Sobre dracs, monstres i herois

Una poetessa rom¨¤ntica, Joaquima Santamaria que signava amb el pseud¨°nim d¡¯Anna de Valldaura, inicia el seu llibre Tradicions religioses de Catalunya (1877) amb el relat Sant Jordi i el drac dels tres elements i de bon principi descriu aquest darrer tot dient: ¡°Cent¨²ries i m¨¦s cent¨²ries enrere, va presentar-se a les terres catalanes, un drac espaordidor, que podia moure¡¯s en els tres elements, car volava, nedava i caminava. Tenia cap de brau, amb orelles teses i punxegudes; l¡¯espinada cantelluda, sota l¡¯escata, i afinant-se com una cua de serpent; es valia de sis potes de llangardaix amb unes ungles molt esmolades; guaitava amb ulls roents, que llen?aven flames a voluntat, i com a complement de la seva embasardidora figura, portava dues alasses de ratpenat, que en volar esqueixaven els avets i les alzines de les bosc¨²ries i feien pols coscolls i brucs per rabassuts que fossin. Va encauar-se a una vella ciutat, d¡¯on fugiren, esporuguits, tots els ve?ns, perqu¨¨ si n¡¯arreplegava algun, poc en restava del dissortat altre cosa que un munt d¡¯ossos mal rostats¡±.

?s una bona descripci¨® del drac, com a arquetipus del monstre primordial, ¨¦sser que apareix amb freq¨¹¨¨ncia als corpus m¨ªtics de grans civilitzacions precristianes: les antigues cultures de l¡¯Extrem Orient (la xinesa, sobretot) i la civilitzaci¨® de l¡¯¨¤rea asi¨¤tico-eg¨ªpcia (Babilonia i Egipte); la cultura grecoromana i tamb¨¦ l¡¯Antic Israel s¨®n grans nuclis originadors del simbolisme del drac.

Com recorda l¡¯historiador Jacques le Goff, l¡¯Extrem Orient ha estat un dels grans focus de difusi¨® de la mitologia del drac. All¨ª, aquest animal alat i volador apareix lligat al m¨®n ur¨¤nic i celestial que amb la seva pres¨¨ncia assegura la vinguda de les pluges, i amb elles, la fertilitat de la terra. No ¨¦s estrany que el drac ben¨¨fic esdevingu¨¦s l¡¯emblema del poder dels emperadors. A mesura, per¨°, que el drac es despla?a cap a l¡¯¨¤rea babil¨°nica-eg¨ªpcia, aquest simbolisme ben¨¨fic dels xinesos comen?a a perdre for?a, i una configuraci¨® al¡¤leg¨°rica molt m¨¦s ambigua, que identifica el drac amb el serpent ct¨°nic mal¨¨fic, va guanyant impuls.

A Babil¨°nia, al Poema de Gilgamesh apareix un monstre (Humbaba) descrit aix¨ª: ¡°El monstru¨®s Humbaba habita una cova del Bosc dels Cedres i devora qualsevol persona que s¡¯endinsa en els dominis que ell protegeix¡±. La lluita que s¡¯estableix entre l¡¯heroi civilitzador Gilgamesh, acompanyat pel seu fidel amic Enkidu, i ell ¨¦s un clar precedent del cavaller medieval tallant el cap a un drac, com tamb¨¦ aqu¨ª succeeix.

El darrer pas, dins aquest cont¨ªnuum de progressiva malignitat del drac, el trobem a la cultura semita de l¡¯Antic Israel. A la B¨ªblia, hi apareixen ¨¦ssers ¡ªel serpent temptador del G¨¨nesi, els monstres Behemot i Leviatan que viuen dins l¡¯element l¨ªquid; Rahab o b¨¦ els diferents dracs del llibre dels Salms¡ª la malignitat dels quals ¨¦s fora de tot dubte. Ara b¨¦; la identificaci¨® expl¨ªcita del drac amb l¡¯enemic original de l¡¯home ¡ªSatan¡ª la trobem, per primera vegada a l¡¯Apocalipsi, en un fragment que diu aix¨ª: ¡°I ensems aparegu¨¦ un altre prodigi en el cel. Vet aqu¨ª un gran Drac, color de foc, que tenia set caps i deu parells de banyes, i damunt els seus caps set diademes¡±.

A partir d¡¯aquestes fonts b¨ªbliques queda fixat a la literatura cristiana, l¡¯antic mite de combat consistent en la lluita d¡¯un monstre amb un campi¨® de D¨¦u, que si b¨¦ a l¡¯Apocalipsi ¨¦s encarnat per l¡¯Arc¨¤ngel Miquel, en el decurs de l¡¯¨¨poca medieval adoptar¨¤ les formes de bisbe, eremita o cavaller que personifica el B¨¦.

