Neus Monllor: ¡°Vas a un s¨²per i ¨¦s molt boig, el que hi trobes¡±

Pregunta. ?s una missi¨® impossible?

Resposta. Si no fem res ens quedarem orfes d¡¯una nova generaci¨® agr¨¤ria. Sense pol¨ªtica agr¨¤ria, la din¨¤mica del mercat porta a grans explotacions amb un model molt industrial i deslligat del territori, enfocat a produir molts quilos en mans de poques empreses molt grans. Ara mateix tenim un problema de rejoveniment, relleu i viabilitat del sector.

P. Si fos viable ja hi hauria joves que s¡¯hi voldrien dedicar.

R. ?s el peix que es mossega la cua, perqu¨¨ tenim un sector en un moment de crisi per diferents motius. Vaig voler estudiar qu¨¨ feien els joves i si hi havia difer¨¨ncies entre els fills de pagesos i els que arribaven de nou al sector. Fa 10 anys em deien que ning¨² volia entrar al sector, que era una vida molt dura i no et guanyaves la vida. Per¨° comen?ava a veure experi¨¨ncies vinculades a grups de consum, alimentaci¨® ecol¨°gica, m¨¦s directes del camp al plat. Hi va haver elboom del producte ecol¨°gic, local i de temporada, i bona part dels que lideraven aquest canvi no tenien or¨ªgens agraris. Vaig veure que hi havia un projecte d¡¯investigaci¨®. Hi ha un volum molt gran de fills de la pagesia que no volen continuar, per temes culturals, o volen fer altres oficis; i tamb¨¦ hi ha el punt que es tracta d¡¯un sector complex econ¨°micament, dep¨¨n de la climatologia, la terra, el mercat... Per¨° tamb¨¦ hi ha un perfil nou, de gent que no t¨¦ un vincle directe amb el camp per¨° s¡¯hi vol incorporar amb models m¨¦s petits, de venda directa, de producte ecol¨°gic, de proximitat...

P. I a aquest perfil li surten els n¨²meros?

Igual que gastem diners en infraestructures, l¡¯agr¨¤ria hauria de ser una infraestructura estrat¨¨gica de pa¨ªs

R. A una part s¨ª, i una altra part continua sent molt vulnerable. Perqu¨¨ hi ha una part que no comen?a de zero, sin¨® de ¨C x. Un tema fonamental ¨¦s l¡¯acc¨¦s a la terra, i si no tens terres i no ets milionari, acabes aterrant en terres que no s¨®n les millors. S¨®n projectes amb molta voluntat, discurs, visi¨® de futur... per¨° no tenen els recursos per comen?ar. Hi ha un xoc dif¨ªcil de resoldre. ?s un dels motius que no tinguem una generaci¨® agr¨¤ria potent, no arribem ni a l¡¯1%. En l¡¯¨²ltim cens agrari, un 7% tenen menys de 35 anys i un 41% en tenen m¨¦s de 65.

P. L¡¯Agenda Rural de la Generalitat est¨¤ treballant en tot aix¨°?

R. ?s una proposta per posar la ruralitat al centre, i una part ¨¦s l¡¯agrari. T¨¦ aquesta mirada de rejovenir el sector i treballar per la sobirania aliment¨¤ria i la nostra pagesia. Tornar a un marc de molta m¨¦s coher¨¨ncia. Ara no tenim coher¨¨ncia. Vas a un s¨²per i ¨¦s molt boig, el que hi trobes. I es contradiu amb les estrat¨¨gies europees que ens diuen que hem de vetllar per sistemes agroalimentaris locals, sostenibles, territorialitzats.

P. En quins projectes est¨¤ treballant?

R. Amb la Xarxa pel Relleu Agrari estic treballant en un projecte d¡¯innovaci¨® per veure els buits d¡¯eines per ajudar una nova generaci¨®. ?s un projecte nou, que t¨¦ com a objectiu emp¨¨nyer en totes aquestes mancances. Estem fent un pilot a la Garrotxa.

P. En qu¨¨ consisteix?

R: A fer un diagn¨°stic de com est¨¤ el relleu de la pagesia a la comarca. Quanta gent s¡¯hi ha incorporat, quins models de pagesia tenen... hem fet entrevistes per veure qu¨¨ hi ha i qu¨¨ manca. Ara estem en la fase d¡¯an¨¤lisi i d¡¯identificar les eines que es podrien fer servir perqu¨¨ aquest percentatge de joves fos m¨¦s alt i que no sigui tan dif¨ªcil entrar al sector. Estem veient que les mancances es troben abans de la incorporaci¨®: com busco la terra, com conec la gent, com formar-me o tenir experi¨¨ncia, com fer-ho perqu¨¨ la generaci¨® que plega contacti amb la que entra. Abans aix¨° passava dins de casa, els fills o familiars seguien el negoci. Ara t¨¦ una altra dimensi¨®. Tenim una generaci¨® que en els propers 10 anys plegar¨¤ i ¨¦s molt necessari a nivell de pa¨ªs plantejar-nos qu¨¨ volem fer.

