Diccionari de Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤

A d¡¯Amistat: vaig con¨¨ixer VPJ l¡¯any 2012 al berenar literari de la llibreria El Cucut de Torroella. Ell havia deixat mig b¨¦ un llibre meu al Pres¨¨ncia i jo corria inflat com una marranxa. Em va venir a trobar, amb aquella manera de caminar de gegant que mira de no topar amb res. Es va presentar amb un ?Soc en Pag¨¨s, qu¨¨ dius??. Jo li vaig etzibar un ?Diuen que ets un estirat?. Ell va somriure: ?I de Figueres?. Hem sigut bons amics i gaireb¨¦ mai hem estat d¡¯acord en res.

B de Botifarra: cada partida conforma un relat (per aix¨° se¡¯n recorden de m¨ªtiques) i aquest joc de cartes (que no assigna a l¡¯as el valor suprem de la dramat¨²rgia i no basa l¡¯¨¨xit en la llei del m¨¦s fort sin¨® en les coalicions d¡¯espavilats) ajuda a entendre l¡¯obra de VPJ. Amb Cercles d¡¯infinites combinacions (1990) ja disposa dels jugadors que l¡¯acompanyaran (?ngel Mauri, Carla Romans i el lector), i contra. Amb El m¨®n d¡¯Horaci (1995), jugadors semblants, recontra. I amb La felicitat no ¨¦s completa (2003) fa un Sant Vicen? transitori. Entremig han aparegut altres llibres, subtrames de l¡¯opus spicatum principal, partides de transici¨®. S¨®n Carta a la reina d¡¯Anglaterra (1997), el petit longseller amb qu¨¨ VPJ visita Faust, i En companyia de l¡¯altre (1999), un volum de relats sobre les dualitats i les luxacions de la identitat.

C de C¨¤non: establir un c¨¤non literari enraonat implica una mica d¡¯intu?ci¨® i molta feina. Llegim les cr¨ªtiques que va escriure VPJ. Per quantitat i per qualitat veurem com una font d¡¯ingressos de seguida es va convertir en un programa. Era partidari del rigor, de fer poca sang i de no mandrejar. Un dia de gener, a cala Pedrosa, em va dir que el pinyol de la cr¨ªtica ¨¦s una q¨¹esti¨® de pa¨ªs; que s¡¯ha d¡¯enaltir i comparar el talent dels altres, enll¨¤ d¡¯on militin o amb qui s¡¯allitin, al marge de quins beneficis en puguem treure.

D de Dobles i Deixebles: la idea del doble li agradava. ?ngel Mauri (l¡¯¨¤ngel negre) surt a tots els seus llibres de ficci¨®. A Els jugadors de whist (2009) ¨¦s amic dels tres protagonistes i a Dies de frontera (2014) colla amb el germ¨¤ d¡¯un personatge principal. El poeta i altres contes (2005) inclou un text titulat Biografia d¡¯?ngel Mauri. Si el busquem a Robinson (2017) ens costar¨¤ una mica de trobar, per¨° hi treu el nas. Tamb¨¦ el tenim firmant articles i traduccions de curs legal. Passant als deixebles, no crec que VPJ n¡¯hagi deixat, perqu¨¨ no se¡¯n va procurar. Es va bregar a la secund¨¤ria i sabia que un bon professor no fabrica deixebles sin¨® devots voluntaris. Si de cas deixa alumnes agra?ts. Una nit al passeig de Sant Joan de Barcelona li vaig dir que el VPJ de principis del segle XXI ¨¦s V¨ªctor Garcia Tur. Va contestar que li semblava tot un honor.

E d¡¯Empord¨¤: VPJ no fou un empordan¨¨s professional ¡ªno esquivava el pes d¡¯on venia per¨° no en va fer un ofici¡ª. En tot cas, va ser un militant de l¡¯especulaci¨® com a g¨¨nere literari, a la manera de Dal¨ª, de Fages de Climent, Pella i Forgas, Josep Pla i Ventura Ametller, una gimn¨¤stica pagesa de la reinterpretaci¨® que consisteix a regar quan plou. Empordan¨¨s quim¨¨ricament pur, VPJ tamb¨¦ era gel¨®s: una vegada em va cridar a cap¨ªtol, circumspecte, empipat amb la meva hiperexplotaci¨® de la mina empordanesa, i va dir-me: ?Entesos, repartim-nos-ho: en Deulofeu, la Jonquera i en Dal¨ª i la montgrinologia s¨®n meus, coma, i la resta tota per a tu?.

