Francesc Ser¨¦s: ¡°El meu projecte ¨¦s explicar el pa¨ªs¡±

Francesc Ser¨¦s (Said¨ª, 1972) es fixa, mentre parla pausadament, en les manolitas que duu cal?ades la turista i, alhora, en qu¨¨ el periodista ho apunta; tamb¨¦ comenta que la ca?adora que porta ell ¡°t¨¦ 42 anys: la mare li va regalar al pare¡±, que no fa ni dues d¨¨cades ¡°estava collint pr¨¦ssecs¡± i poc despr¨¦s, plantejar¨¤: ¡°Em fa molt de mal el que es diu de Catalunya des de la Meseta, per¨° m¡¯estimo la seva cultura¡±. Les quatre pinzellades de la conversa diuen molt del que ¨¦s avui una de les veus m¨¦s potents de la narrativa catalana, que amb els 37 relats sobre el m¨®n de la parella de Mossegar la poma (Quaderns Crema) segueix el seu particular projecte de retratar la societat catalana dels darrers 30 anys. Per¨° mitjan?ant la literatura. Pura i dura.

?Pregunta. Un 20% dels contes reflecteixen infidelitats en les parelles. ?s el gran mal i la gran contradicci¨® de l¡¯invent?

Resposta. La parella ¨¦s un instrument imperfecte i la infidelitat, el que millor ho demostra. D¡¯altra banda, la literatura surt de les imperfeccions i, en canvi, vivim en un m¨®n totalment idealitzat on la quotidianitat ens fa tanta por... Per¨° el pitjor que li pot passar a una parella ¨¦s l¡¯avorriment: acostumem a declinar nom¨¦s una determinada manera de fer i de viure; jo, per exemple, i a un altre nivell, estic a favor que s¡¯instal¡¤li a Catalunya l¡¯Eurovegas: perqu¨¨ passin coses; si no hi ha canvis, no passa mai res.

P. Dels seus contes s¡¯infereix que gaireb¨¦ l¡¯amor no existeix o ¨¦s egoista, el pur desig de ser estimat, no d¡¯estimar.

R. El que domina en els relats ¨¦s el trencament de la quotidianitat; costa trobar parelles que no hagin passat per dificultats d¡¯aquesta mena; d¡¯altra banda, ¨¦s molt dif¨ªcil explicar hist¨°ries d¡¯amor. Li¡¯n ve al cap ara alguna de bona? El doctor Zhivago, Anna Karenina i quatre m¨¦s. El meu model van ser les 100 primeres planes de Llum d¡¯agost, de Faulkner: aquell home que recull amb el seu carret¨® la dona embarassada de peus destrossats que surt a buscar el seu amor, i l¡¯home, per pietat, l¡¯arreplega sabent que tindr¨¤ un conflicte amb la seva dona... Aqu¨ª, en aquestes tensi-ons, hi ha la hist¨°ria i l¡¯amor, que no deixa de ser el desig de no sentir-se sol. Per definir-lo, una vegada em van dir: ¡®Si nom¨¦s poguessis salvar una persona, qui salvaries? Alg¨² et salvaria a tu? A mi, ning¨²¡¯. El pitjor ¨¦s est¨¤ sol; una persona sola ¨¦s un perill, fins i tot socialment. Si tens parella, est¨¤s catalogat, controlat.

¡°La parella ¨¦s un

P. Mossegar la poma, com ja es veia als contes de La for?a de la gravetat [2006, premi Nacional de Literatura i premi Serra D¡¯Or], torna a ser un recital de petits detalls que donen gran versemblan?a a les hist¨°ries.

R. ?s que s¨®n cabdals: amb ells li dius al lector: ¡®Jo s¨®c un dels teus¡¯, encara que no ho siguis; jo no puc dialogar amb ell sense els detalls, la literatura ha de parlar de coses ¨²niques. Si parlo d¡¯aquesta cafeteria no t¨¦ sentit que descrigui els molinets de caf¨¨ ni les parets de falsa totxana vermella, arreu iguals, i s¨ª d¡¯aquesta noia amb aquestes sabates, segurament en la seva primera visita a Barcelona, que vol primavera malgrat que avui plou; ¨¦s aix¨° el que singularitza el caf¨¨ i el que d¨®na sentit a la vida... La novetat, que passin coses!

