¡®Dist¨°cia¡¯, de Pilar Codony: Animal impressionat

Si es digu¨¦s que Dist¨°cia, primera novel¡¤la de Pilar Codony (Banyoles, 1987) i guanyadora del premi Documenta 2021, es localitza en un poble petit del m¨®n rural de la Catalunya interior, i que la protagonista, la Goja, ¨¦s una dona de trenta-cinc anys que regenta una granja i que posa tot l¡¯empeny i tota l¡¯¨¤nima a ¡°aparentar una rudesa pr¨°pia de la gent aguerrida del camp¡±, el lector podria t¨¦mer enfrontar-se una altra vegada al que ja ha llegit ¨²ltimament, a les perip¨¨cies d¡¯una dona que, havent-se quedat sense feina, deixa enrere la ciutat, s¡¯instal¡¤la en qualsevol aldea i ha d¡¯aprendre a entomar les adversitats impl¨ªcites en el nou h¨¤bitat. Dist¨°cia, per sort, evita aquesta tend¨¨ncia i estalvia al lector la presentaci¨® del medi rural com l¡¯¨¤mbit nost¨¤lgic de la inf¨¤ncia, com un oasi on fugir i descansar de les vicissituds de la metr¨°poli, com el lloc id¨ªl¡¤lic on es recupera la calma perduda. Pilar Codony ha escrit una novel¡¤la des d¡¯una posici¨® semblant a la que planteja Mar¨ªa S¨¢nchez ¡ªtotes dues s¨®n veterin¨¤ries d¡¯animals de granja¡ª a Tierra de mujeres: ¡°Nos toca no avergonzarnos de nuestras ra¨ªces ni de nuestras manchas. Nos toca contar. No dejar que nos quiten la voz y que vengan otros una vez m¨¢s a contarnos. Nos toca se?alar, hacer ver, cambiar la luz de la postal para que el espectador no se quede en lo de siempre, para que el que observa no nos ficcionalice de nuevo¡±.

El t¨ªtol de la novel¡¤la ¨¦s el terme m¨¨dic usat per referir-se als parts de risc o dif¨ªcils i, certament, en la prosa ¨¤gil i transparent de Dist¨°cia, sense estrid¨¨ncies estil¨ªstiques, el lector en trobar¨¤ descrits uns quants perqu¨¨, al cap i a la fi, la maternitat ¨¦s el fil constant que serveix a Pilar Codony per lligar els dos territoris a trav¨¦s dels quals una veu narradora en tercera persona descabdella la trama: ¡°La maternitat, com l¡¯amor, com la guerra, com la mort, ¨¦s un dels grans temes, i m¨¦s ara que les dones s¨®n m¨¦s visibles que mai. Tamb¨¦ hi ha altres grans temes, com el racisme, la pobresa o el poder. Les persones, en definitiva, s¨®n el gran tema. Els animals, en canvi, no s¨®n grans temes universals¡±. El lector no triga a endevinar que l¡¯origen de la crisi o del trauma, o potser nom¨¦s del mal humor, que sofreix la protagonista es deu a un embar¨¤s no desitjat i a la decisi¨® d¡¯avortar, i aqu¨ª, en aquest terreny, potser es pot caure en la temptaci¨® de considerar com a massa perfecta la dicotomia entre animalitat i humanitat, com si les diferents maneres de representar la maternitat ¡ªel part natural dels animals i la sofisticaci¨® dels humans¡ª fos una met¨¤fora gastada en exc¨¦s: una vaca fa poc que s¡¯ha posat a parir ¡ª¡°fa grans contraccions durant les quals tota la panxa s¡¯infla i es desinfla violentament¡±¡ª, per¨° la protagonista creu que t¨¦ temps de sobres per anar a esmorzar; al cap¨ªtol seg¨¹ent, coincideix en una botiga amb una amiga que s¡¯entesta a explicar-li la seva experi¨¨ncia recent com a mare, com si fos aventura ¨²nica, i el contrast entre una experi¨¨ncia i l¡¯altra al lector se li fa massa evident, massa did¨¤ctica potser.

La maternitat ¨¦s el fil constant que serveix per lligar els dos territoris a trav¨¦s dels quals una narradora descabdella la trama

Si cal llegir Dist¨°cia no ¨¦s perqu¨¨ s¡¯hi pugui llegir res de nou sobre l¡¯embar¨¤s i el dilema d¡¯avortar, doncs, sin¨® perqu¨¨ els animals ¡ªla vida quotidiana de les vaques, dels gossos, de les ovelles, d¡¯un gat, ¡°que camina sobre la tanca amb el seu cos molsut fent tentines cada vegada que les fustes es fan estretes i ha de trampejar-les¡±¡ª es converteixen en un dels grans temes, no se sap si universals, de la novel¡¤la, com si Pilar Codony tingu¨¦s la superba habilitat de descriure ¡°la cua forcada i delicad¨ªssima, les ales punxegudes i robustes, el cap rod¨® enganxat al cos¡± de la primera oreneta de la temporada, de desxifrar com es comporta en un prat una ovella amb ganes de jugar, de saber qu¨¨ pensa i sent una vaca sentenciada a l¡¯escorxador, talment com si dugu¨¦s a la pr¨¤ctica liter¨¤ria el que es diu al comen?ament, que algunes aus, com les garses, ¡°s¡¯identifiquen amb l¡¯¨¦sser viu que els alimenta els primers dies de vida, sigui quin sigui¡± i, aix¨ª, ¡°criar una garsa de petita equival a tenir una garsa que es pensa, per imprinting, que ¨¦s una persona. Es converteix en una mena de col¡¤lega insolent i xafarder, que et segueix a tot arreu¡±. Segons els ornit¨°legs, ¨¦s un ¡°animal impressionat¡±, i alguna cosa semblant, per¨° al rev¨¦s, demostra ser Pilar Codony a Dist¨°cia, com si no comprengu¨¦s tan b¨¦ la conducta dels humans com la dels animals.