F de Frontera: dies enll¨¤ de guanyar el Sant Jordi amb Dies de frontera vam dinar a Torroella. Deu ser el cop que l¡¯he vist m¨¦s fosc. Jo no entenia que no estigu¨¦s content i el renyava. Ell deia que tot plegat era una paradoxa: havia escrit un llibre sobre les fronteres i ara ocupava el centre del camp literari. No s¡¯hi veia, deia que ell era un perif¨¨ric nat i que volia fer una literatura al marge de les modes ¡ªjo no li comprava el plany, esclar¡ª. Estic segur que va escriure Robinson per rescabalar-se.

G de Gremi: VPJ era gremial m¨¦s pels fets que no pas per l¡¯actitud p¨²blica. Tenia al cap la confraria. Es va deixar la pell formant lectors i col¡¤locant els autors en una constel¡¤laci¨® rigorosa. Havia llegit els antics, els moderns i els modern¨ªssims. L¡¯any 2018 publicava Cl¨¤ssics revisitats i ara en preparava la cara B, un compendi de visites als seus contemporanis. No se¡¯l veia gaire a les soir¨¦es gremials, perqu¨¨ era a casa llegint-nos i glosant-nos als altres o donant-nos feina remunerada. Creia en un gremi fort, en la suma d¡¯individualitats feineres, desconfiava del gregarisme i abominava de l¡¯ensabonada.

¡®Els jugadors de whist¡¯ ¨¦s el seu ¡®Ulisses¡¯. Si fora possible, l¡¯hauria continuat escrivint cada dia, un tros m¨¦s

H d¡¯Horaci: El m¨®n d¡¯Horaci ¨¦s la volada d¡¯un homo ludens moderat per un homo faber. Estiregassa el Je est un autre de Rimbaud, hi ha tarot i estudiants que juguen a cartes, lipogrames, encadenats, simbologia, d¨¦us ironistes i el fals com una temptativa d¡¯acaronar la Veritat. Era la seva novel¡¤la preferida, perqu¨¨ li recordava un escriptor ple d¡¯energia que volia menjar-se el m¨®n. Hem de pensar, per¨°, que VPJ no va ser cap rendista ni cap bohemi. Les c¨¤rregues familiars, res d¡¯her¨¨ncies, la vida i el temps valen diners i ell va treballar i treballar. Llavors, durant les vacances, escrivia la seva literatura.

I d¡¯Ideologia: poques vegades em contestava les preguntes sobre pol¨ªtica. VPJ era llenguacurt. Sabia que els bocamolls confonen el discurs personal amb la realitat i que els peixos no solen saber qu¨¨ ¨¦s l¡¯aigua. Explicava que de jove anava i venia de l¡¯anarquisme al comunisme d¡¯estudiants, fins que no va haver de guanyar-se les garrofes sense xarxa de seguretat. Un dia se¡¯m va declarar com ?un socialdem¨°crata amb quatre pors innegociables?. Quan el Proc¨¦s va agafar embranzida, VPJ va passar d¡¯un catalanisme maragallista a un independentisme de proximitat, per¨° el desordre i les males formes el tancaven en banda, ineluctablement.

J de Joc: donat a les c¨¤bales recreatives (com el seu bon amic M¨¤rius Serra), VPJ va donar gran import¨¤ncia al joc com a motor literari. Regles i repetici¨®, ?o ¨¦s qualsevol joc; tanmateix, la seva obra no ¨¦s oulipiana (l¡¯obstacle ¨¦s el mitj¨¤) sin¨® sem¨¤ntica (l¡¯obstacle ¨¦s el mitj¨®). Moderat com era (en absolutament tot), potser ¨¦s a l¡¯hora de jugar (de posar en literatura) que feia m¨¦s l¡¯indi, quan sentia la joia del jugador ¡ªque passa per acceptar unes normes for?ant-les al m¨¤xim¡ª.

