Una tela ¨¦s un teixit

Ben sovint, oblidem que rere la pintura s¡¯amaga un tros de teixit ¡ªel llen? o la tela¡ª normalment ben emblanquinat amb gesso, o algun material sint¨¨tic, perqu¨¨ perdi l¡¯aparen?a constructiva de l¡¯ordit i la trama, a base de fils de lli o de cot¨® ben tensats al teler, i quedi com una superf¨ªcie plana on pugui lliscar a cor qu¨¨ vols l¡¯oli, l¡¯acr¨ªlic, la pols de marbre o del que sigui amb l¡¯ajuda de coles i aglutinants.

El t¨¨xtil t¨¦ les seves pr¨°pies lleis i la pintura tamb¨¦, i poc tenen a veure les d¡¯una amb les de l¡¯altra, per m¨¦s que comparteixin llocs comuns. No obstant aix¨°, el di¨¤leg amb el propi suport ha estat una constant en l¡¯art del segle XX. Com ara la tela girada per mostrar el bastidor, sovint present en Joan Mir¨® i Antoni T¨¤pies, o els delicats i genials esquin?ats de Lucio Fontana, en qu¨¨ el buit, l¡¯ombra i el forat, qualitats hist¨°ricament antit¨¨tiques d¡¯un quadre, esdevenen l¡¯aut¨¨ntica pintura, o b¨¦ l¡¯arpillera empastifada amb roig i negre, masegada i brutalment lligada d¡¯Antonio Millares que ¨¦s, alhora, l¡¯esplendor i l¡¯aniquilaci¨® del concepte tradicional de la pintura.

Una de les aportacions fonamentals d¡¯Alfons Borrell (Barcelona, 1931) est¨¤ inscrita precisament en aquesta mateixa l¨ªnia de di¨¤leg entre imatge i suport. A difer¨¨ncia d¡¯altres artistes de la seva mateixa generaci¨® ¡ªcom per exemple Rafael Canogar¡ª que van anar canviant d¡¯estil a base de b¨¦, Borrell s¡¯ha mantingut en la coher¨¨ncia d¡¯una l¨ªnia regular i decidida, immersa en una gran discreci¨® i al marge d¡¯aldarulls medi¨¤tics i mercantils.

La trobada amb Joan Brossa i Perejaume, als primers anys 80, li van refermar aquest cam¨ª, i no ha estat fins darrerament que se li ha reconegut abastament la feina, amb les retrospectives que van tenir lloc a l¡¯espai Tecla Sala (2006-2007), de la Fundaci¨® Vila Casas (2011) i la de l¡¯Acad¨¨mia de Belles Arts de Sabadell (2012), junt amb la dedicada als seus dibuixos a la Fundaci¨® Palau, de Caldetes, (2011) o l¡¯entrada al discurs oficial de la col¡¤lecci¨® permanent del MACBA, a partir d¡¯uns subtils dibuixos dels anys 70 que estan penjats al costat de l¡¯art pobre gaireb¨¦ coetani d¡¯Antoni Llena.

I ¨¦s cap als anys 70, sin¨® abans, que Borrell va decidir girar la tela del seus quadres i pintar a sobre la textura sense preparar, deixant a la vista la configuraci¨® real del suport, sense maquillatges de cap mena. Poc despr¨¦s canviava l¡¯habitual lli, aspre, gris¨®s i sofert, pel cot¨® cru, delicat i flonjo. El pas seg¨¹ent va ser tenyir-lo, en comptes de tapar-lo amb la pasta greixosa de l¡¯oli o l¡¯opaca i mate de l¡¯acr¨ªlic, deixant que la pintura l¨ªquida i fluida impregn¨¦s la base, fugint del gest imposat i decidit dels pinzells.

Amb aquest acte, que passaria a ser decisiu i emblem¨¤tic del seu treball, Borrell va tra?ar un pont conciliador entre la pintura i el t¨¨xtil, vindicant, de forma conscient o inconscient, la pot¨¨ncia i qualitat est¨¨tica del suport i els colorants. A partir d¡¯aqu¨ª, Borrell s¡¯ha mogut sempre en un camp estrictament acotat, tant des del punt de vista crom¨¤tic ¡ªamb el blau, el verd, el roig, el taronja, el gris i el negre, cadascun d¡¯una mateixa tonalitat, amb poques variants¡ª, com des del punt de vista compositiu ¡ªamb quadrats i rectangles, i en menys grau formes triangulars, escadusserament grafiats amb signes imperceptibles. Unes cal¡¤ligrafies cada cop m¨¦s evidents en les seves obres darreres, que remeten d¡¯una banda als or¨ªgens del pintor en l¡¯aventura del Gallots sabadellencs i els seus quadres dels anys 60, i de l¡¯altra al paisatge insinuat, igual que les enormes taques que tinten el cot¨®, en contraposici¨® a la geometria austera que sol dominar la tela.

Amb aquesta confrontaci¨®, condu?da de manera harm¨°nica, Borrell uneix informalisme i minimalisme, dos conceptes d¡¯abstracci¨® hist¨°ricament oposats.