El sentit de la mem¨°ria a ¡®Quan s¡¯esborren les paraules¡¯, de Rafel Nadal

Per qu¨¨ escriure unes mem¨°ries a finals del segle XX? I, sobretot, per qu¨¨ llegir un llibre de mem¨°ries a la tercera d¨¨cada del segle XXI? Vivim en uns moments de plena explosi¨® memorial¨ªstica, per¨° el g¨¨nere de la mem¨°ria es mant¨¦ en una estranya zona d¡¯ombra, tamb¨¦ en la literatura catalana. Condemnades a unes formes narratives m¨¦s o menys tipificades, les mem¨°ries encara arrosseguen alguns judicis negatius que les q¨¹estionen doblement. Els historiadors les veuen com a testimonis excessivament subjectius, justificatius o, fins i tot, exculpatoris. I alguns cr¨ªtics literaris arriben a considerar-les com a textos sense consist¨¨ncia estil¨ªstica, supeditats a la narraci¨® d¡¯uns fets que el protagonista necessita mostrar o demostrar. Per¨° el cert ¨¦s que les mem¨°ries se centren en una identitat entesa m¨¦s aviat en la seva dimensi¨® p¨²blica i col¡¤lectiva, conven?ut com ha d¡¯estar el protagonista que la seva hist¨°ria pot arribar a donar significat a un passat col¡¤lectiu. Si el segle XX ser¨¤ recordat com el segle de la mem¨°ria col¡¤lectiva, potser el XXI acabar¨¤ essent el segle de la mem¨°ria personal. No ho sabem.

Per aix¨°, unes mem¨°ries com les que ha publicat Rafel Nadal en tres volums, Quan ¨¦rem feli?os (2012), Quan en d¨¨iem xampany (2013) i ara Quan s¡¯esborren les paraules (2021), no s¨®n una experi¨¨ncia lectora gaire habi?tual. Amb el seu entusiasme vital, trobant un punt mitj¨¤ entre la narrativitzaci¨® (fins i tot dialogada) del record personal i familiar i una certa expiaci¨® moral, amb una escriptura de vegades compulsiva, Nadal acaba el seu projecte memorial¨ªstic amb un volum impactant que parteix de l¡¯angoixa provocada per la p¨¨rdua de la mem¨°ria de la seva mare, deguda a l¡¯Alzheimer, ¡°el vel destructor que enterboleix l¡¯esperit i furta la mem¨°ria¡±.

Una fam¨ªlia de dotze germans i uns pares de fortes conviccions religioses, uns or¨ªgens lligats al m¨®n industrial del suro amb un peu a Fran?a i l¡¯altre a Catalunya, oferien d¡¯entrada un gui¨® ideal per a una saga familiar adaptable a qualsevol plataforma ¨¤udiovisual. Nadal hauria pogut publicar unes mem¨°ries period¨ªstiques o pol¨ªtiques, o un llibre sobre la seva classe social (o contra la seva classe social), o exhibir amb tota la vanitat les persones importants que deu haver conegut, els viatges innombrables que ha fet, els secrets dels replecs de la vida pol¨ªtica que ha pogut observar. Per¨° l¡¯anomenada ¡°trilogia de la mem¨°ria¡± no va per aqu¨ª. De la mem¨°ria, Nadal n¡¯ha sabut triar la part m¨¦s afectiva i sensitiva. Des de les primeres l¨ªnies del primer volum, en qu¨¨ de nen queda tancat en una pastisseria i repassa embadalit les safates de rebosteria i les neveres plenes de pastissos i lioneses, passant per les p¨¤gines sobre aprendre a pescar a la Fosca o a treballar l¡¯hort de la m¨¤ del seu pare, les millors p¨¤gines no s¨®n les m¨¦s intel¡¤lectualitzades. Les escenes m¨¦s memorables es troben en els moments d¡¯epifania sensorial, compartint l¡¯¨¤pat familiar dels dissabtes, sabent veure que la cuina ¨¦s un acte social ancestral propi de la vora del Mediterrani, o en la visi¨® dels germans a la finestra veient caure la neu al teulat de Sant Pere de Galligants.

Podem dir que la mem¨°ria funda la imaginaci¨® i construeix la personalitat. Per aix¨°, hi ha qui defensa que la mem¨°ria fa l¡¯home. Aix¨ª ho argumentava Jean-Yves Tadi¨¦, bi¨°graf de Marcel Proust (el gran novel¡¤lista de la mem¨°ria), en un assaig titulat El sentit de la mem¨°ria (1999) i escrit amb el seu germ¨¤ Marc, neur¨°leg i neurocirurgi¨¤. Un des de les lletres i l¡¯altre des de les ci¨¨ncies, els dos germans Tadi¨¦ demostraven que la mem¨°ria ¨¦s el sis¨¨ sentit dels homes i les dones, el sentit que els permet ser el que s¨®n. Explicaven que les descripcions sobre el funcionament de la mem¨°ria fetes per autors com Bergson, Ch?teaubriand o Proust havien pressentit bona part de les descobertes de les neuroci¨¨ncies. I observaven que la lesi¨® de la mem¨°ria es produeix conjuntament amb la lesi¨® de la ra¨®, just quan la malaltia de l¡¯Alzheimer comen?ava a ser massivament diagnosticada. La mem¨°ria ¨¦s el sentit f¨ªsic en el qual es fonen els altres cinc sentits, per fer-nos feli?os o infeli?os, alegres o tristos, atrevits o ap¨¤tics.