El drac com a enemic original de l¡¯home (Sat¨¢n) apareix per primer cop a l¡¯¡®Apocalipsi¡¯. A partir d¡¯aqu¨ª es fixa el mite del combat d¡¯un ¨¦sser dolent amb un campi¨® de D¨¦u

La lluita de l¡¯heroi i el drac. El tema de l¡¯enfrontament entre un home i un monstre ¨¦s quasi una constant a la mitologia universal i, a m¨¦s de la mitologia babil¨°nica, s¨®n els herois grecs (Jason, Cadmos, Perseu, Teseu) els qui ens proporcionen diferents exemples. Per¨° encara m¨¦s abundants s¨®n els protagonistes dels mites n¨°rdics, dels poemes ¨¨pics de l¡¯Edda island¨¨s, de les sagues viquingues o dels antics poemes dels anglosaxons com Thor, Sigurd, Sigfrid o Beowulf.

A l¡¯Occident cristi¨¤ va ser Jacobus de Vor¨¢gine, un dominic genov¨¨s del XIII, qui en la seva influent obra Legenda santorum, o Llegenda ¨¤uria, va popularitzar la tem¨¤tica. En efecte, Varazze introdueix la doble variant ¡ªpietosa o cavalleresca¡ª segons sigui un sant (o santa) el qui s¡¯enfronta al drac o b¨¦ un guerrer. El primer cas ve exemplificat pel papa sant Silvestre, coetani de Constant¨ª, el fam¨®s sant Marcel, bisbe de Par¨ªs i dues santes, santa Marta i santa Margarida. La primera, germana de Ll¨¤tzer i Maria va arribar miraculosament als boscos d¡¯Arl¨¨s i Aviny¨® per¨° es va trobar amb la desagradable sorpresa del drac que hi vivia; la segona, santa Margarida, va ser una m¨¤rtir cristiana dels primers segles. Tots i totes, amb dejunis, preg¨¤ries, aigua bene?da, estoles i b¨¤culs en el cas dels bisbes, van amansir miraculosament els ferotges dracs que vivien a les coves o llacs de les ciutats que volien protegir.

Aqu¨ª, per¨°, ens interessa la variant guerrera protagonitzada per sant Jordi. L¡¯autor ens diu que Jordi, trib¨² capadoci, havia vingut a la ciutat de Silene (L¨ªbia) prop de la qual hi havia un llac on vivia un monstre que havia destru?t la gent d¡¯armes que havia intentat d¡¯occir-lo. El monstre s¡¯apropava sovint a les muralles de la ciutat i, amb el seu al¨¨ pudent i enverinat, ho matava tot. Per evitar les visites, els ciutadans li donaven cada dia un parell de moltons. Per¨° van comen?ar a escassejar, i aleshores van decidir donar-li cada dia una criatura i una b¨¨stia. Ning¨² no es va poder lliurar de la terrible obligaci¨®. Un dia, l¡¯atzar va designar la filla del rei per al sacrifici. El monarca va oferir or, argent i la meitat del reialme per obtenir-ne la salvaci¨®. Va comprendre que tot era perdut, per¨° enmig de plors va aconseguir del poble un ajornament de vuit dies per poder plorar la filla. El rei va ordenar que hom guarn¨ªs la donzella amb els vestiments reials i tot seguit ella va dirigir-se cap on era el drac.

Jordi, que passava per all¨ª, va observar que la noia plorava. Li pregunt¨¤ i ella li acab¨¤ contant el motiu de la seva desesperan?a. Jordi li va prometre d¡¯ajudar-la, en nom de Jesucrist. En aquest moment, el monstre va sortir de l¡¯aigua al cavaller va muntar a cavall i, fent el senyal de la creu, va envestir el monstre amb tanta for?a que el va travessar amb la llan?a. Aleshores, dirigint-se a la filla del rei, li va ordenar de lligar el monstre pel coll amb el cinyell i no t¨¦mer res. Quan aix¨° va ser fet, el monstre va seguir la donzella, com un gos manyac, cap a la vila. Els vilatans, en veure-ho, van fugir cap a les muntanyes perqu¨¨ tots temien de morir. Jordi els don¨¤ confian?a dient que era un enviat de D¨¦u per deslliurar-los del monstre; el rei i tot el poble, en nombre de vint mil homes, sense comptar dones i infants, van ser batejats, i Jordi desembein¨¤ l¡¯espasa i va llevar el cap al monstre i man¨¤ que quatre parelles de bous s¡¯emportessin la despulla fora de la vila.