K de Kennedy: les monges esmoquen en VPJ a Figueres l¡¯any que Lee Harvey assassina l¡¯¨²nic president cat¨°lic dels Estats Units. ?s el primer homicidi de la hist¨°ria que s¡¯immortalitza a la moderna i que s¡¯escola a les llars occidentalitzades a trav¨¦s dels mitjans. El m¨®n t¨¦ el peu canviat i VPJ deia que tot aix¨° per for?a havia d¡¯amagar un sentit ocult. Amb el seu llibre p¨°stum Kennedyana (2022) veurem fins on era capa? de portar l¡¯especulaci¨® i la conspiranoia cr¨ªtica.

L de Literatura: s¡¯ha dit i repetit que VPJ va obrir uns quants camins per a la literatura catalana ¡ªell deia que m¨¦s aviat desbrossava camins a mig fressar, perqu¨¨ no tenia la vanitat del pioner i no perdia de vista la tradici¨® del pa¨ªs¡ª. I a tot arreu se l¡¯ha titllat de postmodern, abusant d¡¯aquesta etiqueta (Jordi Marrugat ¨¦s una excepci¨®) per no haver d¡¯analitzar l¡¯obra gaire m¨¦s a fons. Postmoderns ho han estat Monz¨®, Mesquida i de Palol. VPJ en recull els fruits madurs (com N¨²ria Perpiny¨¤) i, gener¨®s, en fa una base d¡¯operacions per a alguns autors que vindran despr¨¦s. De la Postmodernitat en deia (Ara, 24/02/2022) que ¨¦s una ?categoria proteica que tant serveix de calaix de sastre com d¡¯espantall?.

Deia que ell era un escriptor perif¨¨ric nat i que volia fer una literatura al marge de les modes

LL de Llibre: VPJ va tocar molts pals. El llibre de l¡¯any (2011) i La llentia viatgera (2013), tots dos il¡¤lustrats, el primer de tall memorialista i el segon en direm infantil; De Robinson Crusoe a Peter Pan (2006) i Un tramvia anomenat text (1998), dos assaigs singulars, destinats a enfortir la musculatura lectora i escriptora en catal¨¤; La m¨²sica i nosaltres (2017) i, de bracet, Les pudors en la literatura i Les olors en la literatura (2020), tres llibres amb l¡¯¨¤nima d¡¯un col¡¤leccionista empedre?t.

M de Mel: El mel d¡¯?mile va ser una revista electr¨°nica monotextual que des del juliol de 1999 fins a l¡¯abril de 2004 s¡¯enviava gratu?tament a trav¨¦s d¡¯internet a un cercle selecte de subscriptors. Un noticiari de VPJ. Els textos oscil¡¤laven entre la cr¨°nica i l¡¯article d¡¯opini¨®, tot i que tamb¨¦ hi havia reculls de guilladures, antologies po¨¨tiques, concursos i textos procedents d¡¯altres fonts. Les entrades que serven el despertar ling¨¹¨ªstic i hum¨¤ de la seva filla (B) s¨®n una meravella. Era com un blog per a elegits. Avui dorm el son dels justos als llimbs digitals.

N de Notes: no ¨¦s cap secret que VPJ simpatitzava amb la fragmentaci¨® estructural de David Foster Wallace i amb l¡¯¨²s literari de les notes al peu. En comptes d¡¯imitar-lo, per¨°, el va osmotitzar amb Nabokov i Borges, que tamb¨¦ van fer servir les notes al peu per expandir i ramificar les ficcions respectives. Quan enraonava feia el mateix: donat al mat¨ªs constant (qu¨¨ ¨¦s, sin¨®, una tert¨²lia neta i permanent), qued¨¤vem amb un ordre del dia i ell hi afegia un grapat d¡¯angles morts.

O d¡¯Or¨ªgens: n¨¦ixer en una fam¨ªlia treballadora i a la Figueres del 1963 no ¨¦s cap moma, oim¨¦s si ben aviat se¡¯t desperten inquietuds culturals trencadores. Per aix¨° VPJ i el seu vell amic l¡¯escriptor figuerenc Sebasti¨¤ Roig aviat es van buscar la vida per obtenir i produir dosis (i alguna sobredosi) de consum contracultural ¡ªa la manera dels seus coetanis de l¡¯altra banda de la no-frontera catalana amb Perpinyhard (1995), obra d¡¯Emili Xatard, el pseud¨°nim darrere el qual hi havia Aleix Reny¨¦, Miquel Sargatal, Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, el seu admirat Joan-Daniel Bezsonoff i Gerard Jacquet.