La seva literatura de la mem¨°ria no ¨¦s proustiana, perqu¨¨ l¡¯esfor? de recordar no va cap endins sin¨® cap enfora

La literatura de la mem¨°ria de Nadal no ¨¦s proustiana, perqu¨¨ l¡¯esfor? de recordar no es dirigeix cap endins sin¨® que va cap enfora, s¡¯eixampla cap als germans, els pares i, finalment, els nets, dels quals es fa portaveu. Compartir emocions, intercanviar expe?ri¨¨ncies i descobriments, viatjar junts, aquests s¨®n els moments en qu¨¨ Nadal subratlla la lli?¨® segons la qual el millor de la vida ¨¦s ensenyar i aprendre, aprendre i ensenyar. La mem¨°ria permet, doncs, recordar el jo d¡¯abans, per¨° tamb¨¦ donar-li una dimensi¨® atemporal, una continu?tat, cosa que al cap i a la fi sembla ser el que preocupa m¨¦s Nadal.

En l¡¯¨²ltim volum, el memorialista pren consci¨¨ncia d¡¯ell mateix. S¡¯adona que la boira que comen?a a enfosquir la seva mare no tan sols esborra els records d¡¯ella: ¡°Des que la mare no parlava, m¡¯havia comen?at a morir¡±. La malaltia fa desapar¨¨ixer els primers records del fill, els que ella alimentava amb an¨¨cdotes i fotografies. En la segona part, l¡¯avi desdoblat en escriptor s¡¯arrisca a la ¡°fabricaci¨® de records¡±, una facultat (aquesta, s¨ª) exclusivament humana, capgirant de cop el projecte d¡¯anamnesi. No hi ha nost¨¤lgia, cosa que deu ser el pitjor aliment d¡¯unes mem¨°ries, per¨° s¨ª plena consci¨¨ncia moral que el temps avan?a i no t¨¦ retorn. Durant les vacances, sol amb els nets, decideix assaborir cada estona amb ells com si els dies fossin sempre lluminosos. L¡¯esmorzar sota la p¨¨rgola, els partits de futbol, tot es fa amb una mena d¡¯alegria interior de qui ¨¦s del tot conscient que aquelles imatges quedaran (o potser no...!) en la imaginaci¨® i la mem¨°ria sensorial dels nens, que llancen a la piscina els pr¨¦ssecs blancs, grocs, vermells, que suren tot el mat¨ª a l¡¯aigua com si fos un immens bol de fruita.

Si la personalitat queda modelada per la mem¨°ria, Nadal demostra que la capacitat d¡¯oblidar ¨¦s fonamental perqu¨¨ cadasc¨² seleccioni all¨° que conserva de la vida per fer el seu retrat. D¡¯aquesta manera, una vegada m¨¦s la literatura ordena el m¨®n i construeix un espai de llibertat i de felicitat. Potser no ¨¦s cap casualitat, doncs, que la trilogia hagi interessat a un p¨²blic ampl¨ªssim. Despr¨¦s de deu anys d¡¯inestabilitat pol¨ªtica a Catalunya, dos anys d¡¯una pand¨¨mia desconcertant, i ara a les portes d¡¯una nova i dolorosa guerra a Europa, la literatura catalana es troba en una cru?lla. Podr¨ªem dir que, all¨¤ on la realitat descoratja, all¨¤ on la pol¨ªtica no arriba, o ¨¦s inefica? o b¨¦ falla estrepitosament, encara emergeix la for?a reparadora de la literatura. Aix¨° no t¨¦ res a veure amb una literatura concebuda com a autoajuda o merament evasiva. M¨¦s aviat ¨¦s, seguint el cr¨ªtic franc¨¨s Alexandre Gefen, que estem assistint a l¡¯aparici¨® d¡¯un tipus de literatura que procura prendre soin del lector, ¨¦s a dir, ¡°cuidar-lo¡±. La cr¨ªtica nord-americana ja parla de care literature, d¡¯unes obres que cohesionen els lectors entorn d¡¯aquest prop¨°sit cat¨¤rtic i consolador del faire du bien del cr¨ªtic franc¨¨s.

El projecte memorialista de Nadal parteix de l¡¯angoixa de l¡¯abs¨¨ncia i de la desesperaci¨® davant la for?a imparable de l¡¯oblit, per¨° ¨¦s una aposta narrativa per al futur. ?s com si Nadal busqu¨¦s un nosaltres, com si s¡¯adon¨¦s que amb els seus llibres podria resoldre els estralls de la malaltia, o cosir els esquin?os de la societat, o omplir els buits que deixa la comunitat. Davant del desenc¨ªs amb una realitat decebedora, hi ha una literatura amb voluntat consoladora que ens fa m¨¦s feli?os. Aquesta ¨¦s la que practica Rafael Nadal amb la seva memorial¨ªstica sensorial basada en l¡¯afecte.