P. Per aix¨° cada obra seva ¨¦s tan diferent de l¡¯altra?

¡°L¡¯autor que m¨¦s

R. Segurament; estic obsessionat per no repetir-me; en ci¨¨ncies, no pots tornar a formular la teoria darwiniana; no s¨¦ per qu¨¨, en literatura s¨ª. Es podr¨¤ dir moltes coses de la meva obra per¨° jo no estic intentant enganyar.

P. Fa la sensaci¨® que amb la seva literatura va com escanejant la societat catalana.

¡°Una part de la cultura

R. El que m¡¯afecta i el que estimo s¨®n la gent d¡¯aqu¨ª i d¡¯ara; vull dialogar amb la realitat, descriure la quotidianitat. L¡¯autor que m¨¦s m¡¯ha influ?t ¨¦s un d¡¯etnogr¨¤fic: Claude L¨¦vi-Strauss; com ell, cap altre; i, a partir d¡¯aqu¨ª, la literatura; potser faig met¨¤fores del comportament. Vaig ser alumne de Manuel Delgado, de l¡¯assignatura La construcci¨® etnogr¨¤fica, i ens pregunt¨¤vem: la distinci¨® entre literatura i etnografia, on ¨¦s? Es talla amb fulla d¡¯afaitar.

P. D¡¯aqu¨ª el seu joc constant entre ficci¨® i cr¨°nica?

R. S¨ª, ¨¦s la suma; no es pot menysprear cap g¨¨nere, jo no s¨¦ mai quina eina em solucionar¨¤ un relat; tampoc ho sabria fer d¡¯una altra manera.

P. T¨¦ tota la seva obra tan planificada com sembla?

R. Una mica, s¨ª que ho tinc pensat. El meu projecte? Narrar l¡¯aqu¨ª i l¡¯ara: veure quines formes de vida poden ser relat i que, alhora, ens expliquin. La mat¨¨ria primera [2007], La for?a de la gravetat i algun projecte fallit ¨¦s aix¨°: tot surt d¡¯aqu¨ª i aix¨° ¨¦s el que m¡¯alimenta.

P. Projecte fallit?

R. S¨ª, des de fa ja cinc anys que m¡¯hi barallo: un assaig dels darrers 30 anys; no podem parlar de Catalunya sense l¡¯allau migratori i aix¨° ¨¦s el que voldria analitzar mirant des de Said¨ª fins a Lleida; el problema ¨¦s que hi tinc poca dist¨¤ncia: aix¨° em mata. Per¨° tamb¨¦ aqu¨ª hi ha el repte.

P. Girona, Reus, Mollerussa, Cardedeu... A qu¨¨ respon sempre l¡¯amplitud geogr¨¤fica i que sigui tan reconeixedor en la seva obra?

R. Que per mi t¨¦ la mateixa entitat Pont de Suert que la pla?a Catalunya de Barcelona. All¨¤ tamb¨¦ hi ha hist¨°ries que queden desateses i, en canvi, avui hi ha una xarxa de ciutats mitjanes a Catalunya que s¨®n creadores de realitats i que no s¡¯escolten. I Catalunya en t¨¦ necessitat per fer contrap¨¨s a Barcelona. I, alhora, Barcelona t¨¦ un deure de responsabilitat envers la resta de territori.

P. Quin deute no li ha pagat Barcelona?

R. ?s que sembla que per escriure de Catalunya has d¡¯escriure de Barcelona. Barcelona potser ¨¦s la marca de Catalunya per¨° una marca no explica un pa¨ªs, una marca s¨®n icones, i jo necessito s¨ªmbols pel relat. Crec que una part de la cultura de Barcelona ha jugat fins i tot en contra del pa¨ªs des d¡¯un punt de vista intel¡¤lectual; una part del pa¨ªs s¡¯avergonyia de l¡¯altre. I aix¨° no ho puc entendre. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que ¨¦s un gran actiu. Potser li dec un llibre a Barcelona...