Soldats i pagesos

El comen?ament de la novel¡¤la L¡¯hoste de Job captura amb quatre pinzellades: un poble cremat pel sol en una terra de sec¨¤, una caserna, una esgl¨¦sia, una carretera, mitja dotzena de cases i el xiulet d¡¯un tren. El temps sembla aturat. Dins una taverna, un caporal irat i un parell de reclutes que passen de la broma a la por, tots tres enterbolits pel vi, i un taverner que se¡¯ls mira, murri, com si sempre hagu¨¦s estat a l¡¯altra banda del taulell, talment un b¨¤rman de western. Les primeres p¨¤gines de la que fou segona novel¡¤la de Jos¨¦ Cardoso Pires (S?o Jo?o do Peso, Portugal, 1925; Lisboa, 1998), defineixen el to de les que vindran despr¨¦s i anuncien una galeria de personatges atrapats en una exist¨¨ncia modesta, quan no directament pobra, amb un horitz¨® d¡¯expectatives minso, a tot estirar il¡¤lusori. Els soldats i els pagesos resulten, de fet, intercanviables, i l¡¯uniforme dels primers ¨¦s com una disfressa temporal dels segons: ¡°Aquesta roba, aquest simple n¨²mero de regiment, els allunya de la terra, de la plana que s¡¯obre a dos passos d¡¯on s¨®n¡±.

Hi ha, ¨¦s cert, un pretext argumental, que la solapa del llibre esmenta i que l¡¯autor subratlla al t¨ªtol: l¡¯hoste ¨¦s un capit¨¤ nord-americ¨¤, que dirigeix uns exercicis de tir assistit per militars portuguesos; Job simbolitza la terra i la gent ignorada que acull aquest visitant vingut d¡¯un m¨®n lluny¨¤ i superior; Job s¨®n aquests pagesos que porten un cordill com a cintur¨®, que caminen de poble en poble buscant feina ¡ªsovint acaben a Lisboa treballant a la construcci¨®¡ª i que s¡¯arrisquen a recollir espoletes al camp de tir per revendre-les. El contrapunt d¡¯aquests homes pacients, ven?uts per la mis¨¨ria insuperable del camp, s¨®n les dones, tossudes i valentes, que s¡¯enfronten a la Gu¨¤rdia Nacional Republicana reclamant pa per alimentar la fam¨ªlia i feina pels marits.

Per¨°, com dic, la figura del capit¨¤ Gallagher no deixa de ser un pretext (de fet, no apareix fins a la p¨¤gina 106) que desencadena, aix¨° s¨ª, una petita trag¨¨dia. El mateix Cardoso Pires expressa a la nota final el seu distanciament de la den¨²ncia social (seria interessant comparar L¡¯hoste de Job, escrita entre el 1953 i el 1963, amb Claraboia, la primera novel¡¤la (1953), in¨¨dita i ara rescatada, de Jos¨¦ Saramago, campi¨® de la novel¡¤la compromesa i intel¡¤lectual combatiu t¨ªpic, que gaudeix d¡¯un reconeixement (entre nosaltres que mereix i no t¨¦ Cardoso Pires). Diu que busca la ¡°moralitat¡± i el ¡°clima hum¨¤¡±, i sens dubte els troba: la pobresa rural en la dictadura salazarista s¡¯universalitza gr¨¤cies a uns di¨¤legs vius, un desplegament coral de personatges, s¨¤viament entrelligats, un ritme ¨¤gil i nervi¨®s, amb reiteracions i represes narratives, barreja de verbs en present i en pret¨¨rit, amb r¨¤fegues de pot¨¨ncia po¨¨tica, com quan descriu la banalitat d¡¯un post militar comparant-lo amb una ¡°fonda de viatgers armats, uns que arriben, altres que se¡¯n van, sense temps per deixar-hi una mica del seu gust, de la seva intimitat¡±.

?s ll¨¤stima que, contra el que ens t¨¦ acostumats l¡¯excel¡¤lent editorial de Pollen?a, el text de la novel¡¤la presenti for?a descurances (comes sobreres i d¡¯altres que falten, di¨¤legs mal puntuats) i la traducci¨®, d¡¯Anna Cortils Munn¨¦, que sona b¨¦ en general, contingui un nombre excessiu d¡¯imprecisions, males comprensions i falsos amics que, amb una mica m¨¦s de sentit de la llengua i una bona tasca d¡¯edici¨®, s¡¯haurien pogut esmenar. Amb tot, el valor de la novel¡¤la s¡¯imposa sobre aquestes limitacions.