Estopa, Creu de Sant Jordi des de la perif¨¨ria de la perif¨¨ria

Si la Catalunya de comarques ja ¨¦s perif¨¨ria, els barris i pobles de classe treballadora de la Catalunya de comarques som la perif¨¨ria de la perif¨¨ria. Mai hi passa res, i quan hi passa alguna cosa que transcendeix acostuma a ser una mala not¨ªcia.

Per¨° l¡¯any 1997 va passar-hi una cosa extraordin¨¤ria. En aquella ¨¨poca jo feia quarts d¡¯ESO a l¡¯IES Mil¨¤ i Fontanals de Vilafranca del Pened¨¨s, institut que, com a m¨ªnim aleshores ¡ªno s¨¦ quin ser¨¤ exactament el paisatge ara¡ª, era pura perif¨¨ria de la perif¨¨ria. Tots els estudiants, amb excepcions que es podien comptar amb els dits de la m¨¤ mutilada d¡¯un veter¨¤ de guerra, proven¨ªem dels barris m¨¦s modestos de Vilafranca i dels pobles de l¡¯Alt Pened¨¨s. Aix¨° volia dir que al Mil¨¤ i Fontanals vam anar-hi a petar, entre d¡¯altres, els quillos, les xonis i els calorros de la zona. I va ser entre aquesta fauna que ara fa tot just vint-i-cinc anys va comen?ar a circular la maqueta pirata d¡¯un grup amb un nom no gaire engrescador: Estopa.

El meu institut era Estopa, com molts instituts de la perif¨¨ria de la perif¨¨ria, com els de l¡¯extraradi de Barcelona

Primera maqueta

La qualitat del so era met¨¤l¡¤lica, per no dir discreta, com si hi hagu¨¦s una porta de garatge que separ¨¦s els m¨²sics i l¡¯aparell que enregistrava la m¨²sica. Per¨° aquell grup tenia una for?a inaudita, melanc¨°lica, fosforescent. Escolt¨¤vem compulsivament la maqueta tant els qui estudi¨¤vem una mica ¡ªno gaire, tot sigui dit¡ª com els qui estaven a aquelles aules nom¨¦s perqu¨¨ la O d¡¯ESO significa, com ¨¦s sabut, ¡°no em queda m¨¦s remei que est¨¤ prostrat aqu¨ª¡±. Per¨° tant els uns com els altres sab¨ªem que est¨¤vem davant d¡¯una cosa an¨°mala, i era una cosa que hav¨ªem fet nosaltres. B¨¦, no les hav¨ªem escrit ni cantat nosaltres, aquelles can?ons. No ¨¦s aix¨°, el que insinuo. El que vull dir ¨¦s que era de nosaltres de qui d¡¯alguna manera parlaven, o sigui que, en el sentit m¨¦s important, nosaltres n¡¯¨¦rem els autors.

Hav¨ªem descobert un tresor i, en comptes de trobar-li un amagatall per tal que ning¨² m¨¦s hi tingu¨¦s acc¨¦s, que ¨¦s el que normalment es fa, diuen, quan es posseeix un tresor, vam distribuir-lo tan r¨¤pidament com vam poder entre d¡¯altra gent. Mentre aquella m¨²sica sonava cr¨¨iem que ja no ¨¦rem la perif¨¨ria de la perif¨¨ria. Ens acost¨¤vem al cor d¡¯alguna cosa, tot i que no sab¨ªem ben b¨¦ quina i, sincerament, tampoc ens importava gaire. L¡¯¨²nic que ens treia el son era que, amb aquella maqueta arribant a les nostres mans abans que a les de ning¨² m¨¦s, est¨¤vem segurs que ens havia passat una cosa especial, a nosaltres que nom¨¦s ens passaven coses de quillos perqu¨¨, b¨¦, b¨¤sicament f¨¨iem coses de quillos.

Estic segur que els pedagogs o els funcionaris del Departament d¡¯Educaci¨® de la Generalitat tenien un nom burocr¨¤tic i abstracte per a un institut com el nostre. Centre d¡¯alta complexitat, institut conflictiu, o algun altre eufemisme t¨¨cnic d¡¯aquest estil. Per¨° jo hi era i puc jurar que el meu institut no n¡¯era, de conflictiu; Gengis Khan o Lope de Aguirre eren conflictius! El meu institut era una cosa m¨¦s mundana. Era la vida obrint-se cam¨ª a dentades, era el des?ordre hum¨¤ sense els filtres de les convencions burgeses, eren els impulsos adolescents amb una relaci¨® m¨¦s aviat t¨ªmida amb l¡¯Estat de dret, era el temps passant sempre a c¨¤mera r¨¤pida i sense possibilitat de rebobinar, era la curiositat desfermada i eren les ambivalents lleialtats de barri, que salven i condemnen amb la mateixa intensitat, en marxa. El meu institut era, en fi, Estopa.

