Pol Guasch veu ¡®Els homes i els dies¡¯ al TNC: Rebutja¡¯m i et ser¨¦ fidel per sempre m¨¦s

Si Els homes i els dies, el t¨°tem autobiogr¨¤fic que va escriure David Vilaseca, fos una imatge, seria un quarto fosc. Prova d¡¯imaginar-ne el rastre: la humitat, l¡¯olor, la suor a les parets. La brut¨ªcia. El cos desconegut i la p¨¨rdua de sentits. Aquella cosa d¡¯amor silenciat i de recerca desesperada. Tamb¨¦ podria ser un cel de Londres, aplomat i gris¨®s, ennuvolant les possibilitats d¡¯una vida nova. O b¨¦ un record que pesa massa: la mare, el poble, la Barcelona provinciana, els amics oblidats, aquell primer amor que el va trair, el trauma, la psicoan¨¤lisi, el dolor. Un altre escenari: llum t¨ªmida i els seus dits contra el diari, primer; contra el teclat, despr¨¦s; i el manuscrit impr¨¨s entre les mans, finalment.

Xavier Albert¨ª, director de l¡¯adaptaci¨® teatral que es representa ara mateix a la Sala Gran del TNC, ha escollit la primera imatge. Per s¨°bria. Per net¨ªssima. Per despullada. Contra l¡¯estigma, tamb¨¦: en un quarto fosc s¡¯hi recull tanta vida, tanta energia s¡¯hi recull, tanta voluntat dissimulada de trencar-ne les parets i ocupar un espaim¨¦s ample, m¨¦s alt, que ¨¦s important evocar-ne la imatge. Aix¨° ¨¦s el que es despr¨¨n de l¡¯escriptura de Vilaseca, tamb¨¦: aquell desig de transcendir la pres¨® del llenguatge, de foragitar el pensament i d¡¯imaginar un altre horitz¨® possible. Per¨° hi ha el cel de Londres, aplomat i gris¨®s, i la mare, i el poble, i la Barcelona provinciana, i els amics oblidats, i aquell primer amor que el va trair, i tantes coses m¨¦s. Com fugir, aleshores?

Quarto fosc a part, l¡¯adaptaci¨® de l¡¯obra omple l¡¯escenari d¡¯un teatre nacional de q¨¹estions tan delicades com ho s¨®n l¡¯exili intel¡¤lectual, que, en el cas de Vilaseca, va anar de bracet de l¡¯exili sexual; el relat de la soledat queer; una cr¨ªtica dissident i marieta del sistema cultural i la consci¨¨ncia absoluta que, com escriu Vilaseca, ¡°qui domina el llenguatge domina la vida¡±. Sense pretensions de domini ni hegemonia, l¡¯aposta d¡¯Albert¨ª reconcilia l¡¯obra de Vilaseca amb ell mateix, perqu¨¨ renuncia al sensacionalisme del relat ¨Cel relat amb qu¨¨ alguns van promocionar l¡¯obra, fent ¨¨mfasi en la mort traum¨¤tica i les cantarelles d¡¯¨¨xit post mortem¨C i aposta clarament per traslladar un relat poli¨¨dric al teatre.

Estic conven?ut que alguna cosa es perd quan el que se subratlla de Vilaseca ¨¦s que l¡¯autor oblidat conquereix, per fi, la palestra. Que finalment se¡¯l valora i reivindica. Per comen?ar, perqu¨¨ no es q¨¹estiona qui decideix i qui vaticina els ¨¨xits editorials i literaris. Tamb¨¦ perqu¨¨ s¡¯obvia que el c¨¤non muta i es resignifica. I, alhora, perqu¨¨ es mistifica la seva obra sense atendre¡¯n la complexitat. Vilaseca no era un avan?at al seu temps: dialogava amb uns altres referents, trencava la closca d¡¯una cultura petita ¡ªcaldria preguntar-nos, de fet, per qu¨¨ tan petita i tancada¡ª i s¡¯obria a uns debats que anaven amb all¨° que el travessava, cercant-los on fes falta.

