Merc¨¨ Ibarz llegeix Rodoreda
Dels museus d¡¯hist¨°ria natural, de la guerra, de l¡¯antropologia, de la imaginaci¨® prehist¨°rica. Per aix¨° mateix est¨¤ emparentada amb la fantasia retrospectiva o futurista, que s¡¯alimenta tamb¨¦ d¡¯aquestes fonts, tal com han fet autores tan diverses com Virginia Woolf i Ursula K. Le Guin. Un impuls narratiu que en Rodoreda ressona i prov¨¦ de les guerres viscudes i del paisatge tel¡¤l¨²ric de Romany¨¤: els d¨°lmens prehist¨°rics mil¡¤lenaris, la cova d¡¯en Daina tres segles anterior a la nostra era, el suro Xato i els arbres Gegants del Bosc¡±, amb aquestes paraules Merc¨¨ Ibarz descriu Quanta, quanta guerra, la darrera novel¡¤la de Merc¨¨ Rodoreda, de la qual Ibarz fa un captivador i penetrant perfil a Retrat de Merc¨¨ Rodoreda.
Com diu Ibarz, no es tracta d¡¯una biografia usual. I no nom¨¦s perqu¨¨ l¡¯autora interv¨¦ en el text, fa expl¨ªcita la seva mirada i el lloc des d¡¯on escriu, sin¨® perqu¨¨ en cada una de les p¨¤gines la voluntat de captar l¡¯ess¨¨ncia de Rodoreda ¨¦s m¨¦s gran que el desig de reconstruir cada un dels moments viscuts. Retrat de Merc¨¨ Rodoreda ¨¦s l¡¯obra d¡¯una lectora que des de fa m¨¦s de tres d¨¨cades llegeix i rellegeix amb deteniment l¡¯obra de l¡¯autora de Mirall trencat. El llibre ¨¦s, alhora, una reivindicaci¨® de l¡¯escriptora morta el 1983, a la qual Ibarz fa dialogar amb la gran tradici¨® europea, on tamb¨¦ l¡¯inscriu: ¡°Les obres ¨²ltimes (encara no estava editada La mort i la primavera, que sortiria p¨°stumament)¡±, recorda Ibarz, ¡°a mi em semblaven rares a matar, d¡¯escriptura indescriptible, d¡¯una imaginaci¨® entre surrealista i abstracta que em recordava estampes de Leonora Carrigton¡±.
A trav¨¦s de les p¨¤gines del llibre, Ibarz penetra en aquesta escriptura, on veiem el di¨¤leg entre la tradici¨® europea i el m¨®n del qual prov¨¦, entre l¡¯experi¨¨ncia col¡¤lectiva i l¡¯experi¨¨ncia personal, ¨ªntima, entre la realitat coneguda durant l¡¯exili i la terra a la qual pertany. Perqu¨¨ el territori sempre ¨¦s all¨¤, des de la pla?a del Diamant i els carrerons barcelonins fins a Romany¨¤ de la Selva, on arriba el 1972, ¡°acompanyada d¡¯una vella amiga¡±, explica Ibarz. ¡°Encara pensa en Viena, on a causa d¡¯una malaltia fulminant i desesperada un any abans havia mort Armand Obiols, que de nom de deb¨° es deia Joan Prat¡±, detalla Ibarz.
Per a ella, la terra tamb¨¦ ¨¦s important: autora de La terra retirada, una cr¨°nica des del punt de vista individual i col¡¤lectiu de Said¨ª, el seu poble natal, sobre el qual va tornar a escriure a la novel¡¤la La palmera del blat i, quasi vint-i-cinc anys m¨¦s tard a Labor inacabada, una nova cr¨°nica en primera persona. Tres textos escrits al llarg dels anys reunits a Tr¨ªptic de la terra (Anagrama) que dialoguen amb l¡¯obra de Rodoreda i que expliquen tamb¨¦ l¡¯inter¨¨s d¡¯Ibarz pels llocs: a Retrat de Merc¨¨ Rodoreda, recorre els indrets en els quals s¡¯ha desenvolupat la vida de Rodoreda, els d¡¯aqu¨ª i els de l¡¯exili, i en els quals mai va tenir una casa pr¨°pia, potser per aix¨° en totes les seves novel¡¤les les cases tenen sempre un paper rellevant: ¡°La casa pr¨°pia semblava una quimera. L¡¯habitaci¨® de Par¨ªs era prestada, el pis de Ginebra estava a nom de Prat, la casa familiar a Barcelona ja no existia, el pis que s¡¯havia comprat al carrer Balmes li era insuportable i la ciutat mateixa li resultava aliena¡±. Retrat de Merc¨¨ Rodoreda ¨¦s una invitaci¨® a la lectura: Ibarz ens convida a llegir Rodoreda i a descobrir-la, i Club Editor ho fa fet possible no nom¨¦s recuperant Quanta, quanta guerra, sin¨® publicant en castell¨¤ La mort i la primavera, que, com va dir el cr¨ªtic Nadal Suau, fa un retrat de la literatura catalana i ib¨¨rica de la segona meitat del segle XX.
Dist¨°cia, Pilar Codony?
