Perdre els papers

A mi, la batalla dial¨¨ctica entre Catalunya i una bona part d¡¯Espanya per l¡¯anhel d¡¯autodeterminaci¨® de la primera em fa pensar en la situaci¨® de tantes dones que, pel motiu que siga ¡ªperqu¨¨ ¨¦s un tir¨¤, o perqu¨¨ simplement ja no l¡¯estimen¡ª, volen deixar el marit i viure al seu aire, independents. El marit pot reaccionar de distintes maneres: pot suplicar disculpes i prometre un canvi d¡¯actitud, pot emprenyar-se i proferir amenaces, pot, fins i tot, passar de la paraula a l¡¯acci¨®, o pot acceptar-ho esportivament i aconseguir que la relaci¨® es mantinga en l¡¯¨¤mbit de l¡¯amistat, que ¨¦s l¡¯opci¨®, crec, m¨¦s sensata; i la m¨¦s rendible, a llarg termini. Per¨° els espanyols no destaquen al m¨®n, precisament, per la seