Popularitat sense populisme

Tret del gegant¨ª cocido madrile?o que ¨¦s el Rock In R¨ªo, un parc tem¨¤tic d¡¯aventures m¨¦s que un festival musical, el Cru?lla de Cultures ¨¦s ara mateix l¡¯¨²nic model de festival musical d¡¯estiu a Espanya que aposta per la varietat estil¨ªstica i per una definici¨® oberta que pugui arribar tothom arraconant els prejudicis. Aix¨° que sona tan l¨°gic en un m¨®n cada vegada m¨¦s obert on te¨°ricament el coneixement flueix amb molta velocitat superant fins i tot els prejudicis, no resulta tan f¨¤cil de dur a la pr¨¤ctica. El Cru?lla, nascut a Matar¨® com a festival que volia posar l¡¯ull a les m¨²siques no occidentals, arriba a la cinquena edici¨® al F¨°rum lluitant per un espai que sobre el paper existeix, per¨° que resulta dificult¨®s de consolidar, encara m¨¦s amb les dificultats derivades de la situaci¨® econ¨°mica.

Per acabar de definir aquest espai i cridar l¡¯atenci¨® d¡¯un p¨²blic obert ali¨¨ a les etiquetes i a les obligacions est¨¨tiques de pertinen?a a un col¡¤lectiu de gustos massa definits, el Cru?lla desplega aquest any un dels seus cartells m¨¦s cridaners, ¨°bviament marcat per l¡¯amplitud de mires i les nul¡¤les restriccions d¡¯estils, cosa que per cert ja han comen?at a fer altres festivals de Barcelona com ara el Primavera Sound. Definir el cap de cartell d¡¯aquest any ¨¦s molt complicat, ja que un grup de casa amb una personalitat no particularment glamurosa com La Pegatina potser no t¨¦ un nom tan brillant i hist¨°ric com The Specials o Cypress Hill, per¨° s¡¯haur¨¤ de veure qui aconsegueix finalment el reconeixement m¨¦s ampli per part del p¨²blic. La Pegatina, amb barreja de rumba amb pop i rock, potser ¨¦s un dels grups catalans amb m¨¦s repercussi¨® a tot l¡¯Estat, on les seves gires acostumen a ser tot un ¨¨xit. D¡¯altra banda, Cypress Hill ¨¦s una de les llegendes del hip-hop, una refer¨¨ncia ineludible de la costa oest dels Estats Units. El seu so cl¨¤ssic, la veu nasal de B Real i la pot¨¨ncia de les seves base, molt pesants i s¨°lides, garanteixen classicisme. Sens dubte, el seu Insane in the brain ser¨¤ un dels moments claus del festival.

Tamb¨¦ s¨®n cl¨¤ssics The Specials, banda molt estimada pels seguidors del Cru?lla i que a m¨¦s a m¨¦s representa com poques l¡¯esperit del festival. The Specials van ser fruit de la col¡¤laboraci¨® entre m¨²sics blancs i negres a l¡¯Anglaterra del final dels setanta i un dels grups fonamentals de Two Tone, segell que va ajudar a impulsar l¡¯ska, m¨²sica d¡¯origen jamaic¨¤ feta seva per la joventut urbana, blanca i negra, del pa¨ªs. Despr¨¦s d¡¯anys d¡¯inactivitat, el grup ha tornat a la carretera i, despr¨¦s d¡¯anys sense actuar a Barcelona tornen per fer un concert que se sumar¨¤ al que faran a la clausura dels Jocs Ol¨ªmpics de Londres.

Per¨°, a m¨¦s, i a preus m¨¦s que raonables (tot i que les ofertes simplement incre?bles pels abonaments ja han caducat), el Cru?lla ofereix dos dies d¡¯activitat, quatre escenaris amb una programaci¨® que se solapa molt poc facilitant el seguiment dels concerts, i molt m¨¦s. Per exemple M.I.A, que imaginem que es vol treure l¡¯espina de la irregular actuaci¨® al S¨°nar 2011, la veu i poesia de Linton Kwesi Johnson, un altre cl¨¤ssic del recitat en clau dub, Julieta Venegas, apta per a tots els p¨²blics, Iggy And The Stooges, una altra mirada al classicisme, en aquest cas punk, Sharon Jones, l¡¯extraordin¨¤ria parella d¡¯Amadou & Mariam i una ampl¨ªssima representaci¨® de m¨²sica local, tal com mana el fet que rere el Cru?lla hi hagi les Cases de la M¨²sica Popular. En aquest apartat es poden destacar Lenacay ¡ªpart de Ojos de Brujo¡ª, The Pepper Pots, Quimi Portet, que aquest any ha regalat un dels seus millors discos (Oh my love), Za!, Las Migas i molts altres. En suma: dos dies de m¨²sica al F¨°rum sense punyetes.