Sergi Buka, fabricant d¡¯ombres

Aquest mar?, tornava Sergi Buka (Barcelona, 1974) de fer la temporada de sis mesos al Cirque d¡¯Hiver de Par¨ªs, el circ m¨¦s antic dels que encara s¨®n dempeus. Una instituci¨®. Inaugurat per Napole¨® III, l¡¯edifici que l¡¯acull ¨¦s un pol¨ªgon de 42 metres de di¨¤metre per a 1.800 espectadors. Buka era un dels artistes de l¡¯espectacle Dingue!. Hi mostrava una disciplina poc habitual i encara m¨¦s a una pista de circ: les ombres xineses. Pedalejant una bicicleta on hi portava la il¡¤luminaci¨® i la pantalla... de les seves mans sortien una trentena llarga de criatures, escenes. ¡°La bicicleta no et permet fer qualsevol cosa, tens menys mobilitat, has de jugar amb l¡¯angle de la llum...¡±, comenta. Unes ombres que es van poder veure tamb¨¦ a un altre gran circ, el Roncalli, de Bernhard Paul i Andr¨¦ Heller. ¡°Vaig estar dos anys de gira amb ells, principalment per l¡¯Europa Central. Els seus propietaris s¨®n uns enamorats dels temps passats i conserven el m¨®n dels inicis del circ. A la seva carpa hi caben uns 1.500 espectadors i s¡¯instal¡¤la al centre de les ciutats... de bonica que ¨¦s¡±. Tamb¨¦ ha passat pel Circo Italiano o el Circus Conelli.

Buka va comen?ar molt jove amb la m¨¤gia de prop a l¡¯entranyable Llantiol de principis dels 90, per¨° ¡°rumiava la manera de proposar una petita rutina d¡¯escenari¡±. I, explica, va fer una doble descoberta. A un congr¨¦s de m¨¤gia a Toledo, Juan Tamariz va portar un artista argent¨ª que feia ombres xineses. Zergio, de nom. Premonitori? La segona va ser al Museu del Cinema de Girona, les llanternes m¨¤giques, un estri que els il¡¤lusionistes del XIX feien servir per a les seves fantasmagories. Com escriu Victor I. Stoichita a Breve historia de la sombra (Siruela), un llibre que Buka coneix, l¡¯ombra ¨¦s a l¡¯origen m¨ªtic del coneixement i de l¡¯art. Plini explica que les primeres pintures es feien resseguint el perfil que marcava una ombra i el mite plat¨°nic de la caverna deu ser l¡¯episodi filos¨°fic m¨¦s concorregut.

I va encetar una indagaci¨® que encara continua. Va consultar els llibres dels mestres. El de F¨¦licien Trewey, poeta, mag, ombroman, com Buka. ¡°Era amic dels Lumi¨¨re. En aquella ¨¨poca molts il¡¤lusionistes es van acostar al cinema, com Meli¨¨s. La gran expansi¨® de les ombres xineses i de les llanternes m¨¤giques com espectacle teatral es produeix, abans que arribi el cinema, quan es pot disposar d¡¯una font de llum adequada, que concentri la mirada i defineixi prou b¨¦ l¡¯ombra. Es feia servir, per exemple, l¡¯arc voltaic. No valia qualsevol bombeta i va ser una de les primeres coses que vaig haver de resoldre per als meus espectacles¡±. El primer circ que va trepitjar com artista va ser una carpa d¡¯aires vuitcentistes que van aixecar Els Comediants per a un sopar espectacle que durava tres hores. All¨ª, la soluci¨® per projectar les ombres va ser una pantalla girat¨°ria. ¡°I, definitivament qui em va introduir en el m¨®n del circ va ser l¡¯enyorat Monti. Era director del circ Price de Madrid i m¡¯hi va portar¡±.

Buka, artes¨¤ de la llum i les ombres, tamb¨¦ ¨¦s un col¡¤leccionista de llanternes m¨¤giques inusual. ¡°No soc un comprador compulsiu. Adquireixo les m¨¤quines i els vidres que crec que em poden ajudar per als meus espectacles. He tractat molt bons coneixedors que m¡¯han aconsellat, com Mervyn Heard o Richard Balzer -quan va morir, la seva col¡¤lecci¨® sobre el m¨®n del precinema va anar al Museu de l¡¯Acad¨¨mia del Cine de Los Angeles-¡±. Tamb¨¦ rescata la mem¨°ria sobre altres artistes. A Maese Coral, una revista, que calia absolutament sobre la hist¨°ria de l¡¯il¡¤lusionisme, Buka ha publicat un article sobre Los Joannys, tres generacions d¡¯artistes de les ombres dels que va con¨¨ixer el net del fundador.

I cada quatre anys acut al congr¨¦s internacional de la Magic Lantern Society. A la web de la societat, l¡¯¨²nic llanternista espanyol que es menciona ¨¦s...Buka. D¡¯ell diuen que ¡°li apassiona l'experimentaci¨®, i el seu esperit investigador fa que la seva obra es pugui considerar contempor¨¤nia, per¨° el que millor el defineix ¨¦s la sensibilitat en la posada en escena de les seves actuacions i la seva personalitat innegable¡±. I deu ser veritat perqu¨¨ t¨¦ una po¨¨tica molt definida. ¡°El meu inter¨¨s per la llum i les ombres es lliga amb el gust per una m¨¤gia po¨¨tica que es fonamenti m¨¦s en el misteri que en l¡¯espectacularitat. L¡¯¨¨poca en qu¨¨ els il¡¤lusionistes presentaven els seus aut¨°mats, treballaven amb les caixes ¨°ptiques, m¡¯apassiona. Vull un espectacle per fer somniar, crear mons en un escenari m¨¦s que fer apar¨¨ixer helic¨°pters. Fer un relat i transmetre emocions. Es tracta de viatjar a trav¨¦s del temps amb l¡¯equipatge de la llum. Un aspecte molt atractiu de les llanternes ¨¦s que el tempo de les seves imatges no t¨¦ res a veure amb la velocitat de les imatges actuals¡±. Ara treballa en un nou projecte partint d¡¯un text de Ram¨®n Mayrata per construir una dramat¨²rgia visual aprofitant la simbiosi amb altres disciplines i una variada tecnologia de la llum, des del foc al l¨¤ser o els hologrames. I li he demanat que no abandoni mai un n¨²mero que li vaig veure: papallones blanques que naixien, desfeien, volaven i tornaven a fer una rosa. Inquietant, emotiu, bell.

(Parlant de m¨¤gia. Aquest 3 de juny, Hausson torna a la sala Gaud¨ª de Barcelona i a Torroella de Montgr¨ª, el 4 i 5, fan un festival de m¨¤gia amb noms de categoria, d¡¯enorme categoria: Laurent Pivon, Ram¨®&Alegria, Mario L¨®pez, Jorge Blass, Adri¨¢n Vega...)