Joan Brossa, protagonista d¡¯avantguarda

Tot ¨¦s poesia, en opini¨® de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998). Sota aquest concepte englobava no solament la poesia liter¨¤ria sin¨® tamb¨¦ el teatre, m¨¦s o menys de l¡¯absurd, que anomena ¡°poesia esc¨¨nica¡±, i el disseny gr¨¤fic, sovint de caire humor¨ªstic, que anomena ¡°poesia visual¡±. Per¨° la l¨°gica editorial i les dimensions extraordin¨¤ries de l¡¯obra brossiana han reimposat la compartimentaci¨® en g¨¨neres. La Magrana va publicar el 2013 Prosa completa i textos esparsos. El teatre ocupa 22 volums que ha anat traient Arola en la segona d¨¨cada d¡¯aquest segle. Brossa. Poemes visuals (Grup Enciclop¨¨dia, 2014) ¨¦s una edici¨® de bibli¨°fil (990 euros) que aplega l¡¯obra gr¨¤fica. Faltava la poesia pr¨°piament dita, que finalment podr¨¤ arribar completa als lectors. Ser¨¤ en tres volums. Ara en surt el primer, que inclou els primers vint anys d¡¯una producci¨® cont¨ªnua.

Brossa creava, i de tant en tant, si la censura ho permetia, publicava alguna cosa. De les 44 peces d¡¯aquest volum, nom¨¦s Em va fer Joan Brossa, del 1951, i Poemes civils, del 1961, van tenir una edici¨® relativament normal. Les altres van arribar al p¨²blic molt m¨¦s tard, en volums recopilatoris, ja introbables, com Poesia rasa (1970), Poemes de seny i cabell (1977), Ball de sang (1982) i Poesia rasa II (1991). D¡¯in¨¨dit nom¨¦s hi ha Sis petits homenatges, del 1952. Es pot dir que la majoria dels lectors interessats en l¡¯obra de Brossa nom¨¦s hi han pogut tenir un acc¨¦s antol¨°gic. Ha arribat l¡¯hora d¡¯afrontar-ne el conjunt.

El m¨¦s destacable d¡¯aquesta magna compilaci¨®, a cura de Gl¨°ria Bordons, ¨¦s que els llibres estan ordenats segons la data de composici¨®, independentment doncs de la seva atzarosa aparici¨® en el mercat; en cada cas, s¡¯informa de les edicions hagudes i un breu pr¨°leg en resumeix alguns aspectes essencials; sense ser una edici¨® cr¨ªtica, s¡¯han tingut en compte els manuscrits i les galerades disponibles; hi manca un ¨ªndex alfab¨¨tic de t¨ªtols ¡ªhaurien estat 40 planes m¨¦s per¨° ja no venia d¡¯aqu¨ª.

Brossa no va assolir un cert ress¨° fins a partir dels anys setanta, en bona part vinculat al seu comprom¨ªs amb el PSUC

Acabada la guerra, Brossa era un jove excombatent sense ofici ni benefici que va tenir la forassenyada idea de ser poeta, o sigui de fer un ofici per¨° sense perspectiva de benefici. Influ?t en un primer moment pel superrealisme, va seguir el consell de J.V. Foix de compondre regularment sonets ¡ªi m¨¦s endavant va conrear tamb¨¦ altres formes, com l¡¯estrofa s¨¤fica o la sextina¡ª, per¨° si en Foix es tractava d¡¯una disciplina amb vista a fer poesia de veritat, Brossa es va quedar en la mera pr¨¤ctica. Els seus sonets, escrits en una llengua correct¨ªssima, s¨®n formalment perfectes; per¨° el conjunt d¡¯imatges que s¡¯hi apleguen no diu res, o pot dir qualsevol cosa que vulguem trobar-hi. Aquest diguem-ne formalisme antipo¨¨tic ¨¦s una constant que culminar¨¤ en les sextines resultants de la combinaci¨® de mots amb un programa inform¨¤tic que va fer fer el 1977. El resultat no difereix gaire de les escrites a m¨¤.

Un salt qualitatiu es produeix a finals dels quaranta, en establir relaci¨® amb el poeta brasiler Jo?o Cabral de Melo Neto, c¨°nsol a Barcelona, vinculat com el mateix Brossa al grup art¨ªstic Dau al Set. Un bagatge ideol¨°gic d¡¯arrel marxista s¡¯afegeix ara al rebuig de la societat encotillada per la dictadura i queda incorporat a l¡¯experimentaci¨® avantguardista. Brossa desenvolupa dues l¨ªnies de treball en paral¡¤lel: d¡¯una banda, els poemes de den¨²ncia descordada del r¨¨gim franquista, i en especial de l¡¯Esgl¨¦sia, en un to pamfletari i f¨¤cilment entenedor, certament impublicables en aquell moment, i d¡¯una altra, textos en qu¨¨ la realitat parla per ella mateixa, a trav¨¦s de fredes descripcions, enumeracions d¡¯objectes, frases circumstancials, o escenes irrellevants desvinculades de plantejament i de desenlla?. Si la primera ¨¦s expl¨ªcitament una eina de lluita, la segona no ho ¨¦s menys per tal com eleva fraccions de la vida quotidiana a la dimensi¨® art¨ªstica. En el pla estrictament ling¨¹¨ªstic, tant el prosaisme, quan es tracta de fotografiar la realitat, com la distorsi¨® de la sintaxi en algunes composicions estr¨°fiques conflueixen a bastir una ret¨°rica antipo¨¨tica que va a l¡¯encontre tant de la poesia postsimbolista del moment com del realisme socialista baix de sostre.

Brossa no va assolir un cert ress¨° fins a partir dels anys setanta¡ªen bona part vinculat al seu comprom¨ªs amb el PSUC¡ª, i va anar declinant des de finals de segle. La tan demorada publicaci¨® de la poesia completa contribuir¨¤ a ressituar-lo com el protagonista principal de l¡¯avantguarda liter¨¤ria catalana.