Els ¨²ltims anys, el premi Documenta ens ha descobert noms de gran v¨¤lua liter¨¤ria: des d¡¯Alicia Kopf i Irene Sol¨¤ fins a Irene Pujades i Pilar Codony, que es va endur el guard¨® el 2021 amb Dist¨°cia, una novel¡¤la en la qual l¡¯autora, veterin¨¤ria de professi¨®, indaga sobre la relaci¨® entre individus i animals mitjan?ant la idea de maternitat, punt de trobada entre els animals i les persones. La protagonista, que viu un embar¨¤s no desitjat, es reconeix en les b¨¨sties, hi sent una correlaci¨®. A partir d¡¯aqu¨ª, l¡¯autora, narradora h¨¤bil i que escapa de qualsevol ret¨°rica i ing¨¨nua idealitzaci¨® entorn del m¨®n rural, articula una reflexi¨® que trenca no nom¨¦s amb la dicotomia b¨¨stia/¨¦sser hum¨¤, sin¨® tamb¨¦ amb la de ra¨®/cos i amb la de racionalitat/instint.
L¡¯Altra Editorial, 2022. 196 p¨¤gines. 17,10 euros
La princesa sou V¨®s. Blanca Llum Vidal
Fil¨°loga de formaci¨®, Blanca Llum Vidal ¨¦s una de les nostres poetes m¨¦s rellevants. Des de Punyetera flor, del 2014, fins a Aquest amor no ¨¦s U, Vidal ha demostrat tenir veu pr¨°pia i, coneixedora de la tradici¨®, articula un discurs on l¡¯element po¨¨tic s¡¯inscriu en un posicionament pol¨ªtic i, sobretot, en un intent de subversi¨® dels models i discursos establerts. Trobem tot aix¨° a La princesa sou v¨®s, on l¡¯autora recupera la tradici¨® vuitcentista de l¡¯epistolari amor¨®s per donar-li la volta: ella ¨¦s la que parla, dirigint-se a un v¨®s del qual no sabem res. Existeix? ?s una projecci¨®? Una invenci¨®? A trav¨¦s de les cartes, q¨¹estiona els mecanismes de dominaci¨® inherents a tota relaci¨® aix¨ª com les trampes ideol¨°giques en les quals est¨¤ atrapat all¨° quedenominem amor.
Club Editor, 2022. 104 p¨¤gines. 14,50 euros
Els desperfectes. Irene Pujadas
No sempre els premis cauen en les mans que els mereixen, per¨° no ¨¦s el cas d¡¯Irene Pujadas: premi Documenta 2000 i Ciutat de Barcelona 2021 per Els desperfectes, un extraordinari llibre de relats. Vint-i-dues hist¨°ries que ens presenten personatges imperfectes en una realitat quotidiana plena de desperfectes, on les coses no acaben d¡¯encaixar: tenim, per exemple, la vetlla d¡¯un home encara viu o un terreny male?t que fa que un nen perdi els dits. Amb humor negre i molta ironia, l¡¯autora afronta temes com la por, la maternitat, la precarietat o el turisme massificat, mentre demostra dominar el g¨¨nere, juga amb la forma i amb els registres ling¨¹¨ªstics, barrejant termes cultes amb col¡¤loquialismes i barbarismes, i ens presenta un dels millors llibres de relats dels darrers anys
L¡¯Altra Editorial, 2021. 142 p¨¤gines. 17,10 euros
L'edat dels vius. Mar Bosch Oliveras
Vivim obsessionats per l¡¯eterna joventut. Vivim negant tant el pas del temps com la vellesa, en una lluita constant contra la idea de finitud i de mort. Aquest ¨¦s el punt de partida de la novel¡¤la de Mar Bosch Oliveras, que es trasllada fins a l¡¯any 2046 per parlar amb lucidesa de nosaltres i de la nostra por d¡¯envellir. L¡¯Elisa Neri ¨¦s l¡¯¨²nica supervivent d¡¯un m¨®n que s¡¯ha extingit paradoxalment despr¨¦s d¡¯haver eliminat la vellesa. Elisa empr¨¨n un viatge amb l¡¯¨²nica companyia d¡¯una rata; ¨¦s un viatge on l¡¯Elisa recupera tot all¨° que ha deixat enrere, on redescobreix el llegat de les generacions precedents i la bellesa del pas del temps, com tamb¨¦ la import¨¤ncia de la finitud, amb la qual, finalment, es retroba Sant Pere.
Univers, 2022. 176 p¨¤gines. 18,05 euros
Sola. Carlota Gurt
A la novel¡¤la de l¡¯autora de Cavalcarem tota la nit (premi Merc¨¨ Rodoreda) la trama ¨¦s el menys important. Es podria dir que no hi ha trama, el que hi ha ¨¦s una veu forta, inquietant, que dubta i vacil¡¤la, que es projecta enfora i es recull endins. ?s la veu de la Mei, refugiada a la casa de la muntanya de la seva infantesa per retrobar-se, per sobreviure. Ja era una dona sola abans de retirar-se. All¨¤ la solitud ¨¦s diferent, primer ¨¦s f¨ªsica. Gurt descriu com la solitud ha transformat i transforma la Mei, com ¨¦s la solitud all¨° que l¡¯ha enfonsada i tamb¨¦ all¨° que la rescata. El bosc ¨¦s met¨¤fora de l¡¯estat d¡¯¨¤nim de la Mei, el seu correlat: veiem el bosc i la veiem a ella. Sola ¨¦s un compte enrere, ¨¦s el lent, a vegades angoix¨®s, endinsar-se en les zones d¡¯ombra d¡¯una dona que podem ser totes nosaltres.
Proa, 2021. 376 p¨¤gines. 18 euros
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