El rei f¨¦u construir una esgl¨¦sia en honor de la Verge Maria (de l¡¯altar de la qual brolla una font que guareix malalts) i va fer ofrena de grans riqueses a Jordi; ell les distribu¨ª entre els pobres.

Segons Ramon d¡¯Al¨®s Moner, les primeres versions catalanes de la Llegenda ¨¤uria daten de les darreries del XIV conservades en dos manuscrits, un de la Biblioteca de Catalunya i l¡¯altre de la Biblioteca Reial de Madrid, que ell publica. A aquestes cal afegir-hi La Consueta de Sant Jordi, petita obra de teatre mallorquina editada per Josep Romeu i Figueras.

A la Renaixen?a, apareixen variants rom¨¤ntiques com la de Francesc Maspons i Labr¨®s i la d¡¯Anna de Valldaura. A mitjans del XX ser¨¤ el prol¨ªfic Joan Amades el qui se¡¯n fa ress¨° en el Costumari Catal¨¤. Lluis Mill¨¤ edit¨¤ un text patri¨°tic: Sant Jordi, patr¨® de Catalunya (1972); la bibliografia posterior ¨¦s ¨¤mplia.

Sobre les diferents variants introdu?des a la llegenda, les versions antigues situen el combat en terres africanes, a Silene (Cirene), L¨ªbia; les rom¨¤ntiques ja el desplacen a terres catalanes per¨° sense especificar el lloc i no ser¨¤ fins la invenci¨® de la tradici¨® d¡¯Amades afirmant que el combat va tenir lloc a Montblanc, que la llegenda quedar¨¤ localitzada. L¡¯episodi s¡¯ha reprodu?t a tapissos, c¨°dexs, bestiaris, homilies miniades, taules d¡¯esgl¨¦sia, capitells de claustre, frontals d¡¯esgl¨¦sia, escultures, quadres i retaules.

Les interpretacions. Mart¨ª de Riquer, en referir-se a les llegendes del drac, d¨®na una primera interpretaci¨® historicista: ¡°Que nosaltres sapiguem, aquest tipus d¡¯interpretaci¨® ¨¦s inexistent a Catalunya. En canvi, a nivell interpretatiu ¨¦s m¨¦s que freq¨¹ent l¡¯associaci¨® entre el drac i els moros, amb la conseg¨¹ent identificaci¨® de sant Jordi amb el cavaller feudal que lluita contra aquests amb tropes catalanoaragoneses com sant Jaume ho feia amb les castellanolleoneses¡±.

La formulaci¨® d¡¯aquesta lectura ¨¦s la seg¨¹ent: les forces del mal (el drac) que envaeixen Catalunya no s¨®n altra cosa que les hosts dels sarra?ns. Aquests cometen tot tipus de malvestats; i quan, ensenyorits ja dels quatre elements (no en va el drac domina l¡¯aire, la terra, l¡¯aigua i el foc), es decideixen a cruspir-se la donzella (la desemparada Catalunya), apareix Jordi, el jove cavaller representant de l¡¯aristocr¨¤cia feudal catalana que, en aferrissada lluita contra l¡¯invasor golut, el fereix de mort i, davant els ulls astorats d¡¯un rei i d¡¯un poble impotents, torna la donzella al rei sense demanar res a canvi.

El nucli m¨¦s significatiu de la llegenda no seria cap altra cosa que l¡¯expressi¨® simb¨°lica i al¡¤leg¨°rica d¡¯una lluita, el rerefons de la qual seria la lluita real i hist¨°rica menada contra els sarra?ns durant la reconquesta. En una altra direcci¨®, trobem que Jordi (Georg¨®s en grec) significa pag¨¨s, i aquesta etimologia porta cap uns altres horitzons. Amades, en el Costumari Catal¨¤, emfasitza el caire primaveral del 23 d¡¯abril i ho fa recorrent a la teoria de les perviv¨¨ncies a la que tan afeccionats eren alguns folkloristes. Certament, el refrany relaciona el dia de Sant Jordi amb la meteorologia i amb esp¨¨cies vegetals com el ra?m (el vi), cireres, blat, prunes, peres i l¡¯ordi. El mateix Amades descriu un seguit de processons, peregrinacions i aplecs primaverals, de caient agr¨ªcola, que diferents pobles iniciaven precisament la diada de sant Jordi.

Els dos blocs d¡¯interpretacions ¡ªles historicistes i les naturalistes¡ª tenen un com¨² denominador: els s¨ªmbols s¨®n percebuts com a cristal¡¤litzaci¨® o manifestaci¨® de forces, elements o situacions externes a l¡¯individu. En canvi, les interpretacions psicologistes tendeixen a interioritzar l¡¯estructura dels mites i les llegendes, veient-hi no l¡¯expressi¨® d¡¯un fet extern, sin¨® de la nostra pr¨°pia estructura ps¨ªquica.

Un dels autors que aviat es va interessar pel mite de l¡¯heroi aqu¨ª descrit fou Carl Gustav Jung. Per a ell, que vincula la tem¨¤tica del drac amb l¡¯inconscient col¡¤lectiu, el mite de l¡¯heroi que lluita contra un monstre ¨¦s la representaci¨® arquet¨ªpica d¡¯una lluita interior en la qual ¡°triomfa sobre les tend¨¨ncies regressives de la libido¡±. El drac, s¨ªmbol del costat tenebr¨®s, negatiu, instintiu i ca¨°tic del nostre inconscient (all¨° que els junguians anomenen l¡¯ombra) i s¨ªmbol tamb¨¦ de la natura devoradora i mort¨ªfera d¡¯una part de la nostra personalitat, ha de ser ven?ut. La lluita que l¡¯heroi mant¨¦ contra la b¨¨stia no ¨¦s sin¨® la prova heroica per excel¡¤l¨¨ncia: la domesticaci¨® dels instints (recordeu l¡¯amansiment del drac, despr¨¦s de lluitar amb sant Jordi). Aquest amansiment i posterior mort del drac allibera, segons Jung, el nostre interior i en fa recular els aspectes regressius i animalitzats de la libido, permetent-nos de recuperar la donzella (la consci¨¨ncia o la vida) que el drac pretenia devorar. En poques paraules: el drac som nosaltres mateixos; i nom¨¦s aquelles persones capaces de v¨¨ncer el mal d¡¯elles mateixes poden convertir-se, com sant Jordi, en herois.

?s Josep Ferrater i Mora qui, a les Formes de la vida catalana (1972), desenvolupa un tipus d¡¯argumentaci¨® de resson¨¤ncies maragallianes (vegeu, per exemple, l¡¯escrit de Maragall Sant Jordi, patr¨® de Catalunya) for?a propera a la visi¨® intimista de Jung.

Els altres dracs... Hi ha, doncs, interpretacions per a tots els gustos i dracs, segons ¨¨poques i cultures: des de b¨¨stia monstruosa i infernal a l¡¯ombra, la part m¨¦s fosca i tenebrosa de nosaltres. Els significats simb¨°lics poden variar amb i en el temps. Aix¨ª, si en altres ¨¨poques, les associacions tradicionals eren ben pregnants, avui ens deixen for?a indiferents, per¨° en canvi, la simbolitzaci¨® del Drac-Crisi que vivim amb una inusitada intensitat pot resultar ben significativa. En el titular de portada d¡¯EL PA?S del passat 11 d¡¯abril lleg¨ªem: ¡°Los mercados acent¨²an el ataque¡± i no es dif¨ªcil imaginar la figura d¡¯uns mercats especulatius escumejants d¡¯avar¨ªcia, d¡¯insolidaritat i llen?ant foc per la boca, que s¡¯abraonen sobre la prima de risc del deute espanyol i la deixen, com les v¨ªctimes del drac d¡¯Anna de Valldaura, feta ¡°un munt d¡¯ossos mal rostats¡±.

Si deixem la imatge del Drac (mercat) contra la indefensa donzella (l¡¯economia espanyola) i ens situem en els ¨¤mbits de la pol¨ªtica professional o de l¡¯esport tamb¨¦ aqu¨ª abunden els monstres mal¨¨fics. Conclusi¨®: de dracs i monstres, el m¨®n n¡¯est¨¤ farcit. En canvi, ens manquen els herois d¡¯altres ¨¨poques que com Gilgamesh, Perseu, Sigfrid o Jordi de Capad¨°cia apareixien en el moment oport¨² i amb la seva merit¨°ria tasca de carregar-se dracs i aranyes deixaven la terra m¨¦s neta de com l¡¯havien trobada. Aquest combat, avui, sembla m¨¦s complicat i tot fa preveure que caldr¨¤ continuar escrutant l¡¯horitz¨® per veure si apareix algun matadracs que ens ajudi a retrobar l¡¯esperan?a de les primaveres futures.

Joan Prat ¨¦s antrop¨°leg i professor de la Universitat Rovira i Virgili