Ensenyar el cul, posar la cara

Pels carrers empedrats de Lisboa sobrevola una ombra. Barret, gavardina, ¨®culos, bigot. Amb t¨ªmids aires de saudade, amb els 136 heter¨°nims darrere dels quals imaginava, escrivia i signava una obra incomparable: m¨¦s de 30.000 folis guardats en un bagul. La poesia m¨¦s shakespeariana: ¡°N?o sou nada. Nunca serei nada. N?o posso querer ser nada. ? parte isso, tenho em mim todos os sonhos do mundo¡±. La prosa m¨¦s reflexiva: ¡°O cora??o, se pudesse pensar, pararia¡±. Eixa ombra, la de Fernando Pessoa, no impregna tan sols la ment que recorre la Rua dos Douradores mitificant un llibre (del desassossec), una ciutat, un escriptor. La seua ombra tamb¨¦ es deposita, com un insecte indesitjat, sobre les samarretes, les bosses, les tasses i qualsevol souvenir de l¡¯¨¤vida capital tur¨ªstica.

Lisboa ven Pessoa amb insist¨¨ncia. Li professa amor. Fuga?, barat, irreflexiu. Per¨° amor, al cap i a la fi. En canvi, en aquest maig florit de jacarandes morades que Mart¨ª Dom¨ªnguez va mostrant-me amb deler bot¨¤nic per les rues de la Baixa, s¡¯enc¨¦n de sobte un pensament: si estem en el centenari de Jos¨¦ Saramago, per qu¨¨ Lisboa amaga la figura ic¨°nica de l¡¯¨²nic portugu¨¦s amb el Nobel de Literatura? Per qu¨¨ tant de Pessoa i tan poc de Saramago? I aleshores ve a la ment un altre escriptor centenari: Joan Fuster.

Deia Fuster: ¡°Escriure, per mi, ¨¦s opinar. No soc poe?ta, ni novel¡¤lista, ni dramaturg. I opinar ¨¦s ensenyar el cul cada dia¡±. Ell l¡¯ensenyava. De vegades massa. Potser per aix¨° li van posar dos bombes de goma-2 a les finestres de sa casa, a Sueca. Bombes, foc de falla i desafecte. A Saramago, els seus postulats iberistes i el seu comunisme ateu el van condemnar a l¡¯odi d¡¯una part de la socie?tat portuguesa i dels seus dirigents conservadors. Era goma-2 sentimental. Aix¨° el va espentar a l¡¯exili de Lanzarote. Un i l¡¯altre ¡ªFuster i Saramago¡ª comparteixen eixe atribut dels intel¡¤lectuals de veritat. Ser una cons?ci¨¨ncia inc¨°moda. Una veu cr¨ªtica. Un polemista molest. I els dos en van pagar les conseq¨¹¨¨ncies.

Per la Fundaci¨® Jos¨¦ Saramago entropesse amb una frase del Nobel: ¡°Crec que nosaltres, els escriptors, hem de tornar al carrer i ocupar, de nou, l¡¯espai que abans ten¨ªem i ara ¨¦s ocupat per la r¨¤dio, per la premsa o per la televisi¨®¡±. Ho escrivia l¡¯any 94. I em pregunte qui, d¡¯entre els escriptors actuals, coneix de veres el carrer. Qui el vol con¨¦ixer. El bar de men¨² barat. La vida en finca desarrollista i tendal verd. El poble sense casa rural. La pla?a real dels qui no piulen ni esperen, ansiosos, a ser repiulats. Potser hui s¡¯estila m¨¦s posar la cara que mostrar el cul. I aleshores, en forma de frase, torna l¡¯ombra de Pessoa: Cal ser molt groller per a ser c¨¨lebre volunt¨¤riament. Perqu¨¨ de la fama, com del temps, ning¨² torna.