P de Premis: un dels llibres m¨¦s originals de VPJ ¨¦s Grandeses i mis¨¨ries dels premis literaris (Llibres de l¡¯?ndex, 1992). Obra de bricolatge textual, aglutina un miler de citacions extretes d¡¯altres llibres i de la premsa sobre els premis, motiu de tants debats, de tantes enveges i ganivetades. Despr¨¦s d¡¯aquest llibre, VPJ en va guanyar molts i li semblava una manera natural de fer carrera liter¨¤ria. Amb la dotaci¨® del Sant Jordi es va comprar una barraca vora el Ter, un tros on de tant en tant an¨¤vem a menjar olives i a discutir. Un mat¨ª de setembre que pedregava, a la barraca em va demanar que si mai em presentava a un premi on ell fos al jurat, sisplau l¡¯avis¨¦s per no votar-me. Quan li van donar (2014) el Premi Nacional de Cultura, va tancar el discurs d¡¯acceptaci¨® amb una frase de Terminator: ?Si esteu escoltant aix¨°, sou la resist¨¨ncia?.

Es va deixar la pell formant lectors i col¡¤locant els autors en una constel¡¤laci¨® rigorosa

Q de Quedar b¨¦: he conegut una n¨°mina d¡¯emprenyats amb VPJ perqu¨¨ no havia deixat els seus llibres a l¡¯al?¨¤ria que s¡¯esperaven ¡ªo perqu¨¨ simplement no n¡¯havia dit res¡ª. La vanitat ens fa vulnerables i pensar en un cr¨ªtic literari en termes mistificadors ens converteix en uns cretins. En detriment d¡¯aix¨°, puc dir que sovint em demanava els originals i que les poques vegades que els hi passava me¡¯ls tornava esquitxats de bol¨ªgraf vermell, molt sever. No li vaig fer mai cas i aix¨° li produ?a hilaritat. Ell, en canvi, s¨ª que era permeable: recordo que vaig indicar dos o tres xaronismes al manuscrit de Robinson i que els va fer saltar.

R de Robinson: dec estar equivocat, com d¡¯habitud, per¨° crec que Robinson ¨¦s el millor llibre de ficci¨® de VPJ. Passa que va apar¨¨ixer tard, o que el va escriure fora de focus i sense l¡¯empara dels companys generacionals de viatge. Arriba a ser un nov¨ªssim (un Besora, una Cabr¨¦, un Baguny¨¤, ja ens entenem) i Robinson se celebraria amb les trompetes del culte independent.

S de Solitud: Melcior Comes, amic tard¨¤, com jo, de VPJ, la clava quan diu (Ateneu Barcelon¨¨s, 2014) que en la seva obra de ficci¨® els personatges masculins s¨®n ¨¦ssers adverbials perqu¨¨ no saben viure sols i sempre s¡¯han de complementar. ?s una observaci¨® m¨¦s aguda del que es pensa el qui la va fer. Amb en VPJ vam parlar moltes vegades de la fam¨ªlia, de la parella, dels fills i de la solitud. Ell sortia de casa i a la primera cantonada ja s¡¯enyorava.

T de Timidesa: VPJ vivia for?a al seu cap. Aix¨° li venia de la infantesa ¡ªde l¡¯avorriment de la infantesa¡ª. Hi ha una fotografia d¡¯ell en blanc i negre, assegut (deu tenir uns 9 o 10 anys) en una cadireta de balca, llegint, amb un plat fondo de llauna al cap. La introversi¨® ¨¦s un tret que no es tria i que sol donar lloc a malentesos. De VPJ se n¡¯ha dit que era un distant ¡ªjo diria que m¨¦s aviat era heroicament distant¡ª, un flegm¨¤tic, un superbi¨®s, un orgull¨®s, un ?estirat?. Era tot aix¨° perqu¨¨ era un t¨ªmid incurable.

