Un llibre amb bon humor

Decennis enrere, a Catalunya hi regnava el bon humor, la cordialitat, la bona entesa i la bonhomia general. Parlem, per exemple, de l¡¯any 1931, quan Josep Carner va oferir als lectors catalans la seva traducci¨® dels Papers p¨°stums del Club Pickwick (1836), de Charles Dickens, una de les novel¡¤les m¨¦s gaudioses i jocundes (paraules, ai!, que ja no es fan servir) de l¡¯escriptor angl¨¨s. No ¨¦s una novel¡¤la perfecta, ni molt menys ¡ªtampoc ho ¨¦s el Quijote¡ª, per¨° va ser la m¨¦s celebrada del seu segle pels lectors, tant els anglesos com els d¡¯arreu del m¨®n de seguida que es va traduir. Aqu¨ª, en especial, Carner va aconseguir una versi¨® tan genu?na, tan viva i de tal riquesa verbal, que el Pickwick va convertir-se en un llibre de culte; i els uns viatjaven a les contrades on passen les aventures d¡¯aquell club, els altres agafaven aquest cognom com a pseud¨°nim per als seus articles a la premsa, i els altres, simplement, el llegien i rellegien molt sovint: Xavier Montsalvatge, Ramon Esquerra, Francesc Noy, Mart¨ª de Riquer, N¨¦stor Luj¨¢n, i tota una colla d¡¯homes i dones, notables o no.

Aix¨ª, doncs, va rebre l¡¯obra el primer p¨²blic lector que va tenir, l¡¯angl¨¨s, un poble que posseeix una llarga tradici¨® humor¨ªstica, mai desapareguda a pesar del puritanisme de la reina Vict¨°ria i de dues guerres mundials: amb una mica de s¨¤tira, unes unces d¡¯ironia i un grapat d¡¯humor, a Anglaterra es superen les m¨¦s grans contrarietats. (Podr¨ªem provar-ho a casa, p¨¤tria d¡¯un dels esclats m¨¦s colossals d¡¯aquestes virtuts abans de la guerra, com ho demostra el reguitzell de revistes sat¨ªriques que hi havia: no cal fer-ne mem¨°ria.).

En efecte, el Metropolitan Magazine escrivia en la seva entrega de gener de 1837: ?El fam¨®s Mr Pickwick ¨¦s, ell mateix, el successor leg¨ªtim de Don Quijote; ¨¦s el Quijote cockney del segle XIX, i en comptes de dur una armadura de ferro, viu engavanyat en un bon abric de pells, de regidor?. La revista Athenaeum deia el mes de desembre de 1836: ?Els Pickwick Papers, de fet, estan forjats amb dues lliures de Smollett, tres unces de Sterne, un grapat de Hook ... sempre amb incidents a pler, servits amb una sauce piquante original?. ?Qu¨¨ deia el Court Magazine l¡¯abril de 1837? ?La descripci¨® de Sam Weller [el criat de Pickwick, equivalent de Sancho Panza] preparant-se per escriure una carta d¡¯amor, mirant-se atentament la ploma per veure si hi ha enganxat cap cabell, i brossant la taula perqu¨¨ no hi quedin engrunes sota el paper ... s¨®n tan exactes representacions de les coses trivials ... que demostren tot d¡¯una l¡¯habilitat de l¡¯autor i la clau del seu ¨¨xit sense precedents?. Mary Russell Mitford escrivia en una carta a una amiga: ?Fes tot el possible per manllevar els Pickwick Papers. No sembla que l¡¯autor hagi conegut l¡¯obra de Hogarth [el gran caricaturista i dibuixant sat¨ªric d¡¯aquell temps], per¨° s¡¯hi assembla molt, excepte en el fet que el punt de vista de Dickens ¨¦s molt m¨¦s rialler, ¨¦s un punt de vista shakesperi¨¤, ple d¡¯humanitat.?

John Foster, que va ser el primer bi¨°graf de Dickens, va dir al n¨²m. XV de la revista Examiner: ?Tot en aquest llibre ¨¦s la vida de cada dia i naturalesa humana ... Esperem d¡¯aquest autor, i passar¨¤ aviat, que aconsegueixi el gran estil amb qu¨¨ Fielding va aconseguir escriure uns llibres que ens captiven, de la mateixa manera que ens sentim captivats per la veritat o per la naturalesa.? Un novel¡¤lista de la talla de Thackeray es manifestava aix¨ª al seu llibre The Paris Sketch Book: ?Els Pickwick Papers contenen un car¨¤cter real sota noms inventats; i, com Roderick Random [de Smollett], una obra inferior, o com Tom Jones, immesurablement superior, ens dona una idea m¨¦s exacta de l¡¯estat i el comportament del poble, cosa que no trobar¨ªem en cap altra mena d¡¯hist¨°ria fantasiosa o aut¨¨ntica.?

Abraham Hayward, assagista i traductor, va escriure a la Quarterly Review: ?Menys de sis mesos despr¨¦s de l¡¯aparici¨® de la primera entrega dels Pickwick Papers, tot el p¨²blic lector d¡¯Anglaterra en parlava: els noms de Winkle, Wardell, Weller, Snodgrass, Dodson i Fogg [personatges del llibre] van tornar-se tan familiars a les nostres boques com les expressions casolanes; i el senyor Dickens va esdevenir el gran objecte d¡¯inter¨¨s entre els homes i dones de la metr¨°polis.?Totes aquestes s¨®n opinions de cr¨ªtics i de lectors anglesos entre l¡¯any de publicaci¨® de Pickwick i el 1840. La cr¨ªtica immediata, a Anglaterra, no sol ser la m¨¦s complaent, perqu¨¨ en aquell pa¨ªs hi ha una tradici¨® tan rica, en aquest terreny, que ning¨² no s¡¯empassa f¨¤cilment un gat per una llebre. I aix¨ª els ha anat: encara avui, la millor producci¨® liter¨¤ria en poesia i en novel¡¤la, a tot el m¨®n, ¨¦s l¡¯anglesa i l¡¯americana. L¡¯editor d¡¯Anagrama, Jordi Herralde, que ¨¦s home benhumorat, aix¨ª ho va copsar, i el cat¨¤leg de la seva editorial continua satisfent els lectors d¡¯avui amb uns ingredients molt semblants als de la gran novel¡¤la en angl¨¨s dels segles XVIII i XIX. Avantatges de tenir una s¨°lida tradici¨® pr¨°pia (de literatura i de cr¨ªtica), i una tirada a la bonhomia carneriana.?