Artesans modestos

?s possible un retorn a la sensatesa? Hi ha s¨ªmptomes que s¨ª. Alguns t¨ªtols semblen coincidir en la vindicaci¨® de l¡¯ofici ben fet, per damunt de la frivolitat i l¡¯espectable. Narc¨ªs Comadira ha complert 70 anys i el regal l¡¯ha fet ell: un espl¨¨ndid re-cull, Lent, celebraci¨® de la poesia i de l¡¯art com a expressi¨® d¡¯una visi¨® humanista del m¨®n avui amena?ada.

Vicent Alonso a En l¡¯aspre vent del nou m¨®n continua la seva recerca, en un estil personal i reflexiu, sobre la capacitat del llenguatge po¨¨tic per donar sentit a la realitat. Marcel Riera, a Llum d¡¯Irlanda, premi Carles Riba, recorre a un pa¨ªs lluny¨¤ per parlar de sentiments i conflictes que podem recon¨¨ixer. Vetlla, premi Octubre, de Jordi Llavina, ¨¦s una narraci¨® en vers que, amb una hist¨°ria d¡¯amor com a pretext, exposa la funci¨® il¡¤luminadora que pot tenir la literatura en les nostres vides.

Tots usen el vers, sense caure en el virtuosisme; una dicci¨® clara, propera a la llengua parlada; una ret¨°rica accessible, que no vol dir tothora f¨¤cil; no volen enredar el lector com altres que fan veure que frases mal girbades amaguen qui sap quanta saviesa; i no s¡¯erigeixen en sorollosos salvadors de res. L¡¯actitud de l¡¯artes¨¤ modest pot tenir m¨¦s acceptaci¨® i ser m¨¦s ¨²til que la del joglar pretensi¨®s.

?Deixar de mirar la natura com una zona verda i recuperar la comuni¨® que hem perdut amb ella fins a sentir-nos-en aliens: aquesta ¨¦s la singular proposta vital i alhora suggeridor experiment literari, que complementa la seva obra pl¨¤stica i que l¡¯artista de Sant Pol de Mar ofereix aqu¨ª. L¡¯obra, que arriba vuit anys despr¨¦s del ja tamb¨¦ celebrat poemari Obreda, est¨¤ dividit en vuit secci-ons i tres addendes, que recullen la intransferible intimitat entre el m¨®n natural i el llenguatge que tant marca la seva traject¨°ria.

S¡¯edita per primer cop l¡¯obra po¨¨tica d¡¯aquesta autora argentina (1920-1999): 11 volums que public¨¤ en vida m¨¦s un que n¡¯aplega els in¨¨dits. Alguns han anomenat surrealista la seva brillant manera d¡¯anomenar l¡¯estranyesa de la vida. La mort, el pas del temps, all¨° que ¨¦s sagrat i el prof¨¤ i el consol d¡¯una vida incomplerta a partir de les paraules van justificar una intensa vida po¨¨tica. El volum, doncs, tot un esdeveniment.

Poc abans de morir fa deu anys, els poemes el feien plorar per¨° la pintura li donava alegria, ha explicat la n¨¦ta de Hierro. Ara apareix una selecci¨® de la seva composici¨® l¨ªrica acompanyats d¡¯un centenar de peces de la seva obra gr¨¤fica, in¨¨dites fins ara i rescatades de la seva fundaci¨® a Getafe. Una excel¡¤lent manera de commemorar la d¨¨cada de la desaparici¨® d¡¯un aut¨¨ntic renaixentista, el valor del qual no ha parat de cr¨¦ixer els darrers anys.

La celebraci¨®, que bordeja els l¨ªmits de la versemblan?a, sempre ha estat m¨¦s dif¨ªcil que l¡¯elegia i fa temps que el poeta valenci¨¤ (1963) es llan?¨¤ a transitar la senda menys f¨¤cil: el cant. I torna a sortir amb vida d¡¯aquell amor a la vida. I ho fa quatre anys despr¨¦s dels seus elogiats versos de Si temierais morir. Si all¨¤ el cant estava destinat m¨¦s a l¡¯esperit, aqu¨ª, amb la mateixa m¨²sica, est¨¤ dedicat al m¨®n, en un nou pas endavant en la seva obra.

Blake (1757-1827) ¨¦s un compendi paradoxal d¡¯afany de comprensi¨® i de rebuig de la ra¨®: no hi ha progr¨¦s sense oposici¨® de contraris: el b¨¦ i el mal s¨®n igual de necessaris.