Llengua empoderada i viva
Poc ens ho pens¨¤vem, que la nova gram¨¤tica serviria per enrobustir un registre, l¡¯informal, que sempre ha transitat als l¨ªmits de la normativa. Trobem novel¡¤les que fan gala de l¡¯expressi¨® d¡¯una col¡¤loquialitat que abans era fonedissa; es tradueixen grans cl¨¤ssics que eviten aplanar la variaci¨® social sota l¡¯homog¨¨nia de l¡¯est¨¤ndard; es fa un ¨²s desacomplexat d¡¯un nou registre, el col¡¤loquial escrit, que ha trobat a les xarxes ample espai per c¨®rrer. I es publiquen llibres que, precisament, reclamen l¡¯atenci¨® del lector envers aquest registre informal a fi d¡¯ajudar-lo a defugir l¡¯estandarditzaci¨® col¡¤lectiva.
Aquesta ¨¦s la proposta de Pau Vidal (Vila de Gr¨¤cia, 1967) amb el seu Nivell ?, un petit manifest de reivindicaci¨® de la llengua genu?na a trav¨¦s de la informalitat. La refer¨¨ncia a l¡¯expressi¨® ¡°nivell C¡± ¨Cla designaci¨® del m¨¦s est¨¨s dels certificats de catal¨¤¨C no ¨¦s casual: en les ¨²ltimes d¨¨cades, generacions senceres han maldat per assolir-lo, s¡¯havia convertit en una marca de catalanitat suficient per anar pel m¨®n, per¨° aix¨° no ha generat sin¨® usuaris homogenis i, sobretot, porucs de fer servir la llengua dins uns marges de seguretat, una norma que no gosava saltar-se ning¨². Un cop ja tenim tots el nivell C, el que ens proposa Vidal ¨¦s que ens traguem el nivell ?, un salt que no pot ser m¨¦s expl¨ªcit que al subt¨ªtol: ¡°Del catal¨¤ esporuguit al parlant empoderat¡±. De la por si ho estarem fent b¨¦ a l¡¯¨²s conscient de la llengua viva.
Per¨° la por a l¡¯¨²s normal de la llengua pr¨°pia no ¨¦s mai perqu¨¨ s¨ª, i Vidal busca les causes en el rerefons sociol¨°gic, primer amb l¡¯abandonament de la llengua davant del castell¨¤ i despr¨¦s amb el que anomena la fabrificaci¨® del catal¨¤, aix¨° ¨¦s, el corrent als anys seixanta i setanta de bastir una llengua d¡¯una fidelitat normativa escrupolosa; potser el moment hist¨°ric hi impel¡¤lia, per¨° de retruc es va prescindir per decantament de tota una col¡¤loquialitat que quedava als marges. I no tan sols van quedar fora de la tradici¨® escrita formes com dugues, ll¨¤pissos, istiu o aiga, sin¨® que tot un estol de correctors inclements treien el garrot si per ventura se t¡¯escapaven.
Tampoc estalvia Vidal les cr¨ªtiques a l¡¯est¨¤ndard medi¨¤tic, l¡¯altre gran responsable de l¡¯anivellament ling¨¹¨ªstic a trav¨¦s de formes que ens pensem que s¨®n millors perqu¨¨ les diuen a la tele: si abans sol¨ªem fer servir, ara tendim a utilitzar; si abans d¨¨iem acabar, ara finalitzem. Superada la por, ve l¡¯empoderament a trav¨¦s del coneixement del codi i dels seus recursos, i de la consci¨¨ncia que cal adaptar l¡¯expressi¨® a la situaci¨® comunicativa: ¡°Ni ¨¦s veritat que aiga no es digui ni ¨¦s veritat que hi hagi una sola manera bona, correcta, de parlar. Res m¨¦s lluny de la realitat. N¡¯hi ha moltes, i algunes s¨®n adequades a certes situacions comunicatives i altres no. (...) Es comen?a dient ¡®no ¨¦s barco¡± i s¡¯acaba aniquilant totes les varietats dialectals¡¯. Nivell ? permet a l¡¯usuari reconciliar-se amb tot all¨° que li havien dit que eren incorreccions i no n¡¯eren, rebuscar en el bagatge propi les formes que havia bandejat per la pressi¨® normativa, i realitzar-se com a parlant de la llengua sense complexos. I que diguin missa els correctors inclements.
Pau Vidal ¨¦s autor d¡¯una altra novetat d¡¯aquest Sant Jordi, L¡¯enxandallament del m¨®n (Viena), recull d¡¯articles publicats al digital Vilaweb.
Som dones, som ling¨¹istes, som moltes i diem prou. M. Carme Junyent (ed.)?
Seguint la iniciativa engegada amb El catal¨¤, la llengua efervescent, Carme Junyent aplega fins a setanta veus de dones, totes professionals de la llengua, que fan plantejar dubtes sobre la idone?tat del llenguatge inclusiu i fins a quin punt l¡¯ab¨²s d¡¯aquestes estrat¨¨gies ha desembocat en textos confusos, carregosos i equ¨ªvocs. Per b¨¦ que hi ha diverg¨¨ncies entre les autores (la cr¨ªtica frontal de qu¨¨ fa gala Junyent no sembla compartida per totes), hi ha dues constants al llarg de l¡¯obra: el fet que, com a ling¨¹istes (treballant a la universitat, en mitjans de comunicaci¨®, a l¡¯administraci¨®), s¡¯han trobat amb consignes des de dalt, i per tant sense consens ni criteri professional; i la idea que canviar la llengua no serveix per canviar el m¨®n. Les pol¨ªtiques d¡¯igualtat, doncs, no es resolen amb desdoblaments de g¨¨nere.
