Angelita a l¡¯Empord¨¤

Algun dia no estaria malament resseguir la hist¨°ria de tots els oferiments d¡¯obres d¡¯art importants que s¡¯han fet als museus i no han acabat entrant-hi, principalment per raons econ¨°miques, per¨° tamb¨¦ per inoper¨¤ncia administrativa, caos organitzatiu, desacords interns, lentitud i manca de reflexos, miopia, exc¨¦s d¡¯ambici¨®, falta d¡¯humilitat, ab¨²lia o menyspreu. Si se¡¯n fes una exposici¨®, el resultat seria esglaiador.

Un m¨®n, el quadre m¨¦s fam¨®s, i el de dimensions m¨¦s grans, d¡¯?ngeles Santos Torroella (Portbou, 1911), tamb¨¦ coneguda de joveneta com Angelita, va estar penjat durant molts anys al Museu de l¡¯Empord¨¤; n¡¯era l¡¯orgull de propis i estranys imbu?t en la tradici¨® sur-realista de la zona. Estava all¨¤ per¨°, de fet, era un pr¨¦stec de l¡¯autora, la fam¨ªlia de la qual l¡¯havia carretejat amunt i avall per tot Espanya des que va ser pintat a Valladolid el 1929. Ara far¨¤ uns vint anys, i despr¨¦s d¡¯haver participat en diverses exposicions memorables, entre d¡¯altres l¡¯espl¨¨ndida AC Les Avantguardes a Catalunya, 1906-1939 celebrada a La Pedrera, l¡¯obra es va oferir per vendre-la al Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC).

Per¨° tal com era d¡¯esperar, i com ha passat tantes vegades en aquests casos, les converses entre la propietat i la instituci¨® van quedar-se en un punt mort convertides, ben aviat, en fum d¡¯estampa. Llavors, des de Madrid es va aprofitar l¡¯ocasi¨® i Un m¨®n va entrar amb tots els honors al Museu Reina Sof¨ªa, gr¨¤cies a les gestions oportunes de Maria Corral, llavors directora de la instituci¨®. Poc despr¨¦s, tamb¨¦ entrava a la col¡¤lecci¨® permanent del museu madrileny l¡¯altra obra mestra d¡¯?ngeles Santos: Tert¨²lia, pintada a la mateixa ¨¨poca, procedent d¡¯una col¡¤lecci¨® particular catalana i que en aquells moments tenia a la venda una galeria de Sant Cugat. Entre l¡¯any 1992 i el 1994, que ¨¦s quan succe?a aquesta doble trista hist¨°ria, el MNAC estava imbu?t en el proc¨¦s radical de lifting en mans de Gae Aulenti, i encara no havia pogut obrir les portes, com a tal, presidint Montju?c de forma majestuosa. Era el moment de l¡¯apoteosi del totxo p¨²blic de luxe que encara patim i culmina amb la capsa del DHUB.

La parten?a d¡¯Un m¨®n de Figueres cap a Madrid va causar alguna petita pol¨¨mica local a l¡¯Empord¨¤, no pas a Barcelona ni a la resta del pa¨ªs que en va quedar indiferent, i ?ngeles Santos va donar La terra, una altra tela coet¨¤nia de petit format, com a mostra d¡¯agra?ment al museu que l¡¯hi havia custodiat el quadre enorme. D¡¯altra banda, havia donat a l¡¯Ajuntament de Portbou, Nens al jard¨ª pintat all¨¤ l¡¯estiu de 1928. Haurien de passar vint anys perqu¨¨ entressin dues obres d¡¯Angelita al MNAC, i no pas per adquisici¨® sin¨® per generosa donaci¨® d¡¯un cunyat de l¡¯autora.

?ngeles Santos viu de fa temps a Madrid, est¨¤ en cam¨ª de fer els 101 anys, i ¨¦s precisament el Museu de l¡¯Empord¨¤ qui s¡¯ha preocupat, en tot l¡¯Estat Espanyol, de muntar-li una exposici¨® d¡¯homenatge, digna i coherent, amb l¡¯handicap que Un m¨®n ja no pot sortir del Reina Sof¨ªa, at¨¨s l¡¯estat delicat de la tela, i que tampoc n¡¯ha sortit Tert¨²lia, els seus dos quadres icona. No obstant aix¨°, i gr¨¤cies a la tenacitat d¡¯Anna Capella, directora del museu figuerenc, l¡¯exposici¨® ¨¦s prou reeixida, amb una bona tria d¡¯obres de l¡¯¨¨poca gloriosa, d¡¯altra banda escasses de trobar perqu¨¨ la pr¨°pia Angelita n¡¯havia destru?t moltes i perqu¨¨ es tracta d¡¯una producci¨® feta en poc m¨¦s de dos anys, de la primavera de 1928 a l¡¯estiu de 1930, entre Saucelle de la Ribera, Portbou i Valladolid, i una petita secci¨® local que posa de manifest els vincles de l¡¯autora amb el seu Empord¨¤ nadiu. En altres obres emblem¨¤tiques es poden veure La tia Marieta, tela primerenca i cabdal, pintada a Portbou el 1928, que va obrir les portes de Valladolid a la jove pintora d¡¯ulls blaus, el fascinant Autoretrat i la magn¨ªfica Noia dormint, tamb¨¦ anomenada Pensativa, del mateix any, o el corprenent Nens i plantes del 1930, pintat poc abans que l¡¯artista fos internada puntualment a una cl¨ªnica psiqui¨¤trica de Madrid. L¡¯exposici¨® ?ngeles Santos, pintura demostra a la perfecci¨® que per fer una activitat, al marge dels diners que per desgr¨¤cia sempre, poc o molt, es necessiten, el m¨¦s important ¨¦s tenir-ne ganes i, sobretot, saber transmetre l¡¯entusiasme.