Scrabble i correcci¨® pol¨ªtica

Qu¨¨ ¨¦s una paraula? Tots les fem anar sense pensar-hi gaire, per¨° no ¨¦s tan clar qu¨¨ s¨®n. Una successi¨® de lletres entre dues interrupcions, com quan deixem un espai en escriure? O b¨¦, seguint Ferdinand de Saussure, la uni¨® d¡¯una cadena de sons (o de lletres sobre el paper), anomenada significant, amb un significat, ¨¦s a dir all¨° a qu¨¨ es refereix la paraula del m¨®n real? O, si ens mirem de prop el significat, podem fer com Gottlob Frege i veure-hi tant una refer¨¨ncia, ¨¦s a dir all¨° que la paraula denota, com un sentit, ¨¦s a dir el que la paraula connota. Volen dir el mateix les paraules herba, maria i c¨¤nnabis? Penis, titola i cigala? ?s clar que les paraules, m¨¦s enll¨¤ del sentit diccionarial amb qu¨¨ carreguen, s¨®n plenes de sentit d¡¯acord amb els usos, els contextos i les intencions amb qu¨¨ les fem servir.

Serveixi aquesta petita introducci¨® per emmarcar la pol¨¨mica desfermada al voltant de l¡¯esporgada de paraules que l¡¯empresa de jocs i joguines Mattel ha fet sobre el joc de l¡¯Scrabble per a l¡¯angl¨¨s. Com a joc de taula familiar que ¨¦s, segurament a cada casa fan de m¨¦s i de menys i accepten paraules d¡¯aquella manera, per¨° en les competicions all¨° que s¡¯accepta est¨¤ incl¨°s en un diccionari propi (l¡¯anomenat Official Scrabble Words), que a grans trets coincideix amb el de la llengua general. (Ignoro fins a quin punt, en catal¨¤, s¡¯accepta l¡¯argument aquell que ¡°no ¨¦s correcta per¨° est¨¤ ben formada¡±, ho haur¨¦ de demanar a dos que en saben.) La cosa ¨¦s que l¡¯empresa fabricant ha suprimit de l¡¯¨¤mbit competitiu fins a 400 paraules que fins ara eren ben bones, amb l¡¯argument, per dir-ho aix¨ª, de la inoportunitat dels mots. Com diu el director de la divisi¨® de jocs de l¡¯empresa: ¡°Ens hem de modernitzar. S¡¯imagina algun altre joc on pugui aconseguir punts i guanyar gr¨¤cies a un ep¨ªtet racista?¡±.

Efectivament, la llista de termes bandejats ¨¦s plena de paraules que poden resultar racistes o algunacosaf¨°biques. Diguem que ¨¦s una llista molt freggeana, on abunden les connotacions i en queden fora els termes denotatius, m¨¦s neutres. Podem continuar formant lesbian al tauler, per¨° no bulldyke, dikey, hasbian (una exlesbiana, en aquest cas), les (i variants lez, lezz, lezza, lezzy) o lesbo. Per descomptat podem fer black, per¨° ja no negro, negroid, nigger, jigaboo o zambo. I suposo que per compensar han tret tamb¨¦ els termes despectius per a blancs, com ara honky, ofay, backra, bubba o rednek. No se n¡¯escapen les altres races: cholo per jove mexic¨¤, jew i goy per jueu, binghi pels abor¨ªgens australians, boche pels alemanys. Fins i tot hi tenim vendu, que seria el quebequ¨¨s assimilat per la cultura angl¨°fona. Tamb¨¦ hi trobem retardate, schizo o mongoloid, de significats evidents.

Els jugadors del joc dels encreuats, per¨°, semblen molt m¨¦s saussureans i ja han posat el crit al cel. Hi ha amenaces d¡¯abandonar les competicions. Se suposa que la llengua ¨¦s la que ¨¦s, si hi tenim insults, renecs i mots despectius no ¨¦s culpa nostra, i evitar paraules que s¨®n al diccionari no deixa de ser una manera de ¡°jutjar¡± l¡¯itinerari pel qual uns mots arriben fins als nostres dies. L¡¯escriptor Darryl Francis, per exemple, afirma que ¡°no s¡¯han d¡¯eliminar paraules de les llistes de Scrabble per motius de relacions p¨²bliques com a promoci¨® d¡¯alguna mena de millora social¡±. Mentre que el columnista i jugador Jonathan Maitland sost¨¦ que ¡°les paraules no es poden desinventar, formen part de la nostra hist¨°ria, de vegades vergonyosa, i fer-les servir en un joc de taula ¨¦s molt diferent d¡¯usar-les en qualsevol altre context¡±.

Vet aqu¨ª el problema. La connotaci¨® de la paraula dep¨¨n de la intenci¨® que hi posem, i la intenci¨® dep¨¨n de la situaci¨® comunicativa i dels intervinents en l¡¯acte comunicatiu. Es pot considerar ofensiu un tauler amb uns faristols amb lletres? Si hi ha dos jugadors i tots dos jugadors s¨®n negres, ¨¦s ofensiu que facin servir la paraula nigger? I si un negre la hi posa a un blanc? Si un blanc la hi posa a un negre, com sabem que no aprofita l¡¯ocasi¨® aparentment neutra d¡¯una partida per insultar-lo amb el pitjor dels insults? Ll¨¤stima que els de Mattel tinguin tant de zel, perqu¨¨ la correcci¨® pol¨ªtica tamb¨¦ impedeix que un jugador negre pugui treure rendiment de redneck davant d¡¯un carallot blanc. La lletra K, ben posada, li donaria molts punts.