Un c¨°mic sobre tenir Parkinson

¡°Mireu-me b¨¦, mireu-me b¨¦: soc l¡¯altre¡±, va escriure Miquel Mart¨ª i Pol quan ja portava vidres a la sang. I ¨¦s un vers que Ramon Ricart (Vic, 1967) cita expressament al seu c¨°mic Tiembla, un llibre sobre el Parkinson que li van diagnosticar l¡¯any 2014, quan tenia 47 anys. ¡°Va ser¡±, escriu, ¡°com si hagu¨¦s entrat un estrany dins meu. No era jo! Volia amagar l¡¯altre, que era jo mateix¡±.

Ricart admet que al principi ¨¦s dif¨ªcil acceptar la malaltia, ara com ara incurable, i que no saps on et portar¨¤ una progressi¨® que ¨¦s diferent en cada malalt. Des de qui s¡¯estanca sense que arribi cap empitjorament a qui llisca r¨¤pidament cap a un dur descontrol corporal. ¡°Tens la sensaci¨® de molestar la gent sana, t¡¯avergonyeixes dels teus gestos i et sents culpable de crear incomoditats. Per exemple, quan paralitzes la cua a la caixa del supermercat perqu¨¨ no pots treure la targeta¡±. En aquestes paraules ressonen les de Susan Sontag, que, a prop¨°sit del c¨¤ncer i de la sida, va descriure com algunes malalties corrosives no s¨®n ¨²nicament un sofriment sin¨® que, a m¨¦s, carreguen el malalt amb falsos sentiments de culpa. Escriure Tiembla (Bang Ediciones) ¡°ha estat una ter¨¤pia, un cam¨ª cap a l¡¯acceptaci¨® de la malaltia¡±. Aquest voler amagar-se es veu clarament en alguns autoretrats del llibre, en els quals el protagonista es mostra¡­ d¡¯esquena.

L¡¯experi¨¨ncia del llibre t¨¦ un precedent, My degeneration, del canadenc Peter Dunlap-Shohl. ¡°Ara viu a Alaska i hem quedat per con¨¨ixer-nos l¡¯any que ve quan se celebri a Barcelona el Congr¨¦s Mundial del Parkinson. Crec que el seu llibre ¨¦s m¨¦s agressiu i tendeix m¨¦s a la caricatura¡±. Quan estava acabant Tiembla, va ser Dunlap qui li va explicar que la difer¨¨ncia entre un llibre editat i un d¡¯in¨¨dit ¨¦s la insist¨¨ncia. Ricart ho va enviar a tres editorials. ¡°Una em va dir que era avorrit i el dibuix, normalet. Una altra no va formar un criteri un¨¤nime al consell editorial¡­¡±. A Bang, la resposta va ser r¨¤pida i satisfact¨°ria. L¡¯han editat en castell¨¤ i franc¨¨s. ¡°De totes maneres, mentre el dibuixava, els millors consells sobre ritme narratiu, to, etc¨¨tera, van venir de la meva parella i dels amics als qui ho ensenyava¡±. I aix¨° que Ricart no ¨¦s un nouvingut a l¡¯ofici. Docent en diferents escoles de disseny, va ser director de l¡¯Escola d¡¯Art de Vic, va crear el personatge de Catifa a la revista Tretzevents, ha il¡¤lustrat portades, cat¨¤legs, dissenyat identitat corporativa¡­

La bibliografia de novel¡¤les gr¨¤fiques o c¨°mics sobre malalties ¨¦s sorprenentment abundant. A Medicinagrafica, per exemple, es pot trobar una informaci¨® molt ben ordenada sobre aquesta oferta espec¨ªfica. El mateix web sorgeix d¡¯un concepte llan?at pel metge brit¨¤nic i autor de c¨°mics Ian Williams, i l¡¯equip espanyol se sost¨¦ amb la feina d¡¯una colla de sanitaris aficionats als gargots. Per als c¨°mics que tenen com a tema principal una malaltia narrada per algun dels seus protagonistes empren el terme patografia gr¨¤fica. El temari ¨¦s ampl¨ªssim. Ricart cita, per exemple, Manicomio, de Montse Batalla i Xevidom. ¡°Va sobre un episodi psic¨°tic i les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯un diagn¨°stic agressiu¡±. Hi ha llibres sobre la depressi¨®, els trastorns alimentaris, la pancreatitis, la leuc¨¨mia¡­ per¨° sempre anant m¨¦s enll¨¤ de la mera descripci¨® de la patologia. Com fa Ricart.

Tiembla t¨¦ m¨¦s d¡¯un registre. No es pot dir que sigui compassiu ¨Cacaba amb un ¡°Aprofita ara que pots¡±¨C, per¨° tampoc convida a la rendici¨®. Hi ha ironia, com quan empra la paradoxal descripci¨® que va fer el doctor James Parkinson de la malaltia ¨C¡°par¨¤lisi agitant¡±¨C per convertir-la en un t¨ªtol de c¨°mic: ¡°L¡¯incre?ble cas de la tremolor paralitzant¡±. Hi ha avisos ¡°sobre el perill de la depressi¨®¡±. Hi ha homenatges a les persones que l¡¯han ajudat i segueixen fent-ho. ¡°Preparo un full on reunir¨¦ els retrats de tots aquells que m¡¯han donat un cop de m¨¤. Ser¨¤ una manera de donar les gr¨¤cies¡±.

Hi ha al¡¤lusions a altres situacions molt pitjors. En un sopar d¡¯amics, un d¡¯ells va reiteradament al lavabo, ha de ¡°treure el menjar¡± perqu¨¨ pateix una malaltia rara, l¡¯acal¨¤sia. ¡°La boca de l¡¯est¨®mac es tanca i no poden empassar menjar. Vaig incloure aquesta escena perqu¨¨ tenia la sensaci¨® d¡¯estar observant-me massa a mi mateix en el c¨°mic i havia d¡¯explicar altres hist¨°ries. En el relat d¡¯aquella trobada no volia ser el malalt estrella del sopar. Ho seria un altre¡±.

Hi ha alguna reacci¨® sorprenent, com quan Ricart est¨¤ a l¡¯espera del diagn¨°stic definitiu, tumor o Parkinson, i el seu personatge, passejant sol a la p¨¤gina 11, pensa: ¡°Tant de bo sigui un tumor¡±. ¡°?s el que em va passar pel cap. El tumor, potser, es guariria. El Parkinson ¨¦s per sempre. Per descomptat no pret¨¦n ser cap argument. Res ¨¦s blanc o negre. Despr¨¦s, per desgr¨¤cia, arribaria la mort de Miguel Gallardo d¡¯un tumor cerebral, sobre el qual tamb¨¦ va fer un llibre¡±.

I hi ha un relat molt dur sobre un neur¨°leg de gran hospital. ¡°Va ser un cas de maltractament. Va seguir un protocol estricte i va fer una aproximaci¨® estereotipada per¨° cada malalt de Parkinson ¨¦s diferent. Va arribar a negar-me que la desviaci¨® lateral que patia del cap i em dificultava, per exemple, poder caminar recte, fos Parkinson. Vaig tenir una enorme sensaci¨® de desemparament fins que vaig poder canviar d¡¯hospital p¨²blic i d¡¯equip m¨¨dic¡±.

El narrador de Tiembla ¨¦s Ricart, una veu. Ara, un grup de persones amb Parkinson jove ¨C¡°hi ha una noia a la qual van diagnosticar als 21 anys!¡±¨C fan una s¨¨rie de reunions per posar en com¨² les seves experi¨¨ncies. ¡°Potser, d¡¯aquestes trobades, en sortir¨¤ un altre llibre, una exposici¨®¡­ Cal saber qu¨¨ pensen altres malalts¡±. Es tracta de multiplicar les veus sobre una malaltia que no ¨¦s desconeguda. M¨¦s aviat¡­ mal coneguda. Tiembla ajuda a remeiar aquesta ignor¨¤ncia.