I com el meu, molts altres instituts p¨²blics de la perif¨¨ria de la perif¨¨ria, aix¨ª com els de l¡¯extraradi de Barcelona, tamb¨¦ eren Estopa. Jo, que vaig n¨¦ixer i viure el principi de la meva inf¨¤ncia al Bes¨°s ¡ªens vam mudar a Vilafranca quan era una criatura¡ª i que hi tornava gaireb¨¦ cada cap de setmana per veure la resta de la fam¨ªlia, puc donar fe que la maqueta va impactar-hi amb la mateixa melancolia i alegria que a l¡¯Espirall i Les Clotes, els barris vilafranquins que m¨¦s nodrien el meu institut.

Aquella maqueta parlava d¡¯on anar a comprar coca de baixa estofa a un bloc de pisos del barri, edifici que, per descomptat, no calia especificar perqu¨¨ no t¨¦ sentit revelar el que al barri tothom ja sap. Parlava de les tardes l¨¤nguides i ocioses a les places fumant porros. Dels ionquis de la generaci¨® anterior. De l¡¯estranya i paradoxal barreja d¡¯anonimat i identitat que proporciona la vida de barri, on sempre ets un m¨¦s per¨° alhora tothom sap perfectament qui ets. Estopa celebraven els amors fuga?os i t¨°rrids d¡¯estiu. Fantasiaven robatoris i fugides com les dels quinquis dels anys vuitanta. Idolatraven les nits inacabables perqu¨¨ temien el tedi i l¡¯alienaci¨® dels dies.

La maqueta d¡¯Estopa tra?ava una constel¡¤laci¨® de viv¨¨ncies i picades d¡¯ullet inconfusible, com a m¨ªnim inconfusible a la perif¨¨ria de la perif¨¨ria. I ho feia sense adoctrinar, sense intel¡¤lectualitzar, sense victimismes, sense fetitxisme de classe. Estopa nom¨¦s explicava hist¨°ries. I ho feien tot invocant els seus avantpassats: Los Chichos, Camar¨®n, el Pesca¨ªlla, El Vaquilla, Jos¨¦ Antonio de la Loma, El Pico. Reverenciaven l¡¯aristocr¨¤cia del lumpen i aix¨ª allargaven el llinatge sentimental de la perif¨¨ria de la perif¨¨ria.

En un concert el 2000, Estopa van ser uns demi¨¹rgs socials que, a difer¨¨ncia d¡¯altres demi¨¹rgs, fugien de la solemnitat

Un concert a Vilanova

A finals del 1999 Estopa publica el seu primer disc, titulat de manera hom¨°nima i basat gaireb¨¦ tot en la maqueta de 1997 ¡ªcal dir que, al disc, algunes lletres havien variat una mica per tal de fer-les m¨¦s digeribles, imagino, a un p¨²blic ampli¡ª. Esclata la febre d¡¯Estopa arreu d¡¯Espanya i a finals d¡¯aquell mateix any 1999, comencen una gira de dotze mesos i m¨¦s de 110 concerts per Espanya que, a m¨¦s de les grans ciutats, inclou llocs amb tant de glamur com ara Santa Margarida de Montbu¨ª, La Mojonera (Almer¨ªa), Puente Genil (Cordova), Pinofranqueado (Badajoz), Platja d¡¯Aro, Reinosa (Cant¨¤bria), Matar¨®, Maznares (Ciudad Real) o Mejorada del Campo (Madrid). Estopa recorria la perif¨¨ria de la perif¨¨ria d¡¯Espanya configurant, d¡¯aquesta manera, una p¨¤tria territorialment discont¨ªnua.

El 29 de juliol del 2000 vaig anar a veure¡¯ls, amb una colla d¡¯amics del meu barri, a Vilanova i la Geltr¨². L¡¯escenari era en un camp municipal de futbol que no va sobreviure a la bombolla immobili¨¤ria de principis de segle XXI i que ara ¨¦s un espai on hi ha constru?ts blocs de pisos. Aquell concert ¨¦s la concentraci¨® m¨¦s densa i gran i alegre de calorros que jo hagi presenciat mai (i a la qual hagi contribu?t). Vam trobar-nos-hi tots els militants de la perif¨¨ria de la perif¨¨ria, secci¨® Pened¨¨s-Garraf.