Resulta que Vilaseca era un escriptor de portes endins i escrivia, sense que gaire gent ho sab¨¦s, un diari que era, per a ell, la seva gran tasca vital i est¨¨tica. All¨ª hi recoll¨ª malestars, preocupacions i vicis, per¨° tamb¨¦ una perspectiva cr¨ªtica i sense complexos de la cultura catalana del moment ¡ªamb poques difer¨¨ncies a la d¡¯ara¡ª, que, certament, no estava preparada per acollir un discurs te¨°ric i acad¨¨mic com el seu; tamb¨¦ apleg¨¤ una lectura viva i diferencial de grand¨ªssims autors, com Maria-Merc¨¨ Mar?al o Josep Pla; per¨° alhora encet¨¤ una an¨¤lisi profunda sobre la sexualitat, el g¨¨nere i la identitat que dialogava, sense res a envejar, amb aquells te¨°rics que, fora de la pen¨ªnsula, ja estaven posant el g¨¨nere en disputa i debatent sobre l¡¯embolic de la sexualitat. L¡¯aposta d¡¯Albert¨ª capta aquesta complexitat i la trasllada a l¡¯escenari d¡¯una manera polif¨°nica i amb una divisa clara: no simplificar el relat. Que ¨¦s el mateix que dir: no convertir en titular el que ¨¦s, de fet, una hist¨°ria llargu¨ªssima, que s¡¯escriu durant tota una vida.

Hi ha alguna cosa dels diaris de Vilaseca, per¨°, que ¨¦s feixuga, que esgota el lector. Segurament es tracta de l¡¯impacte que t¨¦ el moviment de S¨ªsif quotidi¨¤ ??¨Cgens heroic, tan prosaic¨C que l¡¯arrossega sempre a ensopegar amb la mateixa pedra. Un no parar de contradiccions permanents, de no trobar-se mai al lloc desitjat, de torturar-se sense treva i de creure¡¯s prou important com per fer-ne, d¡¯aix¨°, literatura. Ben mirat, no ¨¦s altra cosa que el reflex ¨ªntim del lector, tamb¨¦, que repesca en les frustracions de Vilaseca les pr¨°?pies. Per aix¨° ho salvaria, s¨ª: perqu¨¨ el seu cansament tamb¨¦ ¨¦s el nostre, perqu¨¨ el seu ego tamb¨¦ ¨¦s el nostre.

L¡¯obra planteja q¨¹estions tan delicades com l¡¯exili intel¡¤lectual, que en el seu cas anava de bracet amb el sexual

I ¨¦s que en els seus diaris no hi ha, solament, una vida sencera. Hi ha una intenci¨®, un prop¨°sit: la voluntat expressa de dedicar-se a l¡¯escriptura, de pensar-se a si mateix com a creador ¨Cper¨° ¡°odio escriure aquest diari¡±, escriu, perqu¨¨ ell sap, de fet, que reviure amb les paraules all¨° viscut t¨¦ alguna cosa de tortura i, de vegades, el gran projecte est¨¨tic tremola davant les necessitats b¨¤siques de ser feli? o, simplement, d¡¯anar tirant. Ell va mantenir-se en la seva intenci¨® calladament, d¡¯amagades i sense aturador. No se¡¯n va cansar. Als escriptors, sovint se¡¯ls pregunta qu¨¨ escollirien, si haguessin de triar entre vida i escriptura: Vilaseca demostr¨¤ que les dues activitats s¨®n inseparables, que hi ha qui escriu vivint en cada paraula, qui no deixa d¡¯escriure en cap moment que viu.

Traslladar aquest gest ferm, vital, a un escenari, no ¨¦s cosa f¨¤cil. Per aix¨° Albert¨ª ha apostat per una veu tranquil¡¤la, asserenada, que condueix les dues hores d¡¯espectacle: ¨¦s Rub¨¦n de Egu¨ªa, que renuncia a mostrar l¡¯ego actoral i oculta l¡¯espectaculariat representativa rere el to sobri, la cad¨¨ncia i el ritme, tot fent de mirall de la resta de personatges, oferint-los espai i temps per cr¨¦ixer en les seves intervencions, que s¨®n, al capdavall, contrapunts de la biografia del protagonista.

La mescla entre vida, literatura i pensament en l¡¯obra de Vilaseca batega a l¡¯altura de Maggie Nelson (tamb¨¦ publicada a L¡¯Altra Editorial) o del can¨°nic Retour ¨¤ Reims, de Di?dier Eribon. Trobar l¡¯equilibri i el l¨ªmit en aquesta tr¨ªada esdev¨¦ el repte d¡¯una escriptura que trena la vida pr¨°pia a la social i col¡¤lectiva. Als diaris, hi apareix l¡¯arribada de l¡¯euro, Kosovo en flames i l¡¯atemptat del ?World? Trade Center, entre d¡¯altres. Vilaseca, an¨°nim en un Londres immens i bullici¨®s, deixa rastre del que perd i del que es perd. Especialment llumin¨®s ¨¦s el moment en qu¨¨ el que desapareix ¨¦s, de fet, el seu diari: sis mesos engolits per un error al teclat. Amb fressa i desesperaci¨®, els prova de reescriure en una tarda per recuperar la vida perduda: qu¨¨ en quedaria, altrament, de tot all¨°? On s¡¯amaga la vida quan no hi ha paraules per capturar-la, quan les paraules que l¡¯han congelada ja no hi s¨®n?