P. Ens podr¨ªem quedar sense pagesos i ramaders?

R. Segons l¡¯¨²ltim cens, el 41% dels caps d¡¯explotaci¨® tenen m¨¦s de 65 anys. ?s una barbaritat. Quan no hi ha relleu familiar, si les terres s¨®n bones se les queda una altra explotaci¨® que es fa m¨¦s gran, i la casa es converteix en turisme rural o se la queda la fam¨ªlia. Menys de l¡¯1% de la poblaci¨® es dedica al sector agrari. Les dades ens mostren que estem en un moment cr¨ªtic, per¨° tenim gent que vol fer aquesta activitat. Gent que es troba moltes barreres per entrar-hi i mantenir-s¡¯hi. Ens estem jugant l¡¯alimentaci¨®. I aix¨° sense parlar del territori, del medi ambient, de qu¨¨ significa tenir ramats de pastura, mantenir les varietats tradicionals, que no es perdi el coneixement ancestral agrari. Hem de veure qu¨¨ podem fer pels que volen seguir treballant el camp.

P. A qui correspon fer-ho?

R. Hi hauria d¡¯haver un cop de puny de pol¨ªtica agr¨¤ria molt m¨¦s contundent. Igual que ens gastem diners en infraestructures, l¡¯agr¨¤ria hauria de ser una infraestructura estrat¨¨gica de pa¨ªs. Hem de produir diversitat per a nosaltres i per al territori. Un cop entres en la din¨¤mica del mercat no es paguen preus justos, com hem vist amb la llet. Si es paguessin preus justos les empreses continuarien fent la seva activitat. Haur¨ªem de controlar m¨¦s la part productiva i comercial. Mercats, escoles i venda en l¨ªnia s¨®n noves obertures, per¨° demanem als pagesos que siguin superherois. I el pag¨¨s no ho pot fer sol, tot aix¨°. Hem de generar estructures perqu¨¨ cadasc¨² faci el que sap fer i sense ajustar els preus. ¡°Preus justos¡± ¨¦s una de les paraules claus.

P. Qui ha d¡¯intervenir per un preu just?

R. No hi ha una resposta. Haur¨ªem de tenir un percentatge de gent m¨¦s gran que dediqui un pressupost m¨¦s alt a l¡¯alimentaci¨®. M¨¦s coher¨¨ncia. S¡¯hauria de fer pol¨ªtica agr¨¤ria des de la Generalitat. Una pol¨ªtica transversal. Les entitats locals s¡¯estan posant molt les piles. Aix¨° ajuda, per¨° continua sent insuficient perqu¨¨ el monstre ¨¦s molt gran. Si vols fer un obrador, la normativa aliment¨¤ria est¨¤ pensada com si fossis una gran ind¨²stria. L¡¯administraci¨® p¨²blica t¨¦ molts plans i agenda, per¨° costa molt concretar. Hi ha temes de governan?a que no estan resolts. De qui s¨®n compet¨¨ncia les coses, qui les paga. A nivell de societat tenim un deure amb la nostra pagesia. Tenim m¨¦s consci¨¨ncia que fa 15 anys, per¨° molta gent no ¨¦s coherent amb la seva compra.

P. Tal com est¨¤, la situaci¨® ¨¦s positiva?

R. ?s veritat que ¨²ltimament em fa molt respecte obrir el mel¨® de dir: ¡°incorporeu-vos-hi¡±. Entre tots i totes hem de fer que aix¨° sigui viable. No ens podem permetre un futur sense pagesia.

P. Amb la guerra d¡¯Ucra?na s¡¯ha vist com afecta no abastir-se d¡¯aliments. I amb la crisi clim¨¤tica poden venir m¨¦s problemes. Amb aquest model Catalunya no t¨¦ garantida l¡¯alimentaci¨®.

R. Tal com est¨¤ estructurat, no. I a m¨¦s, una cosa ¨¦s alimentar-se i l¡¯altra alimentar-se b¨¦. Hi ha un replantejament de model. Hem de reduir la comercialitzaci¨® en quil¨°metres, ser m¨¦s sostenibles, fer estructures cooperatives per ser m¨¦s eficients...

P. Ens hem acostumat a menjar econ¨°mic per la industrialitzaci¨® de l¡¯alimentaci¨®. Com s¡¯arreglen aquestes din¨¤miques contaminants, explotadores, inhumanes?

R. El factor hum¨¤ est¨¤ excl¨°s de l¡¯equaci¨® agr¨¤ria. Com menys gent treballant, millor. Els que plantegem nous models volem incorporar m¨¦s gent. En el dia a dia podem contribuir-hi amb el carro de la compra i estenent el missatge. Hi ha consci¨¨ncia, per¨° no hi ha acci¨®. Si hi hagu¨¦s m¨¦s acci¨® tindr¨ªem una altra pagesia.

P. Tamb¨¦ hi ha gent que es pensa que compra afavorint la proximitat, per¨° que est¨¤ una mica enganyada per comer?os que fan creure que segueixen aquest model.

R. La ind¨²stria genera molta confusi¨® amb l¡¯etiquetatge, logos, missatges enganyosos. El m¨¤rqueting ¨¦s molt intel¡¤ligent, perqu¨¨ sap qu¨¨ vol el client. La ind¨²stria ha fet un greenwashing. Fa mal perqu¨¨ hi entren falsos relats, m¨¦s barats i accessibles. Necessitem pagesos als pobles i ramats pasturant els boscos.

P. Alguna iniciativa que hagi millorat algun sector?

R. L¡¯Escola de Pastors ha fet una feina espectacular a Catalunya. Hi ha una nova generaci¨® de pastors. Porten 12 anys i formen entre 10 i 20 persones l¡¯any. Tenen una xarxa. Hi ha un sentiment que es pot viure d¡¯aix¨°. L¡¯Escola tamb¨¦ est¨¤ treballant en el trasp¨¤s de gent que es jubila amb els que arriben.