Mallorca antiga i profunda

Una rata que no ¨¦s una rata, una rata de bufera, un animal d¡¯aigua -com un talp, diuen-, encara es menjava fa mig segle arran de les aig¨¹es dolces gens mortes de Mallorca. Qui sap si era un gest at¨¤vic, una festa en la necessitat i un punt de coratge, potser de mem¨°ria dels ignorats i vells primers colonitzadors permanents. Aquelles rates nedaven en aig¨¹es de broll, torrents i ufanes, netes i transparents, menjaven arr¨°s, arrels, mongetes i patates de les teules de terra i marjals conreades sense esquitxar ni emmetzinar, d¡¯adobs i verins.

Els valents tastadors tamb¨¦ es duien a la boca els eri?ons de terra (pionera icona ecologista dels verds d¡¯It¨¤lia), els rar¨ªssims virots, baldritgues, grans migrants atl¨¤ntics, caragols crus per v¨¨ncer ¨²lceres, feien truites o fregien els ous d¡¯aus marines. Els aut¨°ctons i mariners sense terra ni p¨¤tria escorxaven en un mar de sang i greix groc les tortugues de mar, despr¨¦s de tenir-les fermades, esclavitzades, als molls en un cap per aprimar-se¡­ La sopa o consom¨¦ de tortuga de las pop / Warhol Sopes Campbell era un detall de contraban, ara vetat pel cap i la ra¨®. A Aire de Joan Cabot un podcast d¡¯IB3 r¨¤dio -a les plataformes i a la carta- ¨¦s narrat en primera persona, des de Formentera, un festival d¡¯aquests ara vetats i multats oficialment i socialment.

Hi havia men¨² festiu ex¨°tic, prohibitiu, de coses rares i de f¨¤stic, sense arribar a la l¨°gica moda dels que mengen poca o gens de carn, que no volen tastar animals ni els seus fruits, ni res que no sia amb arrels al paisatge, per religi¨® o convicci¨®, acceptables.

El men¨² roquer, dur, litoral ¨¦s d¡¯Eivissa, Formentera o de la Mallorca profunda, diu ara d¡¯un paisatge f¨ªsic de serenor i una geografia humana final, tribal, envellida. Es una hip¨°tesi contr¨¤ria a la del professor i editor -i bell escriptor costumista actual- que ¨¦s en Climent Picornell.

Mallorca interior, endins, ara: Hi ha aquesta minoria social, cultural, terminal, no de postal, de la illa antiga i ex pagesa, en contrast amb les noves generacions de migrants que fan feina, tenen molts de fills -que saben xerrar catal¨¤ - i donen vida als pobles isolats i ocupen cases buides, de difunts, o rebutjades pels illencs fans d¡¯arran de mar o de fer vida de ¡®xalet¡¯ a foravila: Felanitx, per exemple, mea culpa.

Els menjars no civilitzats, que no en resten als tra?ats i men¨²s oficials, s¨®n un contrast, a contrallum, vulnerarien el llistat d¡¯esp¨¨cies protegides i/o en extinci¨®, desenes d¡¯animals de pel, ploma, closca, espines, closca de pedra i escates¡­ Segurament eren coses de la fam i dels rituals de la necessitat dels humans depredadors, pobladors primitius que en venir de fora. Els dels inicis. Vertigen. Els primers pobladors de les illes de la Gran Mar.

Tot ¨¦s extern a unes illes, tot arrib¨¤ de fora, tamb¨¦ nosaltres, i les plagues que exterminen tots els ametllers, figueres, ullastres, vinya, palmeres i garball¨®, (¨²nica palmera aut¨°ctona d¡¯Europa, mare de l¡¯obra de palma (senalles). Menjar all¨° que era salvatge al parad¨ªs devia ser un ofici, com una feta festa ancestral i d¡¯exquisidesa, diuen els fills i nets dels atrevits. Menj¨¤vem fulles, arrels i cors virginals de plantes ara consagrats com aliments de salvaci¨®.

L¡¯escriptor catal¨¤ com un t¨°tem, Pere Quart (Joan Oliver) literat i editor de pedra picada, lliure i radical, respectable, no va voler empassar-se ni tastar una rata cuinada rostida all forn a sa Pobla, en una trobada mallorquina d¡¯homenatge gestada per l¡¯inefable i inventor de mites locals i obres teatrals, el cronista Alexandre Ballester. Era l¡¯any 1967 i no va acabar b¨¦.

Ara es sap la feta de Pere Quart, de fa m¨¦s de mig segle, perqu¨¨ surt, amb pulcritud i amenitat, a dues estampes ben dites al llibre Aquells anys, aquelles veus de Jaume Armengol (Perif¨¨rics) mem¨°ries d¡¯arrels familiars i apunts de comprom¨ªs pol¨ªtic sobre personatges coneguts, catalanistes, sobiranistes en diu ara, a la Barcelona sota el franquisme dur i de vagues.

Jaume Armengol, quatre generacions de gent de farm¨¤cia i poder, dos batles i una presidenta, parent segon de Gabriel Alomar i Lloren? Villalonga, redactor de la Gran Enciclop¨¨dia Catalana, ¨¦s novel¡¤lista des dels 60 -premiat-. No ¨¦s un nouvingut. Diu de l¡¯animal que el van ¡°gosar tastar farcit de n¨¤usea¡±. Era una rata rostida sencera per cap i plat (amb aquelles ¡°dentetes¡± i bigots). Potser per aquest pudor dels illencs a no quedar malament o tudar el menjar. Sa dona, Dora Socias, n¡¯era testimoni i c¨°mplice v¨ªctima del fet de gastronomia de temps ven?uts, de precivilitzats, menjars de f¨¤stic o f¨°bies raonables.

De Pere Quart/Joan Oliver no se sap si en feu un vers, escena o un apunt vitr¨°lic del seu obvi rebuig mentre sonava la m¨²sica del festival d¡¯ossets i esporgar dels dos joves acompanyats amfitrions. Armengol parla d¡¯¡°una lamentable frustraci¨®¡±, decepci¨®, n¨¤usea, ¡°sorpresa¡± a un restaurant qui no sabem el nom ni existeix. L¡¯homenot Oliver menj¨¤ costelles de me/xai/anyell amb patates. Alexandre Ballester segu¨ª fent veta teatral i vida en risc.

Rates, anguiles, caragols, llets, ous, fetges de peix, morenes, crancs, pegellides, figues de mar, orelles de mar, espardenyes, ocellots migratoris o aut¨°ctons ultra preservats ara¡­el m¨®n perill¨®s i carn dels menjars rars. L¡¯estiu de 2022, a devora sa Pobla, a la frontera d¡¯Alc¨²dia i Muro, a un restaurant popul¨®s i modernitzat per l¡¯enginy de na B¨¤rbara Flaquer, Los Patos de la fam¨ªlia Font, una figura indiscutible de la vida liter¨¤ria i cultural i una altra icona del bullit cultural i de modernor de Madrid des dels 80, actuaran amb l¨°gica urbana i contempor¨¤nia del continent i l¡¯univers. Les dues persones mostraren de cop la inquietud i el veto expl¨ªcit, a la pregunta que feren altres dos menjadors amics al demanar si els agradaven les anguiles o els molestava si en portaven a la taula un platet d¡¯anguiles frites i un altre de cuinades.

El gest autom¨¤tic i revinclat i les veus raonades immediates evidenciaren una petjada cultural de f¨¤stic, oi, d¡¯abstenci¨® militant. La llibertat. La incompatibilitat visual, religiosa, moral, amb les anguiles ¨¦s un cas universal, nat de lectures, el cine, les llegendes de la inf¨¤ncia, la por b¨ªblica i la simbologia multicultural (les serps, les morenes, el congres...).

Camilo Jos¨¦ Cela, fins al llibre de Jaume Armengol, era la cita de la ¨²nica rata gastron¨°mica protagonista, ells fets de sa Pobla, una rata menjada -amb acte notarial i p¨²blic a sa Pobla va servir al Nobel Camilo Jos¨¦ Cela per aixecar una pe?a m¨¦s al seu propi monument de personatge agosarat, exc¨¨ntric, fam¨®s i megal¨°man, insolent amb els joves i col¡¤legues que no l¡¯adulaven.

Aquella feta de la rata de don Camilo es part de la llegenda certa: mig Espanya plena de carrers places i fundacions al seu honor, vida en rossa, esc¨¤ndol final, amic de Fraga i visitant de Picasso i Mir¨®, excensor. Aquella gesta i moltes m¨¦s projectaren fum i boires en la seva d¨¨ria de narrador i editor pioner i d¡¯apertura de Papeles de Son Armadams. va ser eix de continu?tat dels fets literaris de saviesa, filos¨°fics, po¨¨tics de les converses i de Formentor iniciats per Adam Dheil, Joan Estelrich, el comte Keyserling, Carlos Barral, Fuentes, tamb¨¦ Basilio, pagats pels Buadas i al final tamb¨¦ pels hotelers Barcel¨® de Felanitx que compraren i vengueren l¡¯hotel vell i la finca excepcionals.

Abans de la desfeta de quasi tot Cela feia regalar als Buadas una carretada de duros, desenes de mils d¡¯euros en calderilla, al tipus de lletres fatxendes amics i ensabonadors seus, gent del r¨¨gim, camisa blava o de les rialles gla?ades de la transici¨® des del poder. A Formentor, esdevenia una feta rara, all¨¤ hi ha una gran finca amb cala Murta i les cases velles incloses es que no ¨¦s privada, d¡¯una fundaci¨® Rotger Villalonga, creada per honrar la mem¨°ria del gran poeta Miquel Costa i Llobera, el de ¡®Lo Pi de Formentor¡¯. Ning¨² n¡¯explica res ara n i que es fa amb la milion¨¤ria deixa i el r¨¨dit de vendre part de l¡¯accionariat de l¡¯Hotel Formentor que era de la fundaci¨® de Costa

I a l¡¯hotel Formentor dels Buadas (Cela, Gil de Biedma, Ferrater, Barral, Bau?¨¤¡­) tenien sobrassada/llengonissa prima, un embotit rar, fet de mesclar carn de porc i de cabrits de les muntanyes. Ara en podr¨ªem donar a menjar a mig Mallorca vist el cabrum que infecta i devora la natura verda i tot quan troben tot l¡¯any.

All¨¤ a Formentor hi era de mestre de cerim¨°nies assessor en Pau Llull, Pablito, excel¡¤lent narrador oral, periodista punter d¡¯UH i Balears, escriptor culinari a la vora de N¨¦stor Luj¨¢n, que va ¨¦sser jove migrant a Argel i Par¨ªs on tract¨¤ Albert Camus, marit de Margaluz, Margalida Llobera, la musa dels 60/70/ amb Els Valldemossa i Xesc Forteza al teatre. Formentor, Finisterre mallorqu¨ª, tapa el vent a sa Bufera, ara parec natural, desdibuixada quasi totalment, per¨° preservada per la pugna dels ecologistes de tota mena. Pau Llull est¨¤ mig oblidat i era un divulgador i rep¨°rter notable. Ell ens diria el qu¨¨ de tot plegat. Tamb¨¦ de la rata comestible?

Aquella rata de Cela, Pere Quart i Jaume Armengol, Dora Socias, Alexandre Ballestes, segur que era filla d¡¯aig¨¹es clares i vives de bufera on naixien creixons al canals de reg i anguiles als brolls¡­. migraven ¨¤nneres que el dictador Franco (mort al llit el 1975) matava a trets d¡¯escopeta de perdigons (tenia molts m¨¦s crims) convidat per la fam¨ªlia Gili que eren propietaris de gran part d¡¯aquells aiguamolls, despr¨¦s urbanitzats per ells i els Riera Mars¨¤. Lago Esperanza, nom de filla renombraren una llacuna arrasada. Son hotelers amb nom propi, olivars i poder, companyia familiar ara esbrancada.