¡®Cavalcades¡¯, de Maria Dolors Orriols: Redescobrint l¡¯escriptora

Al llarg de tota la vida de qualsevol lector, inevitablement, hi ha llibres que mai es llegiran. S¨®n molts, de fet, els llibres que no nom¨¦s romanen sense ser llegits, sin¨® dels quals, fins i tot el lector m¨¦s experimentat, mai tindr¨¤ not¨ªcia. ?s aix¨ª. ?s inevitable. All¨° que, tanmateix, no ¨¦s inevitable ¨¦s que siguin els llibres escrits per dones els que tinguin m¨¦s possibilitats de passar a l¡¯oblit. I aix¨° ¨¦s evitable nom¨¦s gr¨¤cies al treball d¡¯editorials implicades en la recuperaci¨® d¡¯autores que, pel temps hist¨°ric viscut, han estat oblidades i apartades de qualsevol c¨¤non. On era Maria Dolors Orriols?, es pregunta qui aqu¨ª escriu. Per qu¨¨ no la coneixia? ?bviament, una s¡¯ha de fer c¨¤rrec de la seva ignor¨¤ncia i no responsabilitzar el sistema, el m¨®n o qui sigui d¡¯all¨° que ignora. Dit aix¨°, hi ha una evid¨¨ncia: Maria Dolors Orriols havia desaparegut de les llibreries fins que Viena Edicions va decidir rescatar-la i publicar Cavalcades. Es tracta de la seva primera obra. Un llibre de relats publicat el 1949 i que, en el seu moment, va despertar l¡¯inter¨¨s i l¡¯admiraci¨® de la cr¨ªtica, sent l¡¯autora reconeguda amb el premi Concepci¨® Ravell als Jocs Florals de Montevideo. El 1950, Orriols va publicar la seva primera novel¡¤la, Retorn a la vall, i el 1951 un altre llibre de relats, Reflexos. Despr¨¦s un llarg silenci motivat per la impossibilitat de publicar. Orriols, malgrat tot. va continuar escrivint, i finalment, arribada a la democr¨¤cia, els seus escrits es van convertir en llibres: Cop de porta, Molts dies i una sola nit o les seves mem¨°ries, Escampar la boira, s¨®n nom¨¦s alguns dels t¨ªtols que Orriols va publicar abans de la mort l¡¯any 2008.

Cavalcades ¨¦s un llibre de relats d¡¯una escriptora que, tot i ser el seu primer treball, demostra una maduresa sorprenent. Els set relats que componen l¡¯obra giren entorn dels cavalls, humanitzats i en molts casos convertits en observadors de tot all¨° que succeeix al seu voltant. Els lectors mirem a trav¨¦s dels seus ulls i, alhora, ells ens miren. Ells es reflecteixen en nosaltres i, sobretot, nosaltres ens veiem reflectits en ells. Es podria pensar que el punt de partida d¡¯Orriols van ser els bestiaris medievals. Segurament els coneixia, per¨° seria erroni pensar que Cavalcades s¡¯inscriu sense matisos dins d¡¯aquest g¨¨nere que, ja en el segle XX, va ser reactualitzat per autors com Borges o Tolkien, per citar-ne nom¨¦s dos. En primer lloc, l¡¯element m¨¤gic i mitol¨°gic est¨¤ completament absent en els relats d¡¯Orriols. I, en segon lloc, el car¨¤cter moralitzant que definia els textos medievals tampoc hi ¨¦s. No hi ha, de fet, cap intenci¨® moral i encara menys exemplificador de res. Els relats no s¨®n un pamflet, sin¨® un retrat poc indulgent de l¡¯¨¦sser hum¨¤ i de les motivacions que el mou en un context ¡ªrecordem que el llibre es va publicar el 1949¡ª en qu¨¨ les l¨°giques de poder, de submissi¨® i repressi¨® s¨®n dominants. En la seva relaci¨® amb els humans, per¨° tamb¨¦ en la relaci¨® entre ells, els cavalls reflecteixen din¨¤miques perverses ¡ªel cavall que ¨¦s ¨²til quan guanya i ¨¦s apartat quan es fa vell¡ª entorn de les quals encara avui s¡¯organitza la societat. Perqu¨¨, tot i que el context canvi?, l¡¯¨¦sser hum¨¤ sempre ¨¦s el mateix, amb les seves pulsions de poder, per¨° tamb¨¦ amb la seva capacitat per a la compassi¨®. La contradicci¨® defineix l¡¯individu com defineix els relats d¡¯Orriols i els seus protagonistes. No hi ha ¡ªd¨¨iem¡ª una voluntat moralitzadora, per¨° s¨ª que hi ha, aix¨ª i tot, una intenci¨® pol¨ªtica. L¡¯escriptora de Vic escriu en temps de censura, de manca de llibertats. El m¨®n dels cavalls que ens descriu ¨¦s met¨¤fora d¡¯aquells dies obscurs, i els animals s¨®n la manera d¡¯escapar de la censura ¡ªi, no obstant aix¨°, no va ser f¨¤cil¡ª i de parlar d¡¯all¨° que s¡¯obligava a callar. I, de fet, no ¨¦s casual que Orriols faci una ¡°divagaci¨® a manera d¡¯ep¨ªleg¡± entorn de conceptes com la llibertat, la uni¨® o les influ¨¨ncies. I no ¨¦s casual que l¡¯autora tanqui el llibre amb paraules que b¨¦ podr¨ªem subscriure avui dia: ¡°I aix¨ª el m¨®n segueix la seva cursa, perqu¨¨ arribi un dia que tots els homes siguin Gran Encegats, Meravellosos Idealistes, i per fi completament Lliures. M¡¯agrada pensar aix¨ª malgrat la confusi¨® del m¨®n que avui ens rodeja. Jo hi crec; per aix¨° m¡¯ha plagut dir-ho ajudada pels meus amics, els cavalls¡±.