El paisatge est¨¨tic era fant¨¤stic, l¡¯estil quillo temporada 2000 en tota l¡¯esplendor d¡¯una nit d¡¯estiu a la vora del Mediterrani: pantalons pirata blancs (tot i que els m¨¦s primmirats ¡ªperqu¨¨ tamb¨¦ en el m¨®n del mal gust hi tenim jerarquies¡ª duien texans arrapad¨ªssims, de fet es tractava d¡¯aquells Levi¡¯s, el model dels quals no recordo, que semblaven expressament dissenyats per als glutis prodigiosament i naturalment real?ats dels quillos m¨¦s guapos), samarretes negres embotides, collars de boletes blanques, gomina immobilitzant i empinant els cabells gaireb¨¦ sempre negr¨ªssims, sand¨¤lies brasileres, tatuatges de corones d¡¯espines rodejant els b¨ªceps i mirades vidrioses i trapelles a tot arreu. Les noies duien sense excepci¨® pantalons ajustad¨ªssims, algunes amb tatuatges tribals a l¡¯altura de l¡¯esquena baixa, maquillatge cridaner per¨° sempre fosc, cabells llisos ¡ªo allisats¡ª i els primers i gruixuts tel¨¨fons m¨°bils entaforats a l¡¯ofegada butxaca de darrere dels pantalons.

La pols s¡¯aixecava del camp de sorra de futbol ressecant falsament l¡¯ambient. Hi corrien cubates dolc¨ªssims a dojo i tothom procurava encendre els cigarrets aliens (sobretot Camel i Lucky Strike, si no recordo malament; la moda del tabac d¡¯embolicar encara no havia arribat o, depenent de com t¡¯ho miris, havia marxat feia moltes d¨¨cades). Tamb¨¦ s¡¯albirava alguna batussa de rigor mentre esper¨¤vem que comencessin a tocar.

I llavors passa una cosa pecu?liar. David i Jos¨¦ Mu?oz comencen a cantar i a tocar i aconsegueixen tot d¡¯una l¡¯atenci¨® de tota la colla de galifardeus que ¨¦rem a Vilanova. Observava al meu voltant algunes perles del meu barri que a l¡¯institut havien demostrat tenir la mateixa capacitat de concentraci¨® que una medusa. Ara, per¨°, estaven dirigint totes les seves malmeses capacitats cognitives a l¡¯escenari com si haguessin descobert, amb un fervor completament nou per a ells, alguna altra manera de donar sentit a la seva vida que no fos la de fer el gamberro. I n¡¯hi havia molts, molt¨ªssims, d¡¯aquests nanos. Es va produir una comuni¨®, una complicitat, o una uni¨®. Digueu-ne com vulgueu. Potser perqu¨¨ soc de fam¨ªlia andalusa (per via paterna), sempre havia cregut que el duende col¡¤lectiu nom¨¦s s¡¯aconseguia amb els rituals musicals m¨¦s cerimonio?sos i llagrimosos. Per¨° no. A Vilanova, Estopa van ser uns demi¨¹rgs socials que, a difer¨¨ncia d¡¯altres demi¨¹rgs, fugien de la solemnitat.

Envoltat d¡¯aquells pantalons pirates llampants, de riures c¨°mplices, i amb el sabor d¡¯un licor de pr¨¦ssec maltractant-me les genives, vaig adonar-me ¡ªtot i que no vaig entendre-ho, esclar, fins molts anys m¨¦s tard¡ª que una societat no ¨¦s res m¨¦s que un conjunt d¡¯hist¨°ries mundanes cantades a l¡¯un¨ªson. L¡¯Estat de dret, els parlaments, les constitucions, el periodisme (com a m¨ªnim quan efectivament exerceix de contrapoder), els sindicats o les universitats s¨®n invents destinats a impedir que les societats es desplomin. Quan hi ha sort i funcionen, ens protegeixen fins i tot de nosaltres mateixos i de les nostres temptacions m¨¦s sinistres. Per¨° evitar la destrucci¨® no ¨¦s el mateix que construir. El que vertebra les societats no ¨¦s tota aquesta fila de dics institucionals. Una societat ¨¦s una amalgama de formes de vida.

Per¨° una societat tamb¨¦ ¨¦s la manera com escollim narrar els daltabaixos quotidians d¡¯aquestes formes de vida. Aix¨° era Estopa: el retrat d¡¯una forma de vida, amb els seus moments brillants per¨° tamb¨¦ amb els seus estralls.

