Operaci¨® hist¨°rica a cor obert

De tant de veure durant anys les parades de venda ordenades circularment a l¡¯interior de la pla?a Redona de Val¨¨ncia, molts pensaven que sempre havien estat ac¨ª, amb les seues filatures i els seus brodats a la vista. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. ¡°La pla?a redona va experimentar un canvi radical al voltants dels anys 20 del segle passat. Com que les obres del Mercat Central es retardaven, una associaci¨® va aconseguir que l¡¯Ajuntament permetera construir una coberta en l¡¯interior de la pla?a per a les parades de peix, amb l¡¯obligaci¨® que tot just es traslladaren al Mercat, es desmuntaria tot¡±. Ho recordava l¡¯arquitecte Tito Llopis, dissabte passat a Multi Cultural Project, un espai de Benimaclet on s¡¯exposen fotografies de la pla?a al nu juntament amb imatges del projecte de rehabilitaci¨® que Vetges Tu executa des del 2007. Despr¨¦s els llocs es van traslladar al Mercat, per¨° la coberta va romandre en la pla?a. I a continuaci¨® ¡°hi va apar¨¦ixer un mercat que es muntava a primera hora del mat¨ª i es desmuntava a la vesprada, amb parades ambulants de rodes met¨¤l¡¤liques protegides amb goma¡±. El 1979 els comerciants es van agrupar perqu¨¨ l¡¯Ajuntament els permetera construir parades fixes. No van aconseguir el perm¨ªs i van comen?ar a construir abans de tindre llic¨¨ncia. "I aquests s¨®n els llocs que hem derrocat", es justifica l¡¯arquitecte, "fets amb una estructura simpl¨ªssima met¨¤l¡¤lica a qu¨¨ se li van afegir taulellets sense valor art¨ªstic, apegats sobre les armadures de la planxa".

L¡¯operaci¨® a cor obert de la ciutat hist¨°rica executada per Vetges Tu, va deixar l¡¯1 de novembre de 2011 ¡°sense obres la pla?a durant 24 hores, sense tancs, maquin¨¤ria ni coberta", circumst¨¤ncia que va permetre a alguns vianants sorpresos gaudir d¡¯una visi¨® ¨²nica de l¡¯hist¨°ric f¨°rum i que va aprofitar el fot¨°graf i arquitecte Juan Jos¨¦ Hern¨¢ndez per a capturar-la nua al llarg de la jornada, "des d¡¯arran de terra o des de les altures", aproximadament com la va concebre l¡¯arquitecte Salvador Escrig. Va ser dissenyada com si es tractara d¡¯un ¨²nic edifici i respon a una tipologia neocl¨¤ssica d¡¯espai urb¨¤ situat al centre o a prop que, expliquen els autors del projecte de rehabilitaci¨®, "es va fer per fragments i no alhora en contra del que es puga pensar". "Si la veieren ara els arquitectes de l¡¯Acad¨¨mia de Sant Carles", que era la instituci¨® competent per a autoritzar l¡¯obra llavors, "probablement reconeixerien que ¨¦s la primera vegada en la seua hist¨°ria que la pla?a respon al seu desig". L¡¯arquitecte de Vetges Tu es refereix a la idea d¡¯uniformitat en tota l¡¯arquitectura de la fa?ana circular, tant pel que fa als buits, com a la continu?tat dels balcons de la primera planta i la segona, com que per primera vegada, tota t¨¦ el mateix color. "Per a obtenir el color original, vam traure diferents mostres de diferents punts de la fa?ana existent i vam veure que el que m¨¦s es repetia era un ocre semblant al que hi hem aplicat, molt suau".

Respon a una tipologia neocl¨¤ssica d¡¯espai urb¨¤ situat al centre

Aquesta uniformitat crom¨¤tica ¨¦s absolutament nova i al mateix temps antiga. Fins i tot, en alguns moments de la seua hist¨°ria la fa?ana de la pla?a ha arribat a emular les cases multicolors de la Vila Joiosa. El dia 1 de novembre de 2011 podia ficar-se un al mig de la pla?a, girar i contemplar-la sense obstacles visuals tal com va venir al m¨®n i, podria dir-se, des del centre del m¨®n. I no podria quedar-se aix¨ª?, es preguntava algun. La voluntat municipal ¨¦s la construcci¨® d¡¯una coberta nova i aix¨ª es far¨¤.

