¡®Aca?ar la boira¡¯, de Ferran S¨¢ez: Un intel¡¤lectual del Salvatge Oest

L¡¯¨¤gora digital, les pel¡¤l¨ªcules de David Lynch, instruments antics, la postmodernitat, els perills del populisme, i alguna cosa de Montaigne. Despr¨¦s de la primera classe que em va impartir a la universitat, mai hauria dit que el fil¨°sof Ferran S¨¢ez va n¨¦ixer en un poble del Segri¨¤ on s¡¯acabava la carretera, cosa que traeix el centralisme de pa sucat amb oli del meu jo adolescent, per¨° que pot ser ¨²til per llegir el seu ¨²ltim llibre. No t¨¦ res a veure amb el fet que el nostre home sigui capa? de controlar l¡¯accent i els dialectalismes, tot i que es dona el cas que fa anar la veu de bar¨ªton amb el catal¨¤ est¨¤ndard dels millors dobladors. ?s, simplement, que no en va fer cap esment, perqu¨¨ S¨¢ez ¨¦s un intel¡¤lectual modern, i els moderns no cauen mai en el xovinisme.

Modern no vol dir progre, que no vull que quan ens tornem a trobar em tiri una flauta travessera pel cap. Quan dic que ¨¦s modern vull dir, sobretot, que S¨¢ez mai ha deixat de creure en les premisses que regnaven abans del que Francis Fukuyama anomen¨¤ la Gran Ruptura, un tsunami cultural que va escombrar Occident entre mitjan 1960 i mitjan 1970, i conduir, en paraules del nostre autor, ¡°a un relativisme paralitzant, una desconfian?a autodestructiva cap a qualsevol forma d¡¯estructura jer¨¤rquica, una visi¨® gaireb¨¦ nihilista de la pol¨ªtica, una suspic¨¤cia generalitzada cap a la racionalitat cient¨ªfica, una visi¨® confusa de la recerca espiritual¡±. Mentre el m¨®n virava cap a aquest nihilisme afrancesat, S¨¢ez es va mantenir a la casella il¡¤lustrada, profundament travessat per la ironia, per¨° sense deixar que tot acab¨¦s fonent-se en l¡¯aire.

I com a bon modern, tamb¨¦ t¨¦ al¡¤l¨¨rgia al romanticisme, si m¨¦s no al literari. Tot i que Aca?ar la boira cont¨¦ la mem¨°ria d¡¯una educaci¨® sentimental al Segri¨¤ de finals dels anys seixanta i principis dels setanta, no hi ha ni gota d¡¯orgull herderi¨¤ en les descripcions de les s¨¦quies, els canyissars i la collita de l¡¯ametlla, adjectivades amb economia planiana. S¨¢ez ha escrit una biografia intel¡¤lectual en qu¨¨ la sensualitat del Salvatge Oest catal¨¤ ¨¦s la roca dura contra la qual pica el seu esperit i aterra les idees. Per¨° ¨¦s un esperit que vola, cosmopolita, no en el sentit estovat del terme, sin¨® amb la for?a d¡¯una contradicci¨® provocativa amb qu¨¨ Di¨°genes va encunyar el concepte. La bildungsroman de S¨¢ez ¨¦s una escala del particular a l¡¯universal, per¨° no ¨¦s com l¡¯escala de Wittgenstein, que un cop s¡¯arriba a dalt es pot llen?ar: tot hi ¨¦s sempre present i en tensi¨® amb la lliure associaci¨® pr¨°pia de l¡¯assagista modern.

Per exemple, la boira. La met¨¤fora que cus el llibre no ¨¦s una met¨¤fora, sin¨® un fet real. Quan era un nen, a la Granja d¡¯Escarp del Baix Segre, el nostre protagonista es va perdre intentant aca?ar la boira. Aca?ar vol dir ¡®perseguir¡¯, ¨¦s una paraula d¡¯¨²s habitual a Ponent, i la imatge ¨¦s indiscutiblement po¨¨tica. Per¨° ¨¦s po¨¨tica d¡¯una manera ajustada a necessitat: la recerca de sentit que ha mogut S¨¢ez tota la vida t¨¦ la implicaci¨® ¨ªntima de la criatura que va intentar saber qu¨¨ hi havia a l¡¯altra banda. Mentre S¨¢ez narra les seves bregues amb les grans preguntes a trav¨¦s de la literatura, la filosofia i la m¨²sica, el m¨®n va canviant al seu voltant. Quaranta-cinc anys m¨¦s tard, a mi i a altres alumnes ens explicava l¡¯erosi¨® de la democr¨¤cia a mans de les xarxes socials. El gran neguit no s¡¯havia calmat, i m¨¦s aviat es dedicava a encomanar-lo als seus alumnes, igual que aquest llibre far¨¤ amb els seus lectors.