I ¨¦s en aquest sentit que tamb¨¦ resplendeix alguna cosa de trag¨¨dia, en el llibre. D¡¯ell que anuncia la seva mort. D¡¯ell que intueix que l¡¯¨¨xit no arribar¨¤ en vida. D¡¯ell que sap que el m¨®n, de vegades, ¨¦s massa petit per a tant de desig i tanta volada po¨¨tica. D¡¯ell que sap que el sofriment l¡¯estiba a dins i no se¡¯n pot desprendre f¨¤cilment. La ter¨¤pia psicoanal¨ªtica, que Albert¨ª mostra amb humor i profunditat, per¨° tamb¨¦ amb la for?a de qui apuntala el trauma, ¨¦s un lloc de tornada: no hi ha hist¨°ria si no hi ha records on agafar-se, no hi ha vida sense un parad¨ªs on es torna, nom¨¦s, amb el pensament. I amb el retret, tamb¨¦: als pares, al germ¨¤ perdut, als col¡¤legues absents i a la ciutat, que ¨¦s mat¨¨ria fosa en el temps.

Que els cossos parlin per nosaltres

La dramat¨²rgia de Josep Maria Mir¨® aconsegueix concentrar tota una vida ¨Cque s¨®n, en paper, m¨¦s de set-centes p¨¤gines¨C en dues hores d¡¯espectacle. De fet, el dramaturg aposta per afegir a l¡¯adaptaci¨® una relaci¨® d¡¯intertextualitat amb autors i obres que Vilaseca cita als seus diaris o que, simplement, il¡¤luminen el seu pensament des d¡¯una altra perspectiva. Aquest encert, que s¡¯hauria pogut multiplicar encara m¨¦s, evoca Merc¨¨ Rodoreda, Eugeni d¡¯Ors o Pedro Lemebel (¡°yo no pongo la otra mejilla / pongo el culo compa?ero / y ¨¦sa es mi venganza¡±). Vaig pensar tamb¨¦ en el brillant Antes que anochezca, de Reinaldo Arenas, l¡¯autobiografia que el dissident cub¨¤ va escriure quan ja se sabia condemnat per la sida. O en els Diarios de Rafael Chirbes, igualment honestos i despullats. L¡¯obra de Vilaseca dialoga amb aquests autors per la consci¨¨ncia profunda de la solitud i de com, malgrat tot, l¡¯escriptura no pot guarir-la, per¨° s¨ª entendre-la, despla?ar-la, dur-la a un altre lloc.

Mostra l¡¯evoluci¨® de Vilaseca contra la pr¨°pia voluntat, que el dirigeix, irremeiablement, a un lloc que no desitja

Solitud, la de Reinaldo Arenas, contra un r¨¨gim que perseguia la dissid¨¨ncia, solitud contra una societat que perseguia l¡¯homosexualitat, per¨° tamb¨¦ solitud que travessa aquell que no milita en la norma. ?s a dir: solitud com a mode de vida. Ho sabia Chirbes quan escrivia que ¡°sempre m¡¯estic curant d¡¯alguna cosa que em fereix¡±, i tamb¨¦ Vilaseca quan afirmava que ¡°el que fa m¨¦s mal ¨¦s no saber¡±. Llegir-los, per separat i en paral¡¤lel, serveix per comprendre el que ells ja van entendre: estar envoltat no vol dir estar acompanyat, estar acompanyat no vol dir ser estimat, i ser estimat tampoc no cura la xacra de la solitud.

¡°M¡¯he d¡¯acostumar a viure amb aquesta buidor¡±, s¡¯exigeix Vilaseca als diaris. A aix¨° em referia: a fer de la solitud costum perqu¨¨ no hi ha remei ni fugida, quan els camins que un transita s¨®n els que, tot sovint, els altres assenyalen i un mai no acaba d¡¯escollir. Independentment del seu comprom¨ªs pol¨ªtic o del seu activisme marieta, diferent en cadascun dels tres escriptors, la solitud els travessava en la seva forma d¡¯estimar. Tamb¨¦ en l¡¯her¨¨ncia que acumulava el seu desig, que ells no havien forjat i que bevia de relats, t¨°pics, pors, prejudicis, estigmes i inseguretats, dels quals ¨¦s gaireb¨¦ impossible escapar-ne. Com si diguessin: la nostra forma d¡¯estimar ¨¦s una condemna a estar sempre sols.

Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que amb l¡¯escriptura van fixar alguna cosa que no ¨¦s tan f¨¤cil d¡¯assenyalar, segurament perqu¨¨ la literatura defuig el que ¨¦s evident i pret¨¦n capturar una altra experi¨¨ncia. Ells saben que l¡¯amor no ¨¦s res m¨¦s, com sost¨¦ Chirbes, que un intent de viure amb plenitud el que ¨¦s, per naturalesa, un pur desfer-se. Ells saben que els seus amors, les seves vides, els seus desitjos, han nascut amb tanta fortuna com mala estrella, i que tot el que tenen de plaents i transformadors, tamb¨¦ ho tenen de dolorosos i complicats. Per aix¨° reivindiquen el gest d¡¯escriure, vull creure: la vida no es mendica; l¡¯escriptura tampoc. I si la vida s¡¯ha de mendicar una mica, que mai no s¡¯hagi de fer amb l¡¯escriptura.

Ara b¨¦, el que els trena sense fissures ¨¦s el gest clar¨ªssim que els porta a escriure: la valentia. I la paradoxa amb qu¨¨ la valentia s¡¯expressa: qu¨¨ t¨¦ de valent anar recollint i apeda?ant fragments de vida sota la llum de l¡¯escriptori, mentre els altres dormen? Es tracta del desig de romandre. De l¡¯ambici¨® desmesurada a la posteritat i del risc de no poder defensar la teva obra quan es publiqui i ja no hi siguis. El mateix: atorgar tot el poder a la literatura, que aqu¨ª pren forma de mem¨°ria futura que es projecta cap al dem¨¤, contra l¡¯abs¨¨ncia.

La representaci¨® al TNC mostra, tamb¨¦, l¡¯evoluci¨® de Vilaseca contra la pr¨°pia voluntat que el dirigeix, irremeiablement, a un lloc que no desitja. Deu ser perqu¨¨ el seu primer amor, en Josh, l¡¯enganyava i recorria espais de cruising d¡¯amagades, que Vilaseca abandona la flama d¡¯un romanticisme normatiu, permanent i indestructible, i enceta, aix¨ª, la baixada als inferns i a l¡¯escriptura, com si fossin una sola cosa, acompanyada de la milit¨¤ncia d¡¯un tipus de sexualitat que, a poc a poc, el trena al dolor i a la destrucci¨® (¡°per poder follar-te alg¨² per dins l¡¯has d¡¯haver matat una mica¡±). Aqu¨ª un dels temes que considero fonamentals en l¡¯obra de Vilaseca: la soledat queer, que ¨¦s, com b¨¦ sabem, el cavall de Troia de qui estima als marges. I la complexitat amb qu¨¨ Albert¨ª i Mir¨®, novament, decideixen representar-la: la soledat no ve, ¨²nicament, del rebuig dels altres, sin¨® tamb¨¦ de les normes que un col¡¤lectiu s¡¯imposa a si mateix, fregant la dissoluci¨® en el cos de l¡¯altre. Vilaseca, que s¡¯hi va sumar acr¨ªticament, a aquesta forma d¡¯estimar, assumint la p¨¨rdua que una relacionalitat com aquesta imposa ¡ªl¡¯anus ¨¦s una tomba, evocava Leo Bersani¡ª, escriu la seva obra com una alternativa a aix¨°: hi ha un espai on descansar? Hi ha algun lloc on el cos, finalment, es retiri?

Al final de l¡¯obra assistim, de passada, al que va ser el m¨¦s semblant a una conversi¨®: els darrers mesos de la vida de Vilaseca lluny de la carn, de l¡¯anonimat sexual i del consum r¨¤pid de cossos. No crec, per¨°, que aquesta sigui l¡¯alternativa que Vilaseca honestament propos¨¦s. L¡¯alternativa ¨¦s l¡¯escriptura: un ritme diferent, una altra afectivitat, una for?a de paraules que captura l¡¯amor sense fagocitar-lo i anomena el cos sense destruir-lo. Quan un acaba de llegir el llibre, quan un surt del teatre, es pregunta de qu¨¨ va ser v¨ªctima, Vilaseca. No per engreixar la idea del m¨¤rtir, per¨° s¨ª per dubtar d¡¯all¨° que es va escolar entre tantes paraules d¡¯autoan¨¤lisi i d¡¯extrema consci¨¨ncia. Potser la manca d¡¯acci¨® en el bloqueig del pensament? Potser la d¨¨ria de la paraula desconnectada del cos? Potser la por ocultada en el relat? No m¡¯atreviria a respondre, en quatre l¨ªnies, el que ¨¦s una pregunta que no es va resoldre mai en vida seva. Llegir-lo, escoltar-lo ara al TNC, ¨¦s tamb¨¦ defugir la resposta simplificada i comprendre que, per poder-ne intuir algun indici, sovint cal afegir encara m¨¦s paraules. M¨¦s paraules encara. Ho escrivia Reinaldo Arenas, millor que ning¨²: ¡°Recorda que l¡¯¨²nica salvaci¨® que tenim ¨¦s per la paraula; escriu¡±.