Llocs (i llibres) de Miquel Pairol¨ª que eduquen el record

Amb pocs mesos de difer¨¨ncia, l¡¯editorial Gavarres ha recuperat dos dels textos m¨¦s importants de Miquel Pairol¨ª: els Dietaris ¡ªque inclouen Paisatge amb flames (1990), L¡¯enigma (1999) i Octubre (2010)¡ª i l¡¯assaig La geografia ¨ªntima de Josep Pla (1996). Els dos llibres suposen un torcebra? amb el temps, la literatura i la mem¨°ria. En els dietaris Pairol¨ª reflexiona a partir de fets quotidians, tot combinant descripci¨® i pensament i recordant-nos, un cop m¨¦s, que la literatura atorga ¡°densitat, pes espec¨ªfic [...] tant a l¡¯objecte m¨¦s fr¨¤gil i f¨²til com a una vida humana¡±. En l¡¯assaig ofereix una ¡°aproximaci¨® interpretativa, personal i lliure a alguns dels llibres de Josep Pla¡±, els que considera m¨¦s rodons i esmolats.

Mitjan?ant l¡¯escriptura, Pairol¨ª pondera i afina el que veu i pensa, amb la voluntat d¡¯ajustar-ho al seu punt de vista. Per aix¨° la seva obra, que inclou revisions d¡¯algunes lectures i experi¨¨ncies, ¨¦s tan precisa i matisada. Mostra, com diu, citant Montaigne, ¡°la mesura del [seu] punt de vista, no la mesura de les coses¡±. El que li interessa, per tant, s¨®n les opinions que, com a lector-escriptor, pot oferir, les quals li permeten de perfilar el seu raonament i aguditzar la seva sagacitat cr¨ªtica. On veiem millor aquesta manera d¡¯operar ¨¦s, sens dubte, a La geografia ¨ªntima de Josep Pla.

Al llarg del dietari Pairol¨ª rellegeix l¡¯obra de Pla, tot desenvolupant algunes reflexions que seran ampliades a La geografia ¨ªntima de Josep Pla. Del palafrugellenc, n¡¯admira la capacitat descriptiva i la manera com crea un to personal, clar i penetrant. Sota l¡¯ascend¨¨ncia planiana, Pairol¨ª escriu impel¡¤lit per dues constants: la sensibilitat per la naturalesa, fruit del contacte directe, i la reflexi¨® sobre el solatge que deixa el pas del temps en l¡¯escriptura i la vida. Escrivint, Pla i Pairol¨ª eduquen el record que tenen sobre els altres i sobre el territori, tot desfibrant atmosferes i vendavals, i construint, a la vegada, una geografia f¨ªsica, clim¨¤tica i humana tornassolada i canviant.

L¡¯assaig s¡¯estructura en dues parts. En la primera s¡¯inclouen quatre estudis sobre quatre espais centrals en l¡¯obra planiana: ¡°Girona o el laberint de pedra¡±, ¡°Un foraster a la Barcelona noucentista¡±, ¡°Palafrugell als anys de la bona vida¡± i ¡°Cadaqu¨¦s, el gust de l¡¯oliva amarga¡±. Com podem veure, els ep¨ªgrafs remeten als quatre moments que Pla evoca en cada llibre: la Girona vacil¡¤lant i monumental de l¡¯adolesc¨¨ncia, la Barcelona dels anys universitaris, el Palafrugell del passat que, en els quaranta, mira amb curiositat i bon humor, i, finalment, un Cadaqu¨¦s poc autobiogr¨¤fic, interpretat a trav¨¦s del paisatge i la hist¨°ria. La segona part inclou tres estudis molt m¨¦s breus: ¡°El quadern gris o l¡¯eterna joventut¡±, ¡°El misteri de Pa i ra?m¡± i ¡°Les pensions o la vida a trav¨¦s del microscopi¡±. L¡¯autor els presenta com a ¡°subratllats subjectius¡±, ¨¦s a dir, com a observacions personals sobre uns textos que li han despertat un inter¨¨s especial.

Com recorda Xavier Pla en l¡¯ep¨ªleg, l¡¯assaig de Pairol¨ª aparegu¨¦ en un moment dol?, quan la imminent celebraci¨® de l¡¯Any Pla (1997) incentiv¨¤ una revisi¨® de l¡¯obra i la imatge de l¡¯escriptor, encara controvertida i, en part, incompresa. En l¡¯estudi previ que encap?ala el llibre, Pairol¨ª no escamoteja aquestes q¨¹estions, ans al contrari, considera que el Pla dels setanta ¨¦s molt irregular. A l¡¯hora de vindicar-lo se centra, de fet, en els llibres que considera m¨¦s importants de l¡¯etapa de maduresa de l¡¯escriptor: Cadaqu¨¦s (1947), Girona, un llibre de records (1952), Palafrugell, peix fregit (1954) i Barcelona, una discussi¨® entranyable (1956). En l¡¯an¨¤lisi no nom¨¦s pren en consideraci¨® el context en qu¨¨ s¡¯inscriuen els llibres (que reprenen textos publicats anteriorment), sin¨® tamb¨¦ els trets estil¨ªstics que els fan tan atractius, com la capacitat de concretar ambients i personatges, la visi¨® nost¨¤lgica de la quotidianitat o la creaci¨® d¡¯atmosferes associades a moments i viv¨¨ncies puntuals, en qu¨¨ passat i present es confonen. En la lectura d¡¯algunes obres, com Pa i ra?m, l¡¯autor aborda la dificultat de tractar l¡¯obra de Pla des de la perspectiva del g¨¨nere de la novel¡¤la i insisteix que Pa i ra?m, tot i mancar de ¡°tensi¨® narrativa i ver¨ª argumental¡±, es basa en una trama implacable.

Plani¨¤ fins al moll dels ossos, Pairol¨ª fa un llibre am¨¨, c¨¤lid i incisiu, que sorpr¨¨n el lector per l¡¯agudesa de les seves observacions, que, com la llum en l¡¯obra de Pla, donen una qualitat especial a les coses i ens eduquen el record. Una festa per a l¡¯intel¡¤lecte i els sentits.

En l¡¯assaig, fa una aproximaci¨® interpreativa i lliure a alguns dels llibres de Josep Pla, que havia iniciat als dietaris