¡®First class¡¯, l¡¯obscenitat d¡¯exhibir-se

La tropa de First Class, un reality de Netflix, s¡¯exposa durant sis cap¨ªtols d¡¯una hora en una quasi perp¨¨tua festa, com si contemplar-los tingu¨¦s un m¨ªnim d¡¯inter¨¨s. Una exhibici¨® presumptuosa d¡¯una colla de suposats amics, barcelonins molts d¡¯ells. Es dediquen al disseny, la fabricaci¨® d¡¯esdeveniments, la moda, l¡¯art, la gastronomia i a no se sap ben b¨¦ a qu¨¨. No es comenta, per¨° l¡¯¨¨xit i la notorietat professional dels seus membres ¨¦s desigual. El que realment els uneix, al marge d¡¯una suposada amistat de la qual sempre parlen en superlatiu, ¨¦s que no sembla que hagin d¡¯estar pendents del preu del carbass¨®. El t¨ªtol del programa no enganya. I Netflix vol penjar-lo al seu cat¨¤leg de s¨¨ries sobre la luxuriosa vida dels ricatxos. Ells es veuen com la first class. Molt em penso que la veritable primera classe est¨¤ c¨°modament amagada, no es deixaran veure en un castell llogat de Toulouse -quina vergonya no ternir-lo!-, ni fer pallassades davant d¡¯una c¨¤mera. Una classe que fa molts anys que es coneix i reconeix els aut¨¨ntics membres de la seva tribu.

Veus els protagonistes d¡¯aquesta s¨¨rie i no t¡¯ho creus. No et creus que no tinguin cap por a fer el rid¨ªcul. No et creus el personatge que han fabricat amb un exc¨¦s d¡¯impostaci¨®. Surten, amb els noms ben posats i visibles, hotels de cinc estrelles, metges injectant lipol¨ªtics i depuradors per aprimar-se, centres d¡¯est¨¨tica, joieries... i tot fa flaire de publicitat d¡¯empla?ament. En un corral de gallines, els ous porten codi de barres i hi ha una dama que convoca les seves amistats al Liceu, per¨° resulta que no suporta la llarg¨¤ria de les ¨°peres. Se¡¯n va a l¡¯entreacte. Deu ser el Liceu de l¡¯¨¨poca de la Mariona Rebull, quan a la platea i al primer pis s¡¯hi anava, principalment, a figurar. Un Liceu que no apagava els llums durant la funci¨® perqu¨¨ marits, mullers i amants es poguessin repassar els uns als altres. A Fist class tampoc s¡¯apaguen els llums.

La s¨¨rie resulta obscena, per¨° no perqu¨¨ h¨¤gim ara d¡¯organitzar un judici moral sobre les seves conductes. L¡¯obscenitat rau en qu¨¨ creguin que la buidor plena de fullaraca que pot arribar a la vulgaritat, paradoxalment en un m¨®n tan presumit, mereix ser contemplada pels humils mortals. Curiosament, si aix¨° t¨¦ audi¨¨ncia s¡¯explica m¨¦s per un cultiu de la incredulitat que per una secreta enveja. El t¨ªtol original de la s¨¨rie era El talento de vivir. Els protagonistes, m¨¦s d¡¯una vegada, fan ostentaci¨® que ells saben aprofitar la vida. Per¨°, quina vida? La seva ¨¦s plena de b¨®tox, real i figurat. En contra del que es veu a la s¨¨rie, la majoria penquen en les seves professions. ?No ¨¦s m¨¦s vida aix¨°... que mostrar-se ociosos a festes on la productora ha de posar-hi al¡¤licients, m¨¦s o menys sorpresa, perqu¨¨ sembli que en aquesta vida que ens mostren passa alguna cosa?

De fet, a un parell de personatges els veiem treballar. Un d¡¯ells ¨¦s ?lex Agull¨®, de Rara Avis, que produeix la s¨¨rie amb Mediapro. I ¨¦s que quan acut a una festa no saps ben b¨¦ si la gaudeix o la tutela com a productor. No ¨¦s l¡¯¨²nic dels productors que hi apareix. Tatxo Benet deixa una propietat seva perqu¨¨ el pintor de la s¨¨rie pugui mostrar la seva obra a dos experts. El mateix Benet fa per un. L¡¯altre ¨¦s Olivier Varenne (director art¨ªstic del MONA de Tasm¨¤nia), que ajorna amb prud¨¨ncia manifestar una opini¨® definitiva sobre el que ha vist. De semblant manera reacciona, perplex i discret, Ivan Morales amb l¡¯alumna que vol ser actriu i s¡¯ha preparat dues frases i mitja d¡¯All¨° que el vent s¡¯endugu¨¦.

Alba Correa, a Vogue, ha resumit el gran problema de la teatralitzada excentricitat de First class, que dif¨ªcilment desperta cap aspiraci¨® a aquesta manera de viure -o de fer-ho veure- i acut a l¡¯antiga saviesa: ¡°Dime de lo que presumes y te dir¨¦ de lo que careces¡±.