La il¡¤lusi¨® catalana

El nom d¡¯August Rafanell va saltar a la palestra el 1990, quan va signar amb Albert Rossich un pamflet on es deia que el proc¨¦s d¡¯extinci¨® del catal¨¤ ¡°pot quedar sentenciat d¡¯aqu¨ª a uns cinquanta anys, quan l¡¯¨²ltima generaci¨® que haur¨¤ tingut el catal¨¤ com a llengua materna l¡¯abandoni per adre?ar-se als seus fills¡±. El 2040 s¡¯acosta i aquell pron¨°stic no t¨¦ perspectives de complir-se; segons l¡¯¨²ltim Informe sobre la situaci¨® de la llengua catalana, no solament les persones que tenen el catal¨¤ com a llengua materna no l¡¯abandonen per adre?ar-se als fills sin¨® que un ¡°cert flux d¡¯atracci¨® del catal¨¤ fa que alguns castellanoparlants tri?n el catal¨¤ per a transmetre als fills¡±.

?Si la prospectiva no ¨¦s el fort de Rafanell, com a historiador de la llengua i la cultura catalanes ens trobem davant d¡¯una figura que creix amb cada obra que escriu. L¡¯any 1999 va publicar La llengua silenciada, una innovadora incursi¨® en la vida del catal¨¤ entre el 1500 i el 1850 en forma d¡¯assaig d¡¯hist¨°ria cultural. A continuaci¨® va venir El catal¨¤ modern, amb un pr¨°leg de Rossich que definia molt encertadament els dos trets singulars de Rafanell: la voluntat d¡¯estil i la llibertat interpretativa respecte a la hist¨°ria can¨°nica. El c¨°ctel d¡¯erudici¨®, intu?ci¨® i intel¡¤lig¨¨ncia que Rossich imputava a Rafanell va arribar al zenit amb La il¡¤lusi¨® occitana (2006), que va rebre merescudament el qualificatiu de ¡°monumental¡± tant per les seves dimensions com per la seva import¨¤ncia.

Amb aquests antecedents Rafanell publica ara Not¨ªcies d¡¯abans d¡¯ahir. La primera part torna a ser una arreplega d¡¯estudis escrits ¡°des dels marges de la literatura acad¨¨mica¡±; i torna a apar¨¨ixer la voluntat de salvar la (intra)hist¨°ria per mitj¨¤ de testimonis silents o silenciats. La difer¨¨ncia ¨¦s que ara Rafanell escriu sobre el XX, i tamb¨¦ que l¡¯obra inclou il¡¤lustracions sucoses. Les dues peces m¨¦s rafanellianes d¡¯aquesta part, de fet, en depenen: en una es tracta de cartografiar la frontera entre el catal¨¤ i l¡¯occit¨¤ i en l¡¯altra, d¡¯establir literalment sobre el terra ¡°els l¨ªmits septentrionals de la catalanitat¡±. La segona part del llibre ¨¦s una revisi¨® de la ¡°mala vida¡± del catal¨¤ sota el franquisme. Com a frontissa entre totes dues parts, un assaig sobre Antoni Griera vol preservar de l¡¯oblit l¡¯antican¨°nica hist¨°ria d¡¯un fil¨°leg catal¨¤ addicte a Franco.

Aquesta segona part dedicada al franquisme ¨¦s una nova exhibici¨® de Rafanell. Amb el seu domini de les fonts, descriu amb precisi¨® etnogr¨¤fica la ¡°devastaci¨® de la catalanitat¡± encetada el 1936, que amb el reble de la immigraci¨® dels anys 60 va significar l¡¯anihilaci¨® de la ¡°vella Catalunya¡± catalan¨°fona. En aquest relat cal parar atenci¨® a episodis especialment rellevants per entendre la complexitat del per¨ªode. Un exemple pot ser la ¡°desfeixistitzaci¨®¡± de 1945: al mateix temps que Franco retira el salut rom¨¤, sondeja els escriptors catalans perqu¨¨ tornin a una certa activitat p¨²blica i el governador civil de Barcelona proclamava el retorn del catal¨¤ ¡°al acervo com¨²n de nuestra riqueza idiom¨¤tica y cultural¡±. En aquella Espanya cat¨°lica, un altre episodi interessant ¨¦s el de l¡¯Esgl¨¦sia catalana convertida en ¡°sagrera¡± de la catalanitat, que t¨¦ entre altres manifestacions la revifalla dels jocs florals municipals ¡°a l¡¯empara de les sotanes¡±. I tamb¨¦ ¨¦s molt interessant seguir el tr¨¤nsit de la pol¨ªtica d¡¯extermini a la de relativa transig¨¨ncia dels anys 50, quan els primers tractats amb els Estats Units empenyen el r¨¨gim a ¡°rentar la cara a la seva fatxada totalit¨¤ria¡±. Des de 1951, per posar un sol exemple, els premis Ciudad de Barcelona accepten participacions en catal¨¤. Encara que les restriccions dominessin ¡°fins ben entrada la d¨¨cada dels seixanta¡±, el punt d¡¯inflexi¨® ja era un fet.

En un moment del relat Rafanell fa una pausa i es pregunta per les arrels doctrinals del nacionalisme ling¨¹¨ªstic espanyol (d¡¯un nacionalisme, per cert, que perviu avui dins i fora del PP). Si Rafanell aprofund¨ªs la seva incursi¨® en la hist¨°ria de les ideologies ling¨¹¨ªstiques, potser descobriria que aquestes arrels s¡¯assemblen molt a les del nacionalisme ling¨¹¨ªstic catal¨¤ (¡°una naci¨®, una llengua¡±), i tot plegat podria servir-nos per entendre les querelles ling¨¹¨ªstiques del segle XXI. Potser Rafanell ja est¨¤ preparant unes Not¨ªcies d¡¯avui?