De poesia alemanya

Georg Trakl (Salzburg, 1887 - Crac¨°via, 1914) ha estat considerat per un cr¨ªtic i home de lletres tan perspica? com Claudio Magris ¡°el millor poeta alemany del segle XX¡±. Malgrat la nostra personal amistat amb el de Trieste, l¡¯afirmaci¨® sembla lleugerament exagerada: no perqu¨¨ Trakl no sigui un poeta imponent, sin¨® perqu¨¨ les lletres en llengua alemanya van donar, aquell segle, almenys dos poetes dels quals es podria dir exactament la mateixa cosa: Rainer Maria Rilke i Paul Celan. Deixo a banda, i tamb¨¦ ¨¦s injust, els poetes de l¡¯escola expressionista m¨¦s notables, com ara Hasenclever o la gran Else Lasker-Sch¨¹ler. Deixo a banda, encara m¨¦s injustament, la figura de Stefan George, que entenc molt b¨¦ que cap dem¨°crata del m¨®n no s¡¯atreveixi a qualificar de ¡°millor poeta del segle¡± a causa de la seva declarada filiaci¨® nazi.

Encara podr¨ªem afegir una altra consideraci¨® que, tot i deixar Trakl en lloc suprem, en relativitza la figura per raons gen¨¨tiques. Les lletres alemanyes del segle XX, en efecte, presenten inevitablement una deixia de la gran literatura dels per¨ªodes cl¨¤ssic i rom¨¤ntic. Molts escriptors alemanys del XIX ho deuen tot a Goethe (¨¦s el cas de Thomas Mann); d¡¯altres deuen moltes coses, com en el cas de Trakl, a dues figures emblem¨¤tiques: H?lderlin i Novalis. Aquest fenomen ¨¦s propi de quasi tota la poesia alemanya del segle XX i ¨¦s un senyal de salut liter¨¤ria envejable. De la mateixa manera que la poesia noucentista catalana ho deu tot a Verdaguer, Maragall i l¡¯Escola Mallorquina, aix¨ª mateix l¡¯alemanya ho deu tot, o quasi tot, al primer romanticisme propi. Les refer¨¨ncies a la nit i la tend¨¨ncia a la metaforitzaci¨® s¨®n filles de Novalis (en part, tamb¨¦ s¨®n deutores de Rimbaud), i, encara amb m¨¦s pot¨¨ncia, les al¡¤lusions a tota relaci¨® entre els ordres del Sagrat, de la Naturalesa i de la Humanitat s¨®n filles clar¨ªssimes de H?lderlin, en especial dels Himnes de la darrera ¨¨poca del poeta de T¨¹bingen (1800-1806).

El que hem volgut dir fins a aquest punt no li treu cap m¨¨rit a aquest enorme poeta que ¨¦s Trakl: nom¨¦s ha pret¨¨s explicar que en un pa¨ªs normal ¡ªcom el nostre nom¨¦s va ser-ho, recentment i liter¨¤riament parlant, entre la Renaixen?a i l¡¯any 1939, potser fins a la mort de Carles Riba¡ª les grans figures neixen rarament com els bolets, per molt cert que sigui que els poetes neixen poetes i els prosistes n¡¯esdevenen. Quan l¡¯amic de Trakl, Karl Heinrich, escrivia que aquest ¡°era un home girat sobre si mateix que, a causa de les ru?nes de la seva cultura, apartat dels altres, va quedar en una autosufici¨¨ncia heroica, noble i sol amb si mateix¡±, ometia l¡¯aspecte ¡°comunicatiu¡±, amic de la seva comunitat de parlants, a la qual va servir amb la mateixa efic¨¤cia, i amb una ret¨°rica no massa diferent, pind¨¤rica, que Friedrich H?lderlin.

Vet aqu¨ª una altra explicaci¨® de la g¨¨nesi de la poesia de Trakl: tot i que era de fam¨ªlia cat¨°lica ¡ªi que, per aix¨°, va detestar sempre Viena, que estava massa poblada de jueus, dels quals va dir a un amic, l¡¯any 1911, literalment, que ¡°els jueus, quan follen, agafen lladelles¡±¡ª, Trakl sentia, per la seva comunitat alemanya, exactament el mateix impuls protestant que H?lderlin a parlar-los en termes veladament prof¨¨tics i sapiencials en moltes de les seves composicions: es tracta del fam¨®s Gesang de la tradici¨® lit¨²rgica luterana. Aquesta ¨¦s, doncs, una ra¨® per oblidar l¡¯an¨¨cdota i afirmar sense embuts que Georg Trakl, en el context d¡¯una cultura liter¨¤ria m¨¦s aviat desorientada ¡ªla que va veure n¨¦ixer expressionistes i avantguardistes¡ª s¡¯aixeca encara avui, per a nosaltres, com una de les veus m¨¦s altes, m¨¦s pures i m¨¦s perdurables de tota la poesia alemanya del segle passat. Potser en aquestes virtuts pensava Magris quan se li va escapar aquella amplificatio. I, sens dubte, en aix¨° pensava Feliu Formosa quan va oferir-nos per primera vegada aquestes versions de Trakl (Emp¨²ries, 1990), que avui ens ofereix com un do renovat: Obra po¨¨tica, Martorell, Adesiara, 2012. Gran traducci¨® i gran poesia.