¡®Totes les narracions del Delta¡¯, de Sebasti¨¤ Juan Arb¨®: Un rac¨® del m¨®n que ¨¦s el m¨®n

Conegut i reconegut principalment com a novel¡¤lista, Sebasti¨¤ Juan Arb¨® creia, sense cap mena dubte, que el g¨¨nere curt no estava fet per a ell. Potser era la seva admiraci¨® pels grans autors de contes ¡ªWilde, Poe, Tx¨¦khov o Boccaccio, entre d¡¯altres¡ª all¨° que el cohibia i que l¡¯havia portat a assumir que mai seria incl¨°s dins d¡¯aquesta estirp d¡¯escriptors, perqu¨¨ ell no havia nascut per escriure relats. La seva percepci¨® va canviar quan, en la seva ressenya de Los hombres de la tierra y el mar, el cr¨ªtic Melchor Fern¨¢ndez Almagro va assenyalar que el cap¨ªtol ¡®Quico¡¯ es podia llegir com un conte, i que era, en realitat, un ¡°bon conte¡±. Va ser llavors quan Arb¨® es va adonar que en moltes de les seves novel¡¤les succe?a una cosa semblant, que hi ¡°figuraven episodis solts, que eren contes veritables intercalats en la narraci¨® principal¡±. I d¡¯aquesta presa de consci¨¨ncia va n¨¦ixer Narracions del Delta, t¨ªtol publicat el 1965 i que, com deia l¡¯autor al pr¨°leg, reunia aquells episodis solts, ¡°espigolats d¡¯ac¨ª i d¡¯all¨¤ de tota la meva obra¡±.

Cinquanta-set anys despr¨¦s de la seva publicaci¨® a l¡¯Editorial Selecta, Proa presenta Totes les narracions del Delta, un volum editat per Joan Antoni Forcadell en el qual no nom¨¦s es recuperen els relats publicats aleshores, sin¨® que tamb¨¦ se n¡¯afegeixen d¡¯altres que no havien vist la llum en catal¨¤ ¡ªcal recordar que Arb¨® va escriure tamb¨¦ en castell¨¤¡ª, o que, com ¨¦s el cas d¡¯¡®El vell merendero¡¯, nom¨¦s s¡¯havien publicat en premsa. Amb la seva feina excel¡¤lent, Forcadell ha aconseguit que Totes les narracions del Delta sigui l¡¯habitual recull de relats d¡¯un autor reconegut. I, tot i que el punt de partida ¨¦s reunir els contes d¡¯Arb¨® que tenen com a marc geogr¨¤fic el Baix Ebre, gr¨¤cies a la seva ordenaci¨® dins del volum i sense perdre la seva individualitat, els relats construeixen una narraci¨® superior a trav¨¦s de la qual resseguim els diferents racons del Baix Ebre i assistim al pas del temps. El lector fa un doble viatge, geogr¨¤fic i temporal, de la m¨¤ d¡¯Arb¨®: des dels horts de la Carrova fins a la platja del Su¨ªs, des del canal fins a la R¨¤pita i, alhora, des dels ¨²ltims anys del segle XIX fins als anys de la guerra, des de la inevitable emigraci¨® a Cuba a la mis¨¨ria de la postguerra.

El territori evoca les viol¨¨ncies que s¡¯hi inscriuen, les frustracions, la mis¨¨ria

En els seus relats, el paisatge ¨¦s protagonista; els llocs canvien com canvien les maneres de viure-hi; els personatges s¡¯emmirallen en un territori que ¨¦s testimoni, per¨° no mut, del pas del temps. El territori parla de les viol¨¨ncies que s¡¯hi inscriuen, de les frustracions, de la mis¨¨ria, de les pors i de les il¡¤lusions al llarg del temps: comencem amb el tio Jaume, un vell barquer que, encara amb el record de la Guerra Civil gravat a la mem¨°ria, porta d¡¯un costat a l¡¯altre del riu els quintos, i acabem amb el vell merendero, enyorat pels ve?ns i reconvertit en un hotel ¡°amb habitacions luxoses, prove?des de bany, de tel¨¨fon i calefacci¨®¡± freq¨¹entat per turistes. Entremig, el barri obrer de ¡°cases baixes, ennegrides¡± on sempre hi havia ¡°tolls de les darreres pluges i de les aig¨¹es brutes que les dones llen?aven despr¨¦s d¡¯haver-les fet servir per a tot¡±, i el repl¨¤ costejat pel canal on ¡°anaven despullant de p¨¨l els rucs, els cavalls, les eugues i els muls del poble¡±.

Realista en la seva mirada de l¡¯entorn geogr¨¤fic i social, verista a la manera d¡¯un Giovanni Verga a l¡¯hora de reproduir la parla dels ve?ns, i existencialista per com s¡¯apropa als conflictes interns dels personatges, Sebasti¨¤ Juan Arb¨® ens descobreix el Baix Ebre ¡ªel seu pa¨ªs, com va dir Josep Pla¡ª, i el converteix en un territori real i alhora m¨ªtic, un territori ¨²nic i universal. Un rac¨® del m¨®n que ¨¦s el m¨®n sencer.