Els ¡®nens¡¯ de la m¨²sica catalana

La hist¨°ria de la moderna m¨²sica catalana t¨¦ com a compositors de refer¨¨ncia Robert Gerhard, Frederic Mompou i Xavier Montsalvatge. No s¨®n els ¨²nics autors que nodreixen l¡¯imaginari del pa¨ªs, per¨° ning¨² no discuteix la seva condici¨® d¡¯icones de la creaci¨® musical catalana del segle XX. En el cas de Montsalvatge, la commemoraci¨® diumenge vinent del centenari del seu naixement projecta m¨¦s que mai la seva condici¨® de cl¨¤ssic, lligada a la gran difusi¨® internacional d¡¯aquestes delicioses Can?ons negres que Vict¨°ria dels ?ngels va passejar amb orgull per tot el m¨®n.

?L¡¯escena musical contempor¨¤nia imposa, tanmateix, noves regles que canvien la condici¨® de cl¨¤ssic. L¡¯ofici de compositor es mou avui en molts m¨¦s ¨¤mbits, cauen etiquetes i fronteres i les noves tecnologies i el ciberespai obren perspectives fascinadores. Les avantguardes avui s¨®n m¨¦s ef¨ªmeres que mai i els vents de fusi¨® entre g¨¨neres han escombrat d¡¯un cop de ploma moltes etiquetes. De fet, les noves generacions d¡¯int¨¨rprets, els joves m¨²sics que surten dels conservatoris i escoles superiors, ja s¡¯han format en aquest esperit m¨¦s flexible, m¨¦s lliure, m¨¦s respectu¨®s amb altres m¨²siques. Despr¨¦s de la figura, irrepetible, de Montsalvatge, un m¨²sic que va buscar el seu propi cam¨ª lluny de modes i avantguardes, i amb noms veterans consagrats encara en actiu ¡ªJoan Guinjoan, Josep Soler i Xavier Benguerel, entre d¡¯altres¡ª la composici¨® musical catalana travessa un feli? moment. Com a retrat d¡¯aquella efervesc¨¨ncia art¨ªstica, centrem la mirada en set compositors d¡¯est¨¨tiques i t¨¨cniques molt diverses, per¨° que comparteixen un objectiu com¨²: escriure m¨²sica capa? d¡¯emocionar el p¨²blic.

ALBERT AMARG?S

M¨²sica sense etiquetes

Quan els directius de la totpoderosa Deutsche Grammophon van sentir el 2010 la genial aproximaci¨® simf¨°nica al flamenc de Joan Albert Amarg¨®s (Altisent, Barcelona, 1950), Sonanta Suite, gravada per Tomatito i l¡¯Orquestra Nacional d¡¯Espanya, dirigits per Josep Pons, no van dubtar ni un instant: el que havia de ser una producci¨® discogr¨¤fica dirigida al mercat espanyol es va convertir en llan?ament mundial.

Amarg¨®s ¨¦s un m¨²sic complet, respectat tant en el m¨®n cl¨¤ssic com en el jazz. El seu ofici i talent i la seva inspiraci¨® no accepten l¨ªmits: ha sabut vestir la cobla amb una nova vestimenta instrumental ¡ªsup¨¨rbies Coplas del querer, amb el cantaor Miguel Poveda¡ª; donar aires simf¨°nics a les grans can?ons de Joan Manuel Serrat o escriure concerts a mida del virtuosisme de destacats int¨¨rprets com el clarinetista Walter Boeykens, la flautista Michala Petri, la versi¨® del Northern Concerto de la qual va ser nominada als premis Grammy, o les pianistes franceses Katia i Marielle Labeque, a qui va obrir les portes del flamenc a De fuego y agua, amb la cantaora Mayte Mart¨ªn. Pianista, clarinetista, arranjador, director d¡¯orquestra i m¨²sic d¡¯una pe?a, el seu horitz¨® est¨¨tic, que fuig d¡¯experimentalismes i atrapa l¡¯oient per l¡¯energia que t¨¦, ¨¦s un dels m¨¦s amplis i enriquidors del panorama musical catal¨¤.

AGUST? CHARLES

Virtuosisme amb sensibilitat

Seduir el p¨²blic escrivint m¨²sica que provoqui emocions. Aix¨ª ent¨¦n el seu ofici Agust¨ª Charles (Manresa, 1960), compositor d¡¯escriptura perfecta i virtuosa, producte d¡¯un ampli arsenal de recursos t¨¨cnics i expressius. Nom¨¦s cal escoltar una de les seves ¨²ltimes obres simf¨°niques, Elapsed memories (El transc¨®rrer dels records) ¡ªestrenada per l¡¯OBC el 2007¡ª per admirar-ne la m¨¤gia sonora, la finor de les textures, el joc de colors. Tamb¨¦ Seven Looks ¨¦s un bon exemple de la seva subtil escriptura: Charles ha anat depurant el seu llenguatge fins a aconseguir la m¨¤xima claredat i refinament sonor, amb peces mestres com el seu Quartet de corda n¨²m. 2 Onada i innovadores obres concertants per a instruments com el clarinet, l¡¯acordi¨®, el fagot o la guitarra.

