Creadors sense audi¨¨ncia?

?s ja gaireb¨¦ un t¨°pic, quan hom s¡¯aproxima al debat sobre la crisi dels mitjans audiovisuals, referir-se als j¨®vens creadors de contingut digital com una mena de vaga promesa de futur per la qual s¡¯ha d¡¯apostar. Quan parlem del cas del catal¨¤, a banda, hi entra de ple el discurs cendr¨®s sobre la mort de l¡¯idioma. Normalment la proposta sembla ser la cooptaci¨® individual: posar rostres nous en estructures antigues amb audi¨¨ncies envellides, la qual cosa sol conduir els creadors ¡ªmolt rao?nablement¡ª a reorganitzar les seues vides centrant els seus esfor?os en l¡¯¨¤mbit comunicatiu tradicional que els paga el jornal i no en l¡¯entorn digital de futur incert pel qual han accedit al lloc. Per¨° aix¨° ens torna al problema inicial, fins i tot agreujant-lo, confirmant la sospita inicial que no hi ha futur fora dels mitjans tradicionals.

El m¨®n de la m¨²sica feta en catal¨¤ va viure fa dues d¨¨cades un debat similar ¡ªsi l¡¯idioma tancava portes en un m¨®n de grans audi¨¨ncies¡ª que la realitat material va resoldre. El circuit de concerts i festes majors programant grups en catal¨¤, impulsat per les administracions, ha fet possible a molts grups i m¨²sics professionalitzar-se per la via de permetre¡¯ls cobrar el seu caixet en un m¨ªnim de concerts a l¡¯any: aix¨° ¨¦s possible gr¨¤cies a estructures de suport a administracions locals i entitats que acosten la m¨²sica a localitats petites i mitjanes que d¡¯altra manera no la programarien; una mena de teixit que no existeix en altres territoris de l¡¯Estat. Potser amb la m¨²sica en catal¨¤ no s¡¯han amassat grans fortunes, per¨° s¨ª que es paguen sous dignes i es possibilita un cert grau de professionalitzaci¨® dif¨ªcil d¡¯assolir cantant en castell¨¤ o angl¨¦s, m¨¦s que per una petita minoria. Hui per hui, quasi ning¨² diu que fer m¨²sica en catal¨¤ tanque portes o que el sector estiga en crisi.

En contrast, quan parlem de creaci¨® digital ¡ªp¨°dcast, streaming, creadors de v¨ªdeo¡ª tothom dona per fet que nom¨¦s hi ha una estrat¨¨gia de mercat possible, que ¨¦s la dels creadors angl¨°fons i hispan¨°fons: l¡¯acumulaci¨® d¡¯audi¨¨n?cies a l¡¯engr¨°s. Un model on la monetitzaci¨® ¡ªsobretot amb publicitat¡ª t¨¦ a veure amb el nombre d¡¯oients i espectadors, de seguidors en xarxes; ¨¦s obvi com afecta aix¨° el catal¨¤, per definici¨® un mercat m¨¦s petit. La cosa est¨¤, si fa no fa, com el debat sobre la m¨²sica i la pirateria fa vint anys. Llavors semblava impossible concebre que la gent pagara per continguts que pot trobar gratis a internet: hui, plataformes digitals com Netflix, Spotify i companyia han generat un h¨¤bit social de pagament recurrent per continguts, posant ¨¨mfasi en l¡¯accessibilitat i en les recomanacions. El cas de Filmin ¨¦s l¡¯exemple que es poden trobar n¨ªnxols de mercat viables si es construeix una comunitat s¨°lida i es presta atenci¨® a la segmentaci¨®.

Si pensem en comunitats culturals constru?des sobre la segmentaci¨® i la implicaci¨® dels seus membres, ens adonem que tenim bons exemples a casa nostra: ?mnium Cultural ¡ªamb m¨¦s de 190.000 socis de quota, amb nom¨¦s 15.000 voluntaris¡ª o la Federaci¨® de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ¡ªque agrupa m¨¦s de 200.000 socis per 40.000 m¨²sics¡ª. El m¨®n de la creaci¨® en catal¨¤ pot subvertir la trampa de l¡¯escala si ¨¦s conscient dels seus punts forts i aplica les lli?ons del sector de la m¨²sica: teixit associa?tiu i circuit cultural arrelat al territori, que programa cultura en poblacions petites i mitjanes ¡ªla qual cosa els pot permetre una penetraci¨® offline fonamental per a la seua sostenibilitat econ¨°mica, molt important en el cas dels p¨°dcasts¡ª; un teixit, en definitiva, format per persones amb h¨¤bit de fer aportacions econ¨°miques si ¨¦s per donar suport a projectes de proximitat, propers a la seua visi¨® del m¨®n. Aix¨° requereix, per¨°, comen?ar a pensar com a col¡¤lectivitat, m¨¦s a prop dels valors del cooperativisme: calen sous i condicions laborals dignes per poder fer productes de qualitat¡­ i en llibertat. Quasi res porta el diari.