Sentit del temps

A ¡®Exiliado en el lavabo¡¯, per exemple, Estopa cantaven: ¡°Anda, tira eso ya, sub¨¢monos al tejado y cuenta, cu¨¦ntame lo que quieras¡±. ?s la hist¨°ria d¡¯un amic addicte a la coca?na al qual qui canta la can?¨® nom¨¦s li demana una cosa: que deixi un segon la coca?na de banda i li expliqui el que li vingui de gust. Li ofereix una cosa tan terrenal, compassiva i desinteressada com una conversa en qu¨¨, a m¨¦s, ser¨¤ ell, l¡¯amic col¡¤lapsat, qui dur¨¤ la batuta, ser¨¤ el defenestrat, que segurament n¡¯ha fet de tots colors, a ell mateix i als altres, qui explicar¨¤ el que li vingui de gust. No hi ha retret, no hi ha judici, no hi ha voluntat de salvaci¨® ni recerca de redempci¨®, no hi ha c¨¤lcul, no hi ha cap pla. Nom¨¦s hi ha la generositat de donar la paraula a alg¨² la caiguda del qual, com gaireb¨¦ tot el que passa a la perif¨¨ria de la perif¨¨ria, passar¨¤ desapercebuda.

?s a aix¨° a qu¨¨ em refereixo amb una forma de vida. N¡¯hi ha d¡¯altres, esclar, per¨° la que mirava de retratar Estopa era aquesta, la d¡¯uns lla?os b¨¤sics, aliens a les institucions, que mantenen viva la perif¨¨ria de la perif¨¨ria i sense els quals no existeix el cor de la societat perqu¨¨ no hi ha societat.

En la gran roda del capitalisme, les vides de la gent de barri s¨®n substitu?bles. Nom¨¦s una sobredosi de teo?ria i pedanteria, o de fanatisme provocat per la hiperideologitzaci¨® pol¨ªtica, podria fer pensar que Estopa no en s¨®n conscients, d¡¯aix¨°. El sistema pol¨ªtic i econ¨°mic en vigor veu les vides d¡¯aquestes persones com si totes fossin exactament la mateixa, i ¨¦s aquesta la ra¨® per la qual les considera intercanviables. Per a la gent que t¨¦ la paella pel m¨¤nec, cada una de les vides de la perif¨¨ria de la perif¨¨ria no t¨¦ res d¡¯especial, tot s¨®n c¨°pies humanes indistingibles, cromos de carn repetits. I Estopa, en lloc d¡¯atacar frontalment aquesta despersonalitzaci¨® for?ada, mira de salvar el que tenen en com¨² les persones de la perif¨¨ria de la perif¨¨ria: una forma de vida. I ho fa cantant. I cantant reconforten. I reconforten amb alegria.

Estopa sempre va tenir sentit del temps. A ¡®La raja de tu falda¡¯ canten ¡°Era el verano del 97 y yo me mor¨ªa por verte¡±. Tenint en compte que estava gravat el mateix any 1997, parlar de l¡¯estiu del 1997 com si es tract¨¦s d¡¯un passat remot i m¨ªtic ¨¦s una barreja de trapelleria i saviesa de barri. Per¨° potser tamb¨¦ ¨¦s alguna cosa m¨¦s. Aquell retrat oral ¡ªno ¨¦s un retrat escrit, ¨¦s un retrat oral i musicat¡ª de la perif¨¨ria de la perif¨¨ria, aquell conjunt d¡¯hist¨°ries mundanes, seria capa? de transcendir, en el sentit que Estopa connectaria tant amb la generaci¨® anterior (recordi¡¯s les seves col¡¤laboracions amb Serrat o Sabina o, la millor de totes, amb Albert Pla cantant ¡®Joaqu¨ªn el necio¡¯) com amb la generaci¨® posterior: C. Tangana i Alizzz ¡ªel m¨²sic i productor del mateix C. Tangana, que per cert ¨¦s de Castelldefels, perif¨¨ria de la perif¨¨ria¡ª han confessat en alguna ocasi¨® que es moren de ganes de fer algun projecte junts amb Estopa i, de fet, fa uns mesos van apar¨¨ixer al concert d¡¯El Madrile?o al Sant Jordi.

Despr¨¦s d¡¯aquella maqueta de 1997 han aparegut molts m¨¦s discos d¡¯Estopa. I ells han ampliat el radi de la perif¨¨ria de la perif¨¨ria: aquest any 2022, sense anar m¨¦s lluny (per¨° anant molt lluny), han tocat a Orlando i Miami, entre d¡¯altres llocs. Estopa han incorporat colors i olors al seu p¨²blic, per¨° segueixen sent i cantant hist¨°ries de barri, perqu¨¨ el barri, per m¨¦s que alguns s¡¯entestin a petrificar-lo, canvia de colors i olors per¨° continua sent barri.

Confesso que cada vegada que escolto la maqueta ¡ªi l¡¯escolto tot sovint¡ª recordo d¡¯on vinc. I quan un recorda d¡¯on ve, autom¨¤ticament passa a saber cap a on no vol anar, que sempre ¨¦s m¨¦s decisiu que tenir clar on es vol anar.