Un formatge reneix des de la mort, en el desert

Un sol blanc vol torrar/cremar tot quan ¨¦s viu, mata el verd natural dels pocs ametllers no vinclats i secs, cad¨¤vers, un paisatge i una vida finita. La claror i la Xylella tortura les pletes d¡¯ullastres i la vinya verde -tanta vinya. Les pitres, donardes, pites, es sequen i cauen les atzavares, les canyes; s¨®n externes, com tot per¨° van al cementiri del m¨®n del segle XXI.

Una basca insoportable, entre les dues i les quatre, l¡¯al¨¨ de la mort en punt, un baf agobiant taca i crivella les tom¨¤tigues veres, veritables. A Palma, un migdia a can Nofre, un restaurant cl¨¤ssic familiar de Costitx, de grans contrabandistes i professionals, tan popular per¨° tan soroller, treuen a taula una tom¨¤tiga de l¡¯hort que no ha de menester ni oli ni sal. I un calamar de portera amb tumbet sense teatre. Bo. Tumbet: patata, alberginia, carabass¨® i tom¨¤tiga en salsa i prebot si cal.

An es Cruce de Sant Rafel d¡¯Eivissa, un migdia torrat, fan entrepans d¡¯emerg¨¨ncia, all¨° on hi havia assemblees contra les autopistes de Matas, un tema referit a Sic¨ªlia sense morts, la novel.la de Guillem Frontera que IB3, Filmin, ?punt i TV3 llancen a la tardor, ficci¨® i realitat produ?da per Nova televisi¨®, dels tres germans Serra amb Lluis Prieto de director. Ja veurem qu¨¨ mengen.

Al cor pla de Mallorca el paisatge tremola i fa miratges, bellumes alluny. Hi ha mapes sense partions, poder antic de conquesta i redols esquarterats a la menuda pels humils, pobres. Mig quart¨®, mitja quarterades, un sementer gros de senyor.

Els plans de Vilafranca, Petra, Ariany, Sant Joan, Llub¨ª, Santa Margalida, Sineu¡­s¨®n una Mallorca no ca?ada per massa asfalt ni casals nous dispersos. A la seca, sense gota a gota, sobre la pell d¡¯argila, els horts m¨ªnims tradicionals fan olor de sofre i el grec mig agre de les tomatigueres, el sofre i el coure. A Brut de Llub¨ª, Can March de Manacor, S¡¯Estanc Vell de Petra, Es Moli de Sineu. Tan distints i distants, es poden trobar una part del qu¨¨ ¨¦s Mallorca, el m¨®n, la terra i la mar.

Amb la llet ecol¨°gica de les vaques de sa Teulera, en Miquel Villalonga Maim¨®, ha fet n¨¦ixer una joia formatgera des del Pinar¨® de ses Monges. Bordall, petites peces naturals, sense curar, embolicades amb fulla de canya verda i fermades amb r¨¤fia. Ha renat la formatgeria despr¨¦s de la mort tendre i tr¨¤gica, per joven¨ªssima i sobtada de Mai Grimalt, la formatgera anarquista de son Maci¨¤, a la frontera de Manacor i Felanitx. Miquel Villalonga, va vendre les cabres de cop i ferm¨¤ -natural-; te una sola filla menuda de Mai, dita B¨¤rbara.

¡°Fet a quatre mans i salat de records. Notes dolces i amargues. De textura cremosa¡±. Diu el formatger que estudiava a la UOC i tamb¨¦ es borr¨¤. ¡®Nov¨ªcia¡¯ el seu tan premiat formatge blau ¨¦s pura mem¨°ria (no ha que en prenen llenques com si fos t¨°fona blanca, un any i mig despr¨¦s de fer-se i finir la formatgera. Bordalll, el brot que neix per davall els empelts dels arbres, t¨¦ disseny de na Maggie Adrover que era Vinagrella i ara es fa dir ¡®Marmolamans¡¯, com abans feia an es Pinar¨®. En Miquel distribueix sis peces a cada lloc alternatiu de Manacor, Felanitx, Portocolom i Terranostra de Palma. Paga la pepa. No ¨¦s una rel¨ªquia, ¨¦s una proposta com d¡¯altres notables de Menorca, de cabra en llibertat, Pollen?a, Inca, Llucmajor.

Menjar, gaudir, ¨¦s la dif¨ªcil captura del desig en el temps, el goig epis¨°dic

Al pla de Termenor, Petra, una guarda de 200 d¡¯ovelles, corr al resol, tresca depresa cap enlloc pel rostoll daurat de la terra blanca eixuta sense un bri ni un fruit que rosegar. La tropa de potons sostre l¡¯illa eixuta al?a una polseguera com al desert que fa l¡¯aparen?a. Les vert¨°les i les galtes de m¨¨/anyell/xai/molt¨® s¨®n moda.

Un home gran no molt vell davalla al pou del seu trosset conrat, adesat, despredegat, brodat com una v¨¤nova de novian?a, cerca la frescor i l¡¯aigua i davalla com sempre dins el pou de la finca per refrescar-se, alenar i queda mort, cau, no poc pujar o li pega un tomb de cap. Pag¨¨s mort d¡¯un accident o d¡¯un cop de calor. Per all¨¤ devora, posem per cas per Son Maci¨¤, la vorera de Manacor, un poblet buit per davall de secrets cisternes per amagar tabac, g¨¨nero d¡¯estraperlo.

