Raynald Colom: ¡°Aqu¨ª no vius ni del jazz ni de la m¨²sica¡±

El panorama del jazz a Catalunya porta un parell de d¨¨cades girant sobre si mateixa sense enlairar-se. Cada vegada hi ha m¨¦s m¨²sics, t¨¨cnicament m¨¦s ben preparats i les idees no falten per¨° els projectes solen tenir curta vida, els discos passen sense deixar la m¨ªnima petjada i les actuacions escassegen. Pr¨¤cticament no hi ha excepcions. L¡¯¨²ltima i la m¨¦s important ¨¦s el trompetista Raynald Colom. L¡¯home de qui tots parlen s¡¯ha criat i evolucionat com a jazzista a Catalunya per¨° actualment grava per un segell discogr¨¤fic franc¨¨s i la majoria de les seves actuacions es fan a l¡¯estranger.

Aquests dies Colom (nascut el 1978 a Vicennes, Fran?a, en una fam¨ªlia catalana que el 1988 es va instal¡¤lar a Barcelona) acaba d¡¯editar el seu nou disc, Rise, en el segell Jazz Village de la discogr¨¤fica Harmonia Mundi. Un ced¨¦ gravat a cavall entre Nova York i la Garriga en el qual Colom no solament persisteix en les seves ess¨¨ncies flamenques sin¨® que afegeix nous condiments: una orquestra de corda i un recitador.

PREGUNTA. Qu¨¨ succeeix a Catalunya perqu¨¨ els m¨²sics de jazz hagin de marxar a fora?

RESPOSTA. Aqu¨ª no hi ha ind¨²stria, falta una ind¨²stria de deb¨°. Ara, des que he fitxat per Jazz Village, ho noto molt m¨¦s. Vas a tocar a Fran?a o a Alemanya o a on sigui i hi ha una ind¨²stria. La cultura no ¨¦s un hobby ni un extra, forma part del pa¨ªs, del que necessita el pa¨ªs per cr¨¦ixer. Fins que no entenguem aix¨°, no sortirem d¡¯aquesta crisi i la soluci¨® comen?a pel nivell educatiu.

P. El seu primer disc ¨¦s del 2004. Algun canvi des de llavors?

R. La caiguda es veu a simple vista. Hi ha molta menys activitat. Perviuen els festivals per¨° s¨®n sempre per als grans noms, que ja est¨¤ b¨¦ perqu¨¨ es tracta d¡¯esdeveniments massius, per¨° el que fa cr¨¦ixer a un m¨²sic ¨¦s poder anar tocant cada dia. Aqu¨ª hi havia molts cicles que han anat minvant a poc a poc. Hi ha gent que intenta fer coses, per¨° ning¨² no els sustenta. Quan surts t¡¯adones que a fora hi ha molt m¨¦s respecte per la m¨²sica. Tornem al d¡¯abans: es necessita un entramat industrial. Sense ind¨²stria no es pot viure com a m¨²sic. I no nom¨¦s econ¨°micament, tampoc art¨ªsticament parlant.

P. O sigui, perviu el t¨°pic: aqu¨ª, del jazz, no se¡¯n pot viure.

R. Ni del jazz ni de la m¨²sica. Aqu¨ª s¡¯ha conf¨®s l¡¯art amb el subvencionat i la gent ha anat vivint de les subvencions. El sistema ha de canviar. No s¨¦ com per¨° alguna cosa que funciona en gaireb¨¦ tots els pa?sos, i aqu¨ª no, ¨¦s el mecenatge. La cultura segueix sent un extra i no el nucli central de la societat. A m¨¦s, quan la cultura solament es basa en la llengua ¨¦s dif¨ªcil cr¨¦ixer i exportar. No ho critico, simplement no ho entenc.

P. Els m¨²sics de jazz no poden sobreviure per¨°, gr¨¤cies a la proliferaci¨® d¡¯escoles, cada vegada hi ha m¨¦s joves t¨¨cnicament m¨¦s ben preparats...

R. Est¨¤ mal enfocat. Par¨ªs no t¨¦ tres escoles superiors de m¨²sica. S¡¯ha perdut el concepte de mestre, de mentor. Jo he tingut dos mentors: Horacio Fumero i Jesse Davis. I, en sortir d¡¯un bolo, he tornat a l¡¯hotel plorant perqu¨¨ m¡¯han dit les veritats. ?s la forma de trobar el teu cam¨ª. En canvi, a les escoles aquest paper ja no existeix, surten despr¨¦s de quatre anys pensant que s¨®n els amos i que ho saben tot d¡¯aquesta m¨²sica. Ja van de l¨ªders! La cadena s¡¯ha trencat. Has d¡¯assimilar les coses amb temps i trobar la teva veu. A qui li interessa tocar com Miles o com Coltrane? Apr¨¨n tot aix¨° per¨° despr¨¦s fes una cosa teva. Tampoc escolten discos, tenen gigues i gigues de m¨²sica per¨° no escolten discos, nom¨¦s can?ons. Recordo comprar un disc i escoltar-lo de dalt a baix centenars de cops. Ara no escolten discos per¨° volen fer-ne. Tothom t¨¦ molta informaci¨® i pocs coneixements.

P. Ha eludit la paraula jazz en diverses ocasions, per qu¨¨?

R. El jazz abasta de tot i qualsevol cosa. El jazz ha estat la m¨²sica que m¨¦s ha influ?t en els ¨²ltims temps per¨° ara qualsevol cosa ¨¦s jazz i es perden les arrels. ?s una m¨²sica afroamericana i si perdem el respecte a les arrels, si no sabem d¡¯on ve, no podrem anar m¨¦s enll¨¤.

P. Llavors, com defineix la seva m¨²sica?

R. Jo, i m¨¦s en aquest disc, l¡¯anomenaria m¨²sica social, del meu temps. Si el jazz ¨¦s una m¨²sica que es fa en el moment, ha de reflectir el que passa ara. Crec que a gent com Duke Ellington o Charlie Parker els molestaria que ara es toqu¨¦s com tocaven ells perqu¨¨ el que passa ara no t¨¦ res a veure amb el que passava els anys 40. Tocar aix¨ª seria com enganyar-te a tu mateix i en m¨²sica has de ser el m¨¦s honrat possible. A mi m¡¯afecta el que passa cada dia, no puc viure en una bombolla, i aix¨° es reflecteix en la m¨²sica, no puc no reflectir-ho.

P. La m¨²sica ha de servir per transmetre idees socials?

R. S¨ª. Com a m¨ªnim tenim l¡¯obligaci¨® de donar un punt de vista i m¨¦s si som persones que arribem al p¨²blic. Som un reflex de la societat.