Cinquanta ombres d¡¯en Cambray

Potser n¡¯esper¨¤vem massa, del Consell Ling¨¹¨ªstic Assessor que havia de proporcionar mesures al Departament d¡¯Educaci¨® amb vista a desplegar la nova llei de lleng¨¹es a l¡¯escola i, sobretot, mirar de revertir la tend¨¨ncia a la reculada que presenta la llengua als centres educatius. La constituci¨® del consell, presidit per la ling¨¹ista Carme Junyent, havia estat celebrada com la mostra que la conselleria estava decidida a posar fil a l¡¯agulla despr¨¦s d¡¯anys d¡¯atonia, i tamb¨¦ pel fet de confiar en un seguit de professionals de refer¨¨ncia que aportarien els seus coneixements de manera independent i no partidista. Ara el conseller Josep Gonz¨¢lez-Cambray ja t¨¦ les seves 50 propostes dels experts, per¨° falta saber qu¨¨ en far¨¤, perqu¨¨ es tracta de mesures no vinculants i, com a tot arreu, a dins la llista n¡¯hi ha de fredes i de calentes.

El que crida m¨¦s l¡¯atenci¨® del document presentat ¨¦s la falta de concreci¨®. Per¨° potser ja havia de ser aix¨°, no ho sabem. Si alg¨² s¡¯esperava mesures espec¨ªfiques per estendre la llengua catalana al pati, es trobar¨¤ m¨¦s aviat un seguit d¡¯enunciats que, en bona mesura, s¨®n objectius o principis de la mateixa legislaci¨® d¡¯Educaci¨®, que per b¨¦ que ja ¨¦s bo que ens les recordin i es demani que s¡¯apliquin, redunden en la sensaci¨® que llegim evid¨¨ncies. Per exemple, la proposta 3 diu que l¡¯escola ha de contribuir al coneixement del catal¨¤; la 9 diu que caldr¨¤ afavorir l¡¯aprenentatge del catal¨¤ pels nouvinguts; i les 26 i 27 ens recorden el marc derivat de la darrera llei, aix¨° que el castell¨¤ tamb¨¦ pot ser llengua d¡¯aprenentatge i que no s¡¯hi val a establir percentatges.

Conv¨¦ preguntar-se, tamb¨¦, com es prendran els mestres les mesures que es puguin derivar de les propostes, perqu¨¨ n¡¯hi ha que els assenyalen directament. Que tamb¨¦ va b¨¦. La proposta 15 (¡°La llengua emprada als centres no pot respondre a una tria personal¡±) ¨¦s tan ¨°bvia que nom¨¦s s¡¯explica pel fet, prou sabut, que molts docents parlen en la llengua que volen; mentre que la 17 planteja la revisi¨® de la formaci¨® en catal¨¤ de tot el personal docent i no docent, presumiblement davant del fet, tamb¨¦ prou sabut, que no sempre el personal educatiu fa gala de la millor de les compet¨¨ncies en llengua catalana. Fins i tot, la proposta 18 s¡¯atreveix a condicionar l¡¯acc¨¦s al sistema educatiu a l¡¯avaluaci¨® d¡¯aquestes compet¨¨n?cies, a veure qu¨¨ hi diuen des dels sindicats.

A la llista de propostes hi trobem tamb¨¦ un apartat dedicat a la clau de volta de la nova legislaci¨®, aix¨° dels projectes ling¨¹¨ªstics de centre (PLC), amb algun redactat, no obstant aix¨°, que sembla un di¨¤leg dels Dupont-Dupond (proposta 21: ¡°El Departament d¡¯Educaci¨® definir¨¤ un marc com¨² de refer¨¨ncia per a la creaci¨® i revisi¨® dels PLC¡±; proposta 22: ¡°Els centres educatius crearan o redefiniran els seus PLC atenent al marc de refer¨¨ncia establert pel Departament d¡¯Educaci¨®¡±; no caldria sin¨®). Tampoc ens escapem, per¨°, de les obvietats, com ara que l¡¯administraci¨® assessorar¨¤ els centres en l¡¯elaboraci¨® del PLC (23); que el PLC forma part de tot el projecte educatiu del centre (24); o que el PLC s¡¯haur¨¤ d¡¯anar avaluant per modificar-lo si conv¨¦ (25, 31).

Per¨° a les propostes tamb¨¦ hi ha un gir de gui¨®. En el moment d¡¯entrar a parlar de les xarxes socials, sembla haver-hi una mica m¨¦s de voluntat de concreci¨® (tal vegada n¡¯¨¦s el responsable el youtuber Pol Gise?) i no falten mesures de tocar de peus a terra. Aix¨ª, les propostes 38-42 tant pretenen portar materials de les xarxes a l¡¯aula com produir materials des de l¡¯aula per a les xarxes, i fins promoure visites als centres de referents comunicatius i influenciadors, tal com es fa amb escriptors. Potser tot plegat serviria per presentar les xarxes com un entorn creatiu i amorosir el missatge ¨²nic que, des d¡¯escoles i instituts, es dona de les xarxes socials com un espai hostil en qu¨¨ campen l¡¯agressi¨® i l¡¯assetjament.

El conseller Cambray ja t¨¦ les seves 50 propostes i s¡¯ha fet la foto, per¨° no sabem com s¡¯ho far¨¤ per revertir les din¨¤miques del pati, ni per aturar la reculada del catal¨¤ a les aules facilitada per la innovaci¨® pedag¨°gica, ni per fer que el personal no docent, sobretot monitors i responsables d¡¯extraescolars, es mantingui en la llengua catalana. Com a les Cinquanta ombres d¡¯en Grey, esperem que tamb¨¦ aqu¨ª hi hagi una segona part.