L¡¯orgue que tot ho abasta

La m¨²sica d¡¯orgue permet una entrada d¡¯encantament infantil. No cal que entenguis un borrall de m¨²sica, ni tan sols que s¨¤pigues classificar ¨¨poques i tria d¡¯estils del concert. Entres en una esgl¨¦sia de poble per¨° d¡¯unes dimensions m¨¦s fastuoses del que podria fer pensar la mida del poble, Torroja del Priorat, uns 150 habitants. A m¨¦s dels bancals i els costers de llicorella, i el paisatge mosaic fet de vinya, oliveres i fruita seca, al Priorat solen gastar esgl¨¦sies grans. I a dins, hi posen orgues com el de Torroja, que es va construir el 1799. El va fer un orguener franc¨¨s que fugia de les foguerades de la Revoluci¨® Francesa, Jean-Pierre Cavaill¨¦, i es va salvar de les flames de la Guerra Civil perqu¨¨ el van aprofitar per fer ball dins l¡¯esgl¨¦sia. L¡¯organista que avui hi toca, Christian Canut, ens explica que l¡¯orgue t¨¦ uns 2.000 tubs i que les restauracions que se n¡¯han fet han respectat al peu de la lletra ¡ªo del tub¡ª l¡¯original. D¡¯orgues d¡¯aquesta mena i que es mantinguin tan fidels a la construcci¨® primig¨¨nia diu que n¡¯hi ha ben pocs exemplars a Catalunya i a Fran?a.

El concert forma part del 42¨¨ cicle ¡°Els orgues de Catalunya¡±, que munta l¡¯Associaci¨® Catalana de l¡¯Orgue durant l¡¯estiu, passant per tota mena d¡¯esgl¨¦sies i pobles, de la Cripta de la Sagrada Fam¨ªlia a Barcelona, a ?ger, Vilafranca del Pened¨¨s o la Gleva. Christian Canut ¨¦s organista a l¡¯esgl¨¦sia d¡¯Acs, a Fran?a, i avui ofereix un concert complet i de sonoritats variades i, encabat, ofereix tamb¨¦ unes explicacions entusiastes a tots els que ens acostem a veure l¡¯orgue, a veure d¡¯on ha baixat aquella m¨²sica del cel. Sembla un giny sofisticad¨ªssim, preparat per ser tocat per un veritable ¨¦sser orquestra capa? de coordinar tots els teclats, moviments i palanques que demana per emetre aquest so que reverbera, que es multiplica, que abra?a i que abasta tota l¡¯esgl¨¦sia.

Escoltant el concert, penses que amb aquesta m¨²sica, als segles XVII i XVIII, que ¨¦s de quan data el repertori que escoltem, els parroquians havien de quedar aclaparats. Ara, que coneixem macroconcerts multitudinaris on la gr¨¤cia ¨¦s l¡¯atape?ment i pescar una nota aproximada que serveixi per consignar a Instagram la visi¨® fuga? d¡¯aquell grup de moda massiva, ara l¡¯efecte ¨¦s potser a la inversa: som dins l¡¯esgl¨¦sia sense gaireb¨¦ veure ni l¡¯instrument ni qui el toca, sense clissar d¡¯on surt el so ni com s¡¯emet ni les ganyotes que fa el m¨²sic; som a sota, refiant-nos nom¨¦s de les onades musicals que s¡¯escampen i es trenen per sobre dels nostres caps, de la sonoritat que l¡¯esgl¨¦sia mant¨¦ perqu¨¨ no es va arribar a pintar, refiant-nos del petit enc¨ªs que fa que una sola persona pugui treure tot aix¨° d¡¯un sol instrument.