L¡¯¨°pera ¨¦s la seva passi¨® actual. Les seves dues primeres ¨°peres, totes dues amb llibret del dramaturg catal¨¤ Marc Rosich, van veure la llum primer al Teatre Estatal de Darmstadt (Alemanya): La Cuzzoni. Esperpent d¡¯una veu (2007), estrenada despr¨¦s a Barcelona i Madrid, i Lord Byron, un estiu sense estiu, que va obtenir m¨¦s ¨¨xit en terres alemanyes que en la posterior estrena al Liceu el 2011. Charles ja est¨¤ preparant l¡¯estrena d¡¯una tercera ¨°pera, una creaci¨® de cambra titulada Java Suite.

BENET CASABLANCAS

La tradici¨® renovada

La maduresa li prova a Benet Casablancas (Sabadell, 1956). De fet, des que va fer els 50, la seva m¨²sica est¨¤ tenint una difusi¨® extraor-din¨¤ria internacional. El darrer any ha vist apar¨¨ixer en el mercat ni m¨¦s ni menys que cinc discs monogr¨¤fics amb les seves partitures sim-f¨°niques i de cambra, i acaba de viure una setmana emocionant, amb l¡¯estrena mundial, el 26 de febrer al Palau, de Darkness Visible, dirigida per Vladimir Jurowski al capdavant de l¡¯Orquestra Filharm¨°nica de Londres, i la interpretaci¨® a l¡¯Auditori, el cap de setmana passat, d¡¯Alter Klang, inspirada en Paul Klee, a c¨¤rrec de Josep Pons i l¡¯OBC.

Sense renunciar a l¡¯escriptura instrumental m¨¦s exigent, amb els anys la seva m¨²sica ha anat guanyant poder expressiu. Obres com els seus Quartets de corda i les Set escenes de Hamlet, que s¡¯han interpretat a Viena, Londres i Nova York, on va estrenar Four Darks in Red, basada en la pintura hom¨°nima de Mark Rothko, reflecteixen la depuraci¨® del seu llenguatge, rigor¨®s i sense concessions, hereu de la gran tradici¨® i cada vegada m¨¦s expressiu. Ara mateix est¨¤ immers en un repte descomunal: la composici¨® de la seva primera ¨°pera, Io, basada en una idea original, amb llibret de Rafael Argullol, per enc¨¤rrec del Gran Teatre del Liceu, la qual projecta estrenar la temporada 2014-2015.

ALBERT GUINOVART

El poder de la melodia

El mateix dia que celebrava el seu 50¨¨ aniversari amb un concert a l¡¯Auditori el 27 de febrer passat, Albert Guinovart (Barcelona, 1962) rebia dos regals m¨¦s, una porci¨® de l¡¯Oscar que ha obtingut per la banda sonora del film The Artist, de la qual ha realitzat una part de l¡¯orques-traci¨®, i un documental musical, realitzat per Igor Cortadellas i distribu?t per la revista 440 Cl¨¤ssica el t¨ªtol de la qual resumeix la seva filosofia musical: I love melody.

El polifac¨¨tic pianista i compositor catal¨¤ t¨¦ sens dubte el do de la melodia, la frescor l¨ªrica que connecta directament amb el p¨²blic: musicals com Flor de Nit, Mar i cel, Gaud¨ª o la flamant La vampira del Raval (actualment al Teatre del Raval), mostren la inspiraci¨® d¡¯un autor que confessa, amb orgull, una devoci¨® per Rachmaninov, Prokofiev, Poulenc o Bernstein. Ha sedu?t els programadors del m¨ªtic Hollywood Bowl de Los Angeles amb els seus tangos simf¨°nics, ha escrit un brillant concert per a piano, ha triomfat amb bandes sonores de populars s¨¨ries de televisi¨® com Nissaga de poder, El cor de la ciutat i Laberint d¡¯ombres... I ho ha fet amb el poder de la melodia com a principal aliat.