Al Teleclub de Sineu Catalina Obrador, artista ¨²nica, del Comanda Cotorres de Santanyi, vindica les dones lliures i l¡¯art sense servitud al mercat en aquell indret del franquisme per a dur la tele i l¡¯ordre social folcl¨°ric i moral de la dictadura a pobles i poblets. L¡¯estol de p¨²blic fidel de la santanyinera -desenes de persones- queda recl¨°s darrera les cortines, sobre l¡¯escenari. I Catalina i el corus de dones menja cacahuets o pinta, mentre ella llegeix textos radicals i sensible de les dones. Un motor de lla¨¹t, dins mar i amb ones fa banda sonora, acci¨® ac¨²stica moguda i captada per Rafa, un leon¨¦s amb galons d¡¯estudi i bonhomia.

Aquest juliol mediterrani, afric¨¤ tamb¨¦, cel de plom fus, menjarem arena del desert que vola sense vent, flota i dona molta mala vida a la gent, animals i plantes. A terra i dins mar, l¡¯aire escalda l¡¯al¨¨ i la pell, l¡¯aigua salada ¨¦s tebia i t¨¨rbola. Sempre sembla el darrer estiu, el mai no vist. L¡¯ambient de forn enc¨¨s i el cel de plom de pols del desert es fan avinent moltes de coses. Fruites madura des fuga?amentr, plantes secorrades, arbres cremats sense incedi, eixuts, ametllers reiterats als quadres Peter Marquant, Pep-Ma¨¹r Serra, ara mateix fan a Santany¨ª i Binissalem.

Per ventura les illes Balears possiblement mai no s¡¯haurien poblat de manera estable pels humans, totes les estacions, durant l¡¯estiu sobretot, illes tan seques, eixutes, t¨°rrides, si els primers visitants/habitants casuals, potser errats, perduts o fugitius haguessin sabut tornar al continent com havien arribat casualment, en troncs o embarcacions fr¨¤gils. Des de la costa valenciana Eivissa ¨¦s avinent. I des del nord des del sud de Fran?a potser era m¨¦s complicat.

El desig de determinats aliments tradicionals, peixos litorals, salvatges en diuen (que no tenen la mateixa talla: dorada, llobarro, turbot¡­.), fruits de l¡¯hort ecol¨°gics, naturals o biodin¨¤mics, revenen, els grans hotels. Tamb¨¦ amb el seu vi de finca, com an ¡®Es Rec¨®¡¯ d¡¯Art¨¤ de Toni Esteva luxe fermat, i firmat per Cortana, Adriana Meuni¨¦ i Jaume Roig, o la Finca Serena en Es Puig Molt¨® de Montuiri de Pau Guardans Camb¨® on en Llabr¨¦s de can Verdura ha fet bones vinyes en terra blanca. Guardans te Gaieta a sa Pobla on ha sembrat decenes d¡¯hectarees de lavanda mentre fa i espera els tr¨¤mits administratius obligats.

Mallorca sense gent, al sol, illa buida als temps. Qu¨¨ hi havia al principi, a l¡¯inici? Abans i despr¨¦s de la mort. Res. La pregunta la demanava ret¨°ricament aquell home de casta grossa, legendari, temut, que fou Miquel Barcel¨® Perell¨®, es Perei¨®, quan es feu un homenatge tard¨¤ a l¡¯oblidat Antoni Binimelis, un altra rar sabut per¨° discret de Felanitx, expert en s¨¤nscrit, assassinat a casa seva al que fou el seu pa¨ªs, la ?ndia. All¨¤ el professor universitari Binimelis rest¨¤ enamorat dels ulls dels habitants, la dol?or arm¨°nica i herm¨¨tica del s¨¤nscrit i el mestratge de Joan Mascar¨® i la tutela de l¡¯embaixador, poeta i traductor Guillem Nadal, cappare i oncle de la germandat hiperactiva i estones radical de Joan Manel i Gon?al L¨®pez Nadal. Ells tan id¨¨ntics fan festes i sopars d¡¯amics de corda i carrera diplom¨¤tica.

El millor present que hom pot fer si ¨¦s convidat ¨¦s una ensa?mada d¡¯albercoc illenc que ja no en queden. Les de Can Salem d¡¯Algaida s¨®n molt honestes, senzilles, lleugeres. Una mica com les dels forns d¡¯Esment, Amadip, an es Pes de sa Palla de Palma, Inca o Palmanova. L¡¯obra de integraci¨® social es molt m¨¦s que digna, als fogons hi deix¨¤ mestratge na Marga Coll de Miceli de Sleva i Inca.

Menjar, gaudir, ¨¦s la dif¨ªcil captura del desig en el temps, el goig epis¨°dic. Arran de mar cercant l¡¯horitz¨® i el blau de tinta de la mar. ¡°Els escorballs (corvines) s¨®n bons els temps dels albercocs que dura puc¡±, segon Ant¨°nia i Lloren? del bar Cala. Els peixos no mengen albercocs per¨° tenen cicles, si l'aigua t¨¨bia no es trenca i escalivada.