La llibertat de la ment

No hi ha ni una sola de les novel¡¤les de S¨¢ndor Mar¨¢i que ens han ofert els segells Salamandra (en castell¨¤) i Emp¨²ries (en catal¨¤) que caigui de les mans: m¨¦s aviat eleven el bra?os, com s¡¯eleven en l¡¯exultaci¨®, per dir-ho glosant una idea kafkiana: ¡°l¡¯art d¡¯escriure ¨¦s una forma de preg¨¤ria¡±. L¡¯¨²ltima trobada, L¡¯her¨¨ncia d¡¯Eszter, Divorci a Buda, L¡¯amant de Bolzano, La dona justa i tota la resta de novel¡¤les de M¨¢rai s¨®n obres mestres, obres d¡¯un dels grans autors centreeuropeus del per¨ªode d¡¯entreguerres, tamb¨¦ del per¨ªode posterior a la segona guerra mundial. Nascut el 1900 a Kassa ¡ªavui ciutat eslovaca arran del repartiment de terres derivat del pacte de Trianon¡ª, M¨¢rai ja havia fugit de l¡¯Hongria natal a causa del r¨¨gim d¡¯Horthy, als anys 20; despr¨¦s va viure la segona guerra i l¡¯ocupaci¨® alternativa del pa¨ªs per alemanys i per russos; i finalment, el 1948, a conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯alian?a entre Hongria i la URSS, va abandonar definitivament la p¨¤tria i va emigrar als Estats Units, on es va su?cidar el 1989, sense un bri d¡¯esperan?a, sense preveure ¡ªcom gaireb¨¦ tothom a Europa¡ª que Hongria seria precisament el pa¨ªs que, amb l¡¯obertura de les fronteres de l¡¯Oest, significaria l¡¯inici de l¡¯hegemonia sovi¨¨tica als pa?sos anomenats sat¨¨l¡¤lits.

M¨¢rai narra en aquesta darrera novel¡¤la publicada a casa nostra (Alliberament, Emp¨²ries; Liberaci¨®n, Salamandra, tot de 2012) les ¨²ltimes setmanes de la vida a Budapest abans de l¡¯entrada dels russos a la ciutat, en combat amb els nazis alemanys i els pro-nazis hongaresos de la creu fletxada, que tamb¨¦ existien. Una noia amb documents falsos, Erzs¨¦bet S¨®s, es preocupa abans que res de deixar en lloc segur el seu pare, astr¨°nom reputat, amic declarat dels jueus i consci¨¨ncia cr¨ªtica durant l¡¯ocupaci¨®, buscat per les forces del desordre p¨²blic ¡ªperqu¨¨ les forces de l¡¯ordre sempre tendeixen a provocar desordre, paradoxalment. Despr¨¦s, ella mateixa s¡¯amaga, amb els ve?ns de casa seva, en un soterrani m¨¦s o menys segur davant la proliferaci¨® de les bombes que els sovi¨¨tics llancen sobre la ciutat. Hi passen un mes llarg, sense cap higiene, amb la natural emerg¨¨ncia, en aquests casos, de les baixes passions i les mesquineses pr¨°pies de tota comunitat tancada: Bu?uel ens va donar una bona not¨ªcia d¡¯aquestes actituds a la seva extraordin¨¤ria pel¡¤l¨ªcula L¡¯¨¤ngel exterminador.

A la nostra novel¡¤la d¡¯avui, per¨°, el m¨¦s important ¨¦s la sensaci¨® que tenen dos dels m¨¦s l¨²cids i serens habitants de la cofurna infame ¡ªla protagonista i un professor de matem¨¤tiques, paral¨ªtic, amic del seu pare¡ª del fet que un alliberament en temps de guerra, encara menys a Hongria, no significava, de fet, cap llibertat. Dos ¨¦ssers tancats en un refugi en condicions miserables ¡ªcom els esclaus en la teoria de la llibertat d¡¯Hegel¡ª, se senten intel¡¤lectualment m¨¦s sobirans que no ho ser¨¤, pensen, la sobirania pol¨ªtica aconseguida despr¨¦s de la intervenci¨® dels sovi¨¨tics en ter-res d¡¯Hongria.

El m¨¨rit m¨¦s gran de M¨¢rai, en aquest sentit, resideix en el fet que va escriure la novel¡¤la nom¨¦s al cap de sis mesos d¡¯aquest alliberament, i que sabia que, tant si el pa¨ªs havia de ser regit pel Partit Agrari ¡ªhist¨°ricament, poder¨®s en aquella terra¡ª com si ho havia de ser pels estalinistes, com va passar al final, no hi havia cap ra¨® per estar plenament satisfet del final de l¡¯ocupaci¨® alemanya del pa¨ªs.

Plana sobre tota la novel¡¤la molta lucidesa ¡ªmai desesperaci¨®, m¨¦s aviat resignaci¨® assaonada en el coval del pensament¡ª i se¡¯n despr¨¨n, al capdavall, que l¡¯hegemonia del ciutad¨¤ contemporani, despr¨¦s de dues guerres mundials, regna m¨¦s en l¡¯individu a?llat, completament sol, sense aliances de cap mena ¡ªcom un 15- M¡ª, que en els fastos i les il¡¤lusions que semblen oferir els partits pol¨ªtics i, molt de tant en tant, els esdeveniments hist¨°rics.