RAMON HUMET

Sofisticaci¨® i al¨¨ po¨¨tic

Fascinat per la filosofia i la m¨²sica tradicional japonesa, Ramon Humet (Barcelona, 1968) dota la seva m¨²sica d¡¯un singular al¨¨ po¨¨tic i una sofisticada sonoritat, molt propera als ¨¨xits de la moderna escola francesa. Humet va saltar a la fama quan va guanyar el Premi Messiaen 2007 per la seva obra orquestral Escenas de p¨¢jaros, estrenada ni m¨¦s ni menys que per la Simf¨°nica de Montreal. El refinament t¨ªmbric, la pintura d¡¯atmosferes i l¡¯encant sonor atorguen un gran atractiu al seu cicle M¨²sica del no ¨¦sser, integrat per quatre peces inspirades en un breu poema p¨°stum del monjo zen Daido Ichi¡¯i: Sol de primavera, Vent transparent, Blancor de neu i N¨²vols brillants, aquestes ¨²ltimes estrenades per l¡¯OBC ara fa dos anys.

Peces simf¨°niques com Gagaku, inspirada en l¡¯antic g¨¨nere musical japon¨¨s i el Concert per a piano i conjunt instrumental ¡®And the world was calm¡¯, mostren a m¨¦s la vitalitat d¡¯un autor que explora amb imaginaci¨® l¡¯univers pian¨ªstic en els quatre quaderns d¡¯Escenes del bosc, realitzades entre el 2002 i el 2007. Dos discs que apareixeran pr¨°xi-mament constaten el poder comunicatiu de la seva obra simf¨°nica, amb gravacions en viu, i tres significatives obres de cambra ¡ªQuatre Jardins Zen, Jard¨ªn de Haikus i P¨¨tals¡ª gravades per la London Sinfonietta.

ENRIC PALOMAR

La irresistible for?a r¨ªtmica

No hi ha res millor per bandejar etiquetes absurdes que escoltar atentament la riquesa del llenguatge musical d¡¯Enric Palomar (Badalona, 1964), orquestrador subtil i brillant, en la l¨ªnia d¡¯Amarg¨®s, creador tamb¨¦ pr¨°xim al m¨®n del jazz i el flamenc en la seva triple faceta de compositor, arranjador i director musical. Les seves col¡¤laboracions amb artistes com Santiago Auser¨®n i Miguel Poveda (Poemas del exilio i Desgla?) mostren un m¨²sic flexible i inspirat, enamorat del teatre musical.

Despr¨¦s de dues ¨°peres de cambra ¡ªRuleta i Juana¡ª, va fer una passa de gegant amb l¡¯estrena mundial, al Liceu, de La cabeza del Baustista (2009), adaptaci¨® l¨ªrica de l¡¯obra de Valle-Incl¨¢n, amb una espl¨¨ndida paleta orquestral i un gran vigor r¨ªtmic que segueix la petja tra?ada per Falla i Gerhard en l¡¯¨²s d¡¯elements, temes i girs de la m¨²sica popular. Sempre amb la col¡¤laboraci¨® art¨ªstica del director d¡¯orquestra Josep Caball¨¦-Domenech, Palomar va estrenar el 2011 el brillant Concert per a piano ¡ªenc¨¤rrec de l¡¯OBC, amb Iv¨¢n Mart¨ªn com a solista¡ª i el ballet Negro Goya, ara petici¨® del Ballet Nacional d¡¯Espanya estrenat al Festival de Granada, obres amb aclaparadora for?a r¨ªtmica i opul¨¨ncia orquestral.

H?CTOR PARRA

La plasticitat del so

Catapultat a l¡¯escena internacional per la seva tasca com a compositor en resid¨¨ncia de l¡¯IRCAM de Par¨ªs, H¨¦ctor Parra (Barcelona, 1976) es consolida com el creador jove catal¨¤ amb m¨¦s reconeixement i projecci¨® internacional. Acaba d¡¯estrenar, el cap de setmana passat, a la temporada de l¡¯OBC, Infall-Chroma, una obra impactant d¡¯on traspua la seva fascinaci¨® per la plasticitat del so, de textures i tensions d¡¯una gran for?a dram¨¤tica. Formacions d¡¯elit, com l¡¯Ensemble Intercontemporaine i el Klangforum Wien estrenen les seves obres, cada vegada m¨¦s ambicioses, i amb ¨¨xits com la fascinant Caressant l¡¯horizon.

La pintura, la f¨ªsica i la poesia nodreixen la seva imaginaci¨® sonora, amb una predilecci¨® especial pel tractament innovador de la veu i les possibilitats expressives que obre l¡¯¨²s d¡¯avan?ades t¨¨cniques d¡¯avantguarda i sofisticats recursos electr¨°nics, com reflecteix la seva ¨°pera Hypermusique Prologue, amb llibret de Lisa Randall, estrenada el 2009 a Par¨ªs i posteriorment representada al foyer del Liceu. La concessi¨®, el 2011 del prestigi¨®s Premi de Composici¨® de la Fundaci¨® Ernst von Siemens, situa Parra entre els m¨¦s importants joves creadors del panorama musical europeu.