Al principi va ser el cercle. "Es va construir amb gesti¨® individual de cada parcel¡¤la i per a la seua formalitzaci¨® en planta es va rec¨®rrer a un radi de 1.837 cent¨ªmetres, que coincideix exactament amb la xifra de l¡¯any en qu¨¨ es va dissenyar la pla?a", cosa que confirmava, segons l¡¯equip Vetges Tu, la forta c¨¤rrega simb¨°lica del seu naixement. Es va concebre com un cercle situat exactament al centre de la ciutat de llavors, limitada pel per¨ªmetre de la muralla. "Els eixos que marquen el nord, el magn¨¨tic i el geogr¨¤fic, s¡¯encreuen exactament al centre de la pla?a, amb una font constru?da amb una columna exactament al centre".

La voluntat municipal ¨¦s la construcci¨® d¡¯una coberta nova

En la planta tercera es pot observar una tra?ci¨® del temps a la idea original. La fa?ana original es completava amb una filera de finestrons rectangulars a causa de la menor altura d¡¯aquesta planta, cosa normal en aqueix moment del XIX. Per¨° despr¨¦s els ve?ns van obtenir permisos per a construir petits balcons. En el projecte actual s¡¯ha deixat una finestreta com a testimoni del projecte primigeni. El 1859 l¡¯arquitecte de la Pla?a de Bous, Sebasti¨¢n Monle¨®n, va modificar tamb¨¦ la disposici¨® dels buits i des de fora va afegir una planta m¨¦s que muntava sobre l¡¯acabament de la fa?ana interior "i que contribuiria amb el pas del temps a aqueixa imatge tan deteriorada que va tenir la pla?a fins que se¡¯n va iniciar la rehabilitaci¨®". Els arquitectes han retirat algunes de les construccions superiors per deixar un corredor circular en la terrassa des del qual aguaitar a la pla?a.

Parlen de rehabilitaci¨®. "No hem reconstru?t ni restaurat res, ¨¦s a dir, hem treballat amb quelcom que existia, sobre informaci¨® hist¨°rica abundant i completa, per¨° amb la visi¨® d¡¯uns arquitectes del segle XXI". A mitjan any passat va sorgir un Salvem la Pla?a Redona que reivindicava sobretot la idiosincr¨¤sia interior de la pla?a, per¨° actualment no es mostra actiu. La rehabilitaci¨®, que conclour¨¤ abans de l¡¯estiu, deixar¨¤ un paviment de pedra natural fosca formant ¡ªnovament¡ª un cercle, sobre el qual emergir¨¤ la font restaurada i que tornar¨¤ a estar rodejada de parades de venda. "No oblidem que aquest ¨¦s un mercat municipal amb concessions donades almenys fins al 2050", puntualitza Llopis. Per¨° el disseny actual fa un gir funcional a les parades tradicionals i deixa espais entre els moderns m¨°duls projectats per airejar la pla?a. "En compte d¡¯una coberta de quatre metres de gruix que ho tapava tot, hem projectat una coberta en qu¨¨ el punt m¨¤xim t¨¦ 43 cent¨ªmetres, amb una estructura d¡¯acer inoxidable molt lleuger que recolza en l¡¯interior de les parades de venda i, per tant, vola a banda i banda", expliquen des de Vetges T¨². Tot amb el prop¨°sit de "maximitzar la percepci¨® de la pla?a fins i tot tenint un mercat en l¡¯interior". De segur que no ser¨¤ a gust de tots ni es veur¨¤ la pla?a com quan va n¨¤ixer, per¨° ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil llegir-hi la hist¨°ria que t¨¦ darrere seu sense tons ombr¨ªvols.