X¨¤tiva, Alcoi, Morella

Comence les vacances a X¨¤tiva, terra carregada d¡¯Hist¨°ria. Per a molts de vost¨¦s quedar¨¤ resumida a unes coordenades m¨ªtiques i sentimentals: el carrer Blanc, un xicot en vespa amb la cara al vent i una mare que sempre espera que torne, com abans, eixe jove irat que hui supera els 80 anys. El Macondo de la Nova Can?¨®.

Camine per X¨¤tiva, dic. Un marqu¨¦s arru?nat, en po¨¨tica definici¨® d¡¯un marqu¨¦s pol¨ªtic que va contribuir a la seua ru?na i que ¨¦s millor oblidar. Una ciutat amb m¨¦s records que projectes. Amb m¨¦s passat que futur. Amb un present prim, com sempre. Tot aix¨° canta Raimon. Ressonen les petjades pr¨°pies pel carrer Blanc, un carrer dorment als peus de la pujada al Castell. Un carrer llarg, de poble. De persiana lenta i arrugues en la pell. Amb moltes cases buides, tancades, en venda. Sense mares que esperen. La X¨¤tiva de dalt. La ciutat congelada.

Hi ha una dita popular: ¡°Els d¡¯Alcoi, alcoians. Els de Morella, morellans. I la resta, valencians¡±. Potser X¨¤tiva mereixia un lloc d¡¯honor en eixa tr¨ªada d¡¯orgull i xovinisme unida per una sobredosi d¡¯Hist¨°ria. Per la mem¨°ria d¡¯un temps passat d¡¯esplendor enyorat. X¨¤tiva: la ciutat dels papes Borja, bressol del paper a Europa, cremada en 1707 per Felip V. Morella: la menuda ciutat forta, fidel i prudent, camp de batalla de carlins i maquis i abra?ada per una muralla p¨¨tria. Alcoi: amb els fumerals verticals d¡¯una ind¨²stria que va generar burgesia modernista i anarquisme combatiu i una identitat indestructible. La Comala perduda en el record d¡¯Ovidi.

X¨¤tiva, Morella, Alcoi: tres cors valencians. Les tres custodien velles ess¨¨ncies. I potser ¡ªdes de l¡¯amor a les tres, des de la devoci¨® a la seua personalitat¡ª eixe siga el problema. Que suporten el pes de massa Hist¨°ria. Que arrosseguen una mem¨°ria que els impedeix caminar lliures. Ja ho deia Vicente Boix, cronista oficial de X¨¤tiva, al segle XIX: ¡°Dejemos en paz esas ruinas sagradas; y respiremos la brisa, que nos anuncia otro porvenir¡±.

La poeta d¡¯Oliva ?ngels Gregori, en un curs de la Universitat d¡¯Estiu de Gandia que vam mantindre la setmana passada entorn dels fl?neurs i la literatura de caminants, feia una distinci¨® interessant. Par¨ªs ¨¦s la ciutat per a ser llegida, de tanta Hist¨°ria com porta el nom de cada carrer i les est¨¤tues de cada pla?a. Nova York ¨¦s la ciutat per a ser escrita, una tabula rasa condensada en eixos carrers que porten un n¨²mero as¨¨ptic. Gregori diu que se¡¯n va a trobar-se a Nova York. Ara estar¨¤ all¨¤, potser al cant¨® entre la Tercera Avinguda i el Carrer 7, en els dominis de Joseph Mitchell i eixe llibre meravell¨®s que ¨¦s La fabulosa taberna de McSorley. Un dels bars m¨¦s antics de Nova York, del 1854. Una altra volta la Hist¨°ria. No hi ha manera.