Joan Fuster, v¨ªctima del terrorisme

Dies despr¨¦s de l¡¯atemptat terrorista de 1981 contra Joan Fuster, el periodista i escriptor Manuel Vicent va escriure a EL PA?S: ¡°Esta vez no se trataba de un artefacto de fabricaci¨®n casera, sino de algunos kilos de Goma 2 distribuidos en las rejas y programados aviesamente para que estallaran con un minuto de intervalo, con el prop¨®sito de cazar al escritor. Todo muy profesional¡±. Vicent conclo?a: ¡°Despu¨¦s de tantos a?os de transici¨®n no hay m¨¢s remedio que empezar de nuevo por la primera lecci¨®n: el s¨¦ptimo, no matar. Aunque el contrario sea m¨¢s inteligente que t¨²¡±.

Tamb¨¦ l¡¯enyorat periodista Vicent Ventura va publicar: ¡°Quienes eligieron a Fuster como destinatario del kilo de dinamita de cada ventana de su casa no han sido, con seguridad, los ejecutores. Para ellos, Fuster no es m¨¢s que un rojo separatista, si a tanto llega su informaci¨®n. A su cargo estaba ¨²nicamente hacer bien hecho el mal que se les hab¨ªa encargado. Detr¨¢s hay, claro, los de las manos finas que ordenan matar y es a ellos a quienes se les deber¨ªa preguntar por qu¨¦ Fuster¡±.

Joan Fuster mateix, preguntat pel jutge encarregat ¨C¨¦s un dir¨C del cas, va afirmar no sospitar de ning¨² en concret, per¨° va emmarcar l¡¯atemptat que acabava de patir com ¡°un episodi m¨¦s de l¡¯activitat terrorista que grups m¨¦s o menys incontrolats desenvolupen al nostre pa¨ªs¡±, i dels quals ¡°en una altra ocasi¨® ja va ser v¨ªctima¡±.

Tampoc la policia no va dubtar a qualificar l¡¯acci¨® com un atemptat. De fet, va ser la Brigada Regional de Informaci¨®n ¨Cla missi¨® de la qual ¨¦s investigar els grups terroristes¨C l¡¯encarregada ¨C¨¦s un dir¨C del cas. Vegem. Sindicats i partits de l¡¯esquerra van convocar una manifestaci¨® a Sueca per expressar la seva solidaritat amb l¡¯escriptor. Van acudir-hi unes 3.000 persones. Tamb¨¦ dos policies de l¡¯esmentada Brigada, els qui van redactar un informe amb la seg¨¹ent frase: ¡°Sobre las 20:10 del d¨ªa 26 del presente mes de septiembre, se celebr¨® en la localidad de Sueca la manifestaci¨®n autorizada que diversos partidos pol¨ªticos de izquierda hab¨ªan proyectado en protesta por el atentado del cual fue objeto hace unos d¨ªas el escritor Joan Fuster¡±.

El 3 d¡¯octubre posterior es va celebrar a la pla?a de braus de Val¨¨ncia un altre acte de solidaritat. La Brigada de Informaci¨®n de Barcelona va elaborar un informe sobre les entitats catalanes que tamb¨¦ promovien la concentraci¨®. Els policies van escriure des de Catalunya: ¡°Acci¨® Cultural del Pa¨ªs Valenci¨¤ organiza un homenaje a Joan Fuster ante el atentado que sufri¨® en d¨ªas anteriores [¡­] La Comissi¨® de les Entitats de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci¨® catalanes, cuyo secretariado permanente est¨¢ en la calle Pau Clar¨ªs (antes V¨ªa Laietana), n¨²mero 106, 1?-3?, de Barcelona (tel¨¦fono 317 10 72), organiza una salida para el d¨ªa 3 a las 9 horas, costando el viaje 1.500 pesetas¡±.

En resum, despr¨¦s d¡¯un atemptat, tots coincideixen que a l¡¯hora de dir es tracta d¡¯un atemptat, i aix¨ª ho escriuen als seus articles period¨ªstics i als informes oficials. Perqu¨¨ si alg¨² va de matinada a casa teva, col¡¤loca dos explosius de dinamita Goma 2 capa?os de fer-te saltar pels aires ¨Ca tu i a sis persones m¨¦s¨C, actua amb la tra?doria de calcular un interval entre la primera detonaci¨® ¨Cla funci¨® de la qual ¨¦s fer-te sortir a veure qu¨¨ ocorre¨C i la segona ¨Cque t¨¦ el doble de pot¨¨ncia¨C per aix¨ª ca?ar-te desprevingut i eliminar tota possibilitat de defensa, i el seu m¨°bil ¨¦s l¡¯odi ideol¨°gic que et professa¡­ sembla que s¨ª, que es tracta d¡¯un atemptat terrorista.

Per¨° el jutge encarregat ¨C¨¦s un dir¨C del cas va considerar que ¨²nicament s¡¯havia produ?t una falta de danys. Era l¡¯any 1981, el del cop d¡¯Estat del 23-F, i potser aquell context va influir en la miopia judicial, que va impedir de veure intenci¨® de matar, premeditaci¨®, explosius, nocturnitat, m¨°bil ideol¨°gic, tra?doria¡­ El problema ¨¦s que 41 anys despr¨¦s l¡¯Estat continua sense veure que Joan Fuster va ser objecte d¡¯un atemptat terrorista. I que, per tant, mereix la consideraci¨® de v¨ªctima del terrorisme. En aquest cas, de terroristes de l¡¯extrema dreta.

En l¡¯homenatge a Fuster celebrat a la pla?a de toros de Val¨¨ncia es van llegir telegrames de suport del premi Nobel de literatura alemany Heinrich B?ll, del futur premi Nobel Mario Vargas Llosa, o del novel¡¤lista itali¨¤ Alberto Moravia. ?s a dir, la repercussi¨® de l¡¯atemptat va ser important, fins i tot en l¡¯¨¤mbit internacional. Per¨° tampoc aquesta circumst¨¤ncia no va commoure els cors endurits dels servidors de l¡¯Estat de l¡¯any 1981, m¨¦s preocupats per investigar les v¨ªctimes (van demanar els antecedents penals de Joan Fuster i dels dos amics amb qui conversava pl¨¤cidament de literatura en aquella matinada, i tamb¨¦, com hem vist, van informar de les manifestacions de suport a l¡¯escriptor) que als assassins. En grau de frustraci¨®, per¨° assassins.

Joan Fuster era un home pac¨ªfic, que sempre va escriure contra el fanatisme (tamb¨¦ el dels qui es deien els seus seguidors), que reivindicava el dret a canviar d¡¯opini¨®, a no acumular gaires conviccions perqu¨¨ cada convicci¨® es converteix en un prejudici, que es reia de les frases solemnes, dels himnes i de les banderes (de totes). Millor, mirar als ulls als qui porten els estendards. El que m¨¦s li preocupava no era que l¡¯odiessin, sin¨® que li obliguessin a odiar els seus enemics. Aix¨° s¨ª que ho considerava greu. Com va escriure Vicent Ventura, els qui volien matar-lo la matinada de l¡¯11 de setembre del 1981 no sabien res de tot aix¨°. I 41 anys despr¨¦s, l¡¯Estat no sap, no contesta.

Una primera versi¨® d¡¯aquest article es va publicar el dissabte dia 7 de maig a les p¨¤gines d¡¯EL PAIS de la Comunitat Valenciana.