor, hist¨°ries particulars i not¨ªcies institucionals.

Les primeres editorials continentals i un estol de premis Nobel, un caleidoscopi de 506 planes es ressalta i es puny -una mica- el perfil de ferro, la figura de Balcells, una dona molt viva, seductora, temuda, enormement negociadora i creativa, que feu rics a bastants de grans autors i canvi¨¤ la vida d¡¯altres com confessa Riera d¡¯entrada.

Una nit de juny de 2010, a Aviny¨°, Fran?a, terra de papes, Carme Balcells arrib¨¤ triomfal en el seu taxi, vestida de blanc i en cadira de rodes, a la gran festa per les mostres del seu client amic Miquel Barcel¨®. Ella gest¨¤ drets i edicions i estren¨¤ la col¡¤lecci¨® d'art ¡®Carnets de Peintre¡¯ en 2007, dirigida por Gonzalo Garcia Barcha, fill de l'autor de Cien a?os de soledad.

Carme Riera destapa que abans que el pintor fes el primer gran salt internacional (1980/2), una coral amiga de Barcel¨®, la traductora mallorquina Deborah Bonner, filla del savi lul.li¨¤ d¡¯Antoni Bonner i aleshores a l¡¯equip de l¡¯ag¨¨ncia, li recomen¨¤ a Balcells que adquir¨ªs algun ¡®barcel¨®¡¯ per¨° no li va fer cas, li fall¨¤ la pipella r¨¤pida.

A Aviny¨°, la dita gran dama, ofici¨¤ entre l¡¯alta cultura, els coneguts i els que badocaven. Barcel¨® tenia prop a Xavier Folch i el seu col.lega l¡¯historiador Miquel Barcel¨® Perell¨®. Folch era un referent de l¡¯artista des de les edicions dels estimats Miquel Bau?¨¤ o Blai Bonet; Barcel¨® Perell¨® deix¨¤ al cat¨¤leg d'Aviny¨° una de les notes biogr¨¤fiques que m¨¦s estima el pintor. El pare i el fill i ell, en un joc, caminant als escenaris de la mem¨°ria de Felanitx, terra de camaiots, aix¨ª mateix . D¡¯aleshores han passat morts tristes i algunes festes de matances.