L¡¯escola sola no ho pot fer tot

Sembla que no enllestim mai, ara falta una cosa m¨¦s, espera¡¯t que ho acabem de lligar. Som davant d¡¯una pugna fenomenal entre els tres poders de l¡¯estat, dos dels quals (el legislatiu i l¡¯executiu) estan descentralitzats i un tercer (el judicial) que no. El mateix Montesquieu se¡¯n faria creus. El poder judicial sempre tindr¨¤ tots els trumfos perqu¨¨, al capdavall, la seva decisi¨® ¨²ltima resulta inapel¡¤lable, per¨° des del legislatiu (atenci¨®, elegit pel poble) sempre es poden tornar a repartir les cartes amb una baralla nova. I en pocs dies, just al l¨ªmit del termini fixat per la darrera sent¨¨ncia del 25% de castell¨¤, hem presenciat la bateria de mesures implementades pel legislatiu i l¡¯executiu per fer-hi front: la llei del Parlament amb dos articles que regulen l¡¯¨²s de les lleng¨¹es a l¡¯educaci¨®; el decret de la Generalitat que desplega la nova llei, i les instruccions d¡¯Educaci¨® als centres per aplicar el nou decret. Sembla que, ara s¨ª, s¡¯ha parat finalment l¡¯escut normatiu que ha d¡¯aturar l¡¯increment de castell¨¤.

Que es tracta d¡¯una resposta a la sent¨¨ncia del 25% ¨¦s evident no tan sols perqu¨¨ el context pol¨ªtic n¡¯explica la relaci¨® (si no fos per la sent¨¨ncia i el termini comminatori no s¡¯hauria arribat fins aqu¨ª), sin¨® perqu¨¨ s¡¯exclou expl¨ªcitament que, en l¡¯elaboraci¨® dels projectes ling¨¹¨ªstics dels centres, s¡¯apliquin percentatges de qualsevol mena (el decret estableix com a criteri b¨¤sic ¡°la inaplicaci¨® de par¨¤metres num¨¨rics, proporcions o percentatges en l¡¯ensenyament i ¨²s de les lleng¨¹es¡±), tot i obviar que, en qualsevol operaci¨® de repartiment, sempre es donen percentatges. I que es tracta d¡¯una batalla entre poders ho trobem sobretot a la disposici¨® addicional primera del decret, que b¨¤sicament diu que no tan sols no tenim la intenci¨® d¡¯aplicar el 25% de castell¨¤, sin¨® que en sis mesos pensem tirar enrere ¡°les mesures singulars que s¡¯hagin adoptat¡± fins ara. O sigui, desfer l¡¯aplicaci¨® per ordre judicial del 25% en aquelles escoles on ja s¡¯aplica a demanda de fam¨ªlies concretes.

Continuem per¨° sense saber qu¨¨ vol dir aix¨° que els projectes ling¨¹¨ªstics dels centres s¡¯han de fer amb criteris pedag¨°gics i d¡¯acord amb ¡°la necess¨¤ria an¨¤lisi de l¡¯entorn socioling¨¹¨ªstic dels centres, de l¡¯entorn general i dels objectius de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica¡±, perqu¨¨ de la comprensi¨® d¡¯aquests principis dep¨¨n l¡¯arquitectura de la nova normativa. O, dit d¡¯una altra manera, ?quin paper hem d¡¯atorgar a l¡¯escola en el conjunt de mesures de foment de la llengua i en la consecuci¨® d¡¯un equilibri ling¨¹¨ªstic ventur¨®s per al catal¨¤? ?L¡¯escola ha de ser un reflex de l¡¯entorn, i per exemple integrar la diversitat ling¨¹¨ªstica en barris especialment marcats pel multiling¨¹isme, o b¨¦ ha de compensar aquesta diversitat i incidir encara m¨¦s en el catal¨¤ precisament perqu¨¨ en l¡¯entorn hi ¨¦s deficitari? ?On ¨¦s m¨¦s l¨°gic que es faci m¨¦s castell¨¤, en barris de l¡¯¨¤rea metropolitana on el catal¨¤ ronda el 15% entre els joves i on el docent trobar¨¤ m¨¦s complicitats si canvia de llengua, o b¨¦ en una escola rural de la Catalunya inte?rior, on presumiblement tots els nens seran catalanoparlants?

Si aquesta ¨¦s la l¨°gica emanada del decret, si atribu?m a l¡¯escola una funci¨® correctora de les din¨¤miques socioling¨¹¨ªstiques generals, estenguem-la generosament en altres ¨¤mbits perqu¨¨ almenys no sigui nom¨¦s l¡¯escola qui assumeixi la responsabilitat d¡¯esmenar un entorn que no li ¨¦s d¡¯estricta compet¨¨ncia. I de la mateixa manera que hi ha partits que avalen el fet que l¡¯escola sigui en catal¨¤ perqu¨¨ aix¨ª els nens aprenen una llengua que no senten a casa, alhora haurien de demanar el mateix a empreses i sindicats per als centres de treball, que potser s¨®n l¡¯¨²nic lloc on els adults trobaran la llengua d¡¯aqu¨ª. Es reclama a l¡¯escola una funci¨® que no pot fer en solitari. Tamb¨¦ empreses, sindicats, comer?os i serveis p¨²blics haurien de tenir imperatius semblants, en lloc de ser els primers d¡¯emmotllar-se a un entorn en el qual el catal¨¤ ¨¦s cada cop m¨¦s deficitari. Tenim oberta una finestra per aconseguir-ho, el Pacte Nacional per la Llengua. Que almenys la batalla per la llengua a l¡¯escola serveixi d¡¯alguna cosa.