Eumo Editorial, 2021. 258 p¨¤gines. 19 euros
Prou catastrofismes ling¨¹¨ªstics. Enric Gom¨¤?
El relat dels ¨²ltims anys, o d¨¨cades, sobre el catal¨¤ ens diu que tot va malament, que cada vegada hi ha menys parlants i que tard o d¡¯hora la llengua desapareixer¨¤. Contra el risc que la desesperan?a ens pugui anestesiar, l¡¯escriptor Enric Gom¨¤ ha escrit un petit manual amb l¡¯objectiu de desmuntar els t¨°pics sobre la salut del catal¨¤, tot mirant d¡¯analitzar les dades d¡¯acord amb els contextos: no podem ignorar d¡¯on venim, ni quina ¨¦s la composici¨® demogr¨¤fica de la societat catalana, ni quins ¨¤mbits de la llengua presenten bona salut. I tal com carrega contra t¨°pics, l¡¯autor no s¡¯esmuny d¡¯apuntar les dificultats i els reptes de futur, per als quals caldr¨¤ desplegar recursos i intel¡¤lig¨¨ncia, m¨¦s que no pas traslladar al parlant que la llengua dep¨¨n d¡¯ell.
Destino, 2022. 116 p¨¤gines. 9,90 euros
No parlar¨¤s mai un bon catal¨¤. Joan Mena Arca?
El t¨ªtol ¨¦s la frase que l¡¯autor, el diputat al Parlament Joan Mena, se sentia dir de petit, a Sabadell, en un barri poblat d¡¯immigraci¨® durant el franquisme, ell mateix fill d¡¯aquells immigrants. En un moment en qu¨¨ el debat de la llengua a l¡¯escola ¨¦s m¨¦s viu que mai, Mena fa una defensa de la immersi¨® entrella?ant la narraci¨® hist¨°rica dels fets (els primers plantejaments, el desplegament, les cr¨ªtiques, la batalla pol¨ªtica) amb la pr¨°pia experi¨¨ncia personal d¡¯alg¨² que havia de cr¨¦ixer sense les mateixes oportunitats que d¡¯altres i que s¡¯havia sentit dir que no se¡¯n sortiria. Cal dir, per¨°, que l¡¯autor no es pot abstraure de la seva condici¨® de parlamentari per En Com¨² Podem, i sovint l¡¯argumentari exposat s¡¯empelta de l¡¯ideari de la formaci¨® pol¨ªtica.
Eumo Editorial, 2022. 194 p¨¤gines. 18 euros
Catalanament. Valentina i J¨²lia Planas (La incorrecta)
Les germanes Planas (l¡¯una, la ling¨¹ista i cervell del projecte; l¡¯altra, la dissenyadora i m¨²scul) repeteixen la f¨®rmula encetada amb Parla b¨¦, collons! per difondre una aproximaci¨® desenfadada a la llengua, tot fugint de l¡¯encarcarament normativista. Per¨°, m¨¦s que un llibre de dubtes o de gram¨¤tica, Catalanament (¡®catalana ment¡¯) ¨¦s un bon recull de tot all¨° que caracteritza el bon catal¨¤: el gust pels renecs i les paraulotes (no vals ni un caliquenyo), l¡¯escatologia (sortir cagant llets), els genitals (el musclo, el melindro), les frases fetes amb fer (fer el pr¨¦ssec), les paraules d¡¯abantes (llagurt), i imprescindibles com les hores en catal¨¤ o b¨¦ la ela geminada. Sense oblidar tot un cl¨¤ssic dels llibres de llengua, que s¨®n els exercicis amb el seu solucionari.
Montena, 2022. 156 p¨¤gines. 18 euros
Treu la galleda!?Gerard L¨®pez Fageda?
El vaixell fa aig¨¹es, per¨° si cadasc¨² treu la galleda i es posa a buidar ens en podem sortir. ?s el missatge del periodista Gerard L¨®pez Fageda, que a trav¨¦s d¡¯una llengua desenfadada i d¡¯una inventiva terminol¨°gica espurnejant (els Factors-Loser com aquells ¨¤mbits en qu¨¨ el catal¨¤ flaqueja; el Biling¨¹isme-Eugenio, que fa alternar el catal¨¤ i el castell¨¤ a la mateixa frase; etc.) fa una crida a la mobilitzaci¨® col¡¤lectiva de la massa cr¨ªtica catalanoparlant perqu¨¨ faci servir la llengua d¡¯una vegada. Per aconseguir-ho, proposa l¡¯¨²s del que en diu el Connector Galleda, el plug-in que ens podem instal¡¤lar i que ens ha de permetre de parlar sempre en catal¨¤. Amb estrat¨¨gies per prendre la iniciativa en les converses o per no canviar de llengua.
M¨¦s Llibres, 2022. 156 p¨¤gines. 12,95 euros
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
