Miratges en cremallera

Una vegada vaig agafar el primer tren cremallera del dia cap a N¨²ria. Era un dijous de mar?. Uns quants dies despr¨¦s ens van tancar per la pand¨¨mia, aix¨ª que aquella postal em va acompanyar tot el confinament. Tamb¨¦ el missatge d¡¯un cartell en una farm¨¤cia de Ribes, de la qual no vaig fer cabal: tenim mascaretes. All¨¤ vaig tenir not¨ªcia per primera vegada d¡¯un producte anomenat Sanytol, perqu¨¨ a un restaurant ja li costava aconseguir-ne una comanda.

A les set i vint-i-cinc minuts d¡¯aquell mat¨ª prepand¨¨mic sortia un comboi de Ribes de Freser, ocupat sobretot pels treballadors del cremallera i de les instal¡¤lacions del santuari de N¨²ria. Tots semblaven coneixe¡¯s. Alguns m¨¦s parladors, altres m¨¦s mec¨¤nics, ning¨² era estrany en aquell cremallera. Sols jo hi actuava com una infiltrada desapercebuda, a qui la cara de son esborrava del seu radi de converses. Una sensaci¨® molt agradable. Hi pujaven professors d¡¯esqu¨ª que rebrien una hora m¨¦s tard les hordes escolars.

?s curi¨®s veure com s¡¯aixeca la persiana d¡¯un engranatge prec¨ªs que durant la resta del dia ja no s¡¯aturar¨¤.

I ¨¦s curi¨®s veure¡¯l per l¡¯escletxa privilegiada d¡¯un dia i hora fora del temps. Potser el cremallera de N¨²ria ¨¦s dels pocs miratges que ens fan pensar en la civilitat ferrovi¨¤?ria nord enll¨¤. Despr¨¦s el m¨®n es va congelar i despr¨¦s s¡¯ha activat amb un desfici febril, com per recuperar un terreny i temps perduts que no es poden recuperar. Aix¨° ¨¦s el que no hem apr¨¨s de la pand¨¨mia. Tot el viat?ge en cremallera de Ribes a N¨²ria s¡¯acompanya d¡¯un embadaliment. No nom¨¦s pel paisatge sin¨® perqu¨¨ el 1931 fossin capa?os d¡¯obrir via a trav¨¦s d¡¯un sistema que sembla pensat amb la l¨°gica d¡¯un joc infantil: una cremallera que salva desnivells. Altres vegades que hi havia pujat, l¡¯aglomeraci¨® i el xivarri complicaven les ganes d¡¯embadalir-s¡¯hi. L¡¯aglomeraci¨® ¨¦s irremeiable, ja ho s¨¦, som habitants d¡¯un vesper immens que gaudeix amuntegant-se i ensenyant-se en la multitud, i fins i tot quan creus que en fuges i et penges una medalla original, arribes a una altra pla?a on s¡¯arremolinen els que han abandonat la primera gernaci¨®.

Aquell dijous de mar? anava pensant en el contrast de les muntanyes que se m¡¯apareixien lluminoses, un pa¨ªs de turisme i gaudi per¨° que un segle enrere havia estat pobre, rude i fosc. No perqu¨¨ ho romantitzem va ser menys pobre, rude i fosc. De sobte es va obrir el llac cobert de neu, les muntanyes blanques i el santuari. Sort que ells no marxen. Vaig recollir aigua de la font de Sant Gil i vaig posar el cap a l¡¯olla del santuari per afinar els hemisferis. En tornant, em va semblar que algun nan gollut treia el cap d¡¯una cova encantada per fer-me adeu. Ja sabia la tranquil¡¤litat que li venia.