U d¡¯Univers: VPJ era refractari a les preguntes sobre quin grau de viv¨¨ncies hi havia als seus llibres. Aix¨° no vol dir que no lleg¨ªs o que no li plagu¨¦s l¡¯autoficci¨®, per¨° considerava que tots els fets s¨®n reals, provinguin d¡¯on provinguin, i per tant la separaci¨® entre el real o l¡¯imaginat li semblava d¡¯afeccionats. En aquest sentit, exigia que cada autor munt¨¦s un univers literari aut¨°nom i autosuficient, tant si parlava d¡¯ell com si parlava de xirivies.

V de Vintage: llegir Mem¨°ria vintage (2020) ¨¦s com posar un micr¨°fon al cap de VPJ per escoltar el cant de les seves neurones. Atipat de cultura (pop, alta, baixa, groga, molsosa, tant se val), era un mani¨¤tic de les connexions raonades. Com va dir Joan Burdeus a N¨²vol, amb aquest llibre va convertir els seus records en transfer¨¨ncies. Una de les seves activitats preferides era rememorar. Un dia que din¨¤vem a les Gavarres ell, el seu gran amic Esteve Miralles i jo, va trencar a nevar. Mir¨¤vem per la finestra del restaurant. VPJ es va posar a recordar la neu ¡ªtenia registrats els cops que havia vist nevar, quines can?ons sonaven aquell any, els films, les conjuntures pol¨ªtiques, la marca de les vambes m¨¦s en voga¡ª.

W de Whist: Els jugadors de whist ¨¦s la patoautobibliobiografia de VPJ. Perd¨®. ?s el seu Ulisses. Ara. Un dia a la llar de foc de ca meu li vaig demanar qu¨¨ en pensava, d¡¯aquest llibre tan celebrat, tan fita i tan fitora. Em va dir que, si fora possible, l¡¯hauria continuat escrivint cada dia, un tros m¨¦s. No ¨¦s cap disbarat. Les prop de 600 p¨¤gines d¡¯Els jugadors funcionen com un riu hiperconscient, com un mon¨°leg fluvial interior que els lectors de diumenge a la tarda no arriben a copsar.

X de Xibol¨¨ting: el Llibre dels jutges parla d¡¯Israel quan encara no era un Estat. La lluita per l¡¯hegemonia enfrontava les tribus d¡¯Efra?m i de Galaad. Parlaven la mateixa llengua, per¨° amb difer¨¨ncies de pronunciaci¨®, com els de Said¨ª i els de Begur. Despr¨¦s d¡¯una escaramussa ran del riu Jord¨¤, els galaadites van estossinar els efra?mites. Els ven?uts travessaven el riu per fugir i els vencedors preguntaven a tothom si era efra?mita. Per no morir a matadegolla, els interpel¡¤lats deien que no i, llavors, per comprovar-ho, els galaadites manaven a cada esquenamullat que digu¨¦s ?zidgolep? o ?xib¨°let? ¡ªque en hebreu significa ¡®espiga¡¯ o ¡®corrent fluvial¡¯¡ª. Trampa. Si era un efra?mita pronunciava ?sib¨°let? i el pelaven. Un estratagema ling¨¹¨ªstic, una paraula diab¨°lica, a moltes narracions de VPJ hi ha mots de passe, com el xibol¨¨ting d¡¯El m¨®n d¡¯Horaci o el tampis de Dies de frontera.

Y de Yin i Yang: a la Viquip¨¨dia es diu que ?la noci¨® del yin i el yang ¨¦s un principi cosmol¨°gic que explica dues forces fonamentals, oposades per¨° complement¨¤ries, que es troben a l¡¯origen de totes les coses?. VPJ contemplava el blanc de cada negre i viceversa, la terra de cada mar i la plana de cada muntanya. La moderaci¨® ¨¦s aix¨°.

Z de Zen: VPJ practicava l¡¯art marcial de l¡¯aikido. Un cop els vaig anar a veure entrenar a la platja, a l¡¯hora que el sol surt per darrere les illes Medes. Observant-lo vaig entendre que l¡¯¨²nica manera d¡¯apaivagar la seva efervesc¨¨ncia mental era aquella, una disciplina f¨ªsica i una jerarquia dels mestratges. L¡¯hi vaig dir i m¡¯ho va acceptar, per¨° hi va afegir que ?la meditaci¨® tamb¨¦ ¨¦s important?. Ara que se n¡¯ha anat, llarga vida al zenit que va encarnar.

Dedicat a la C.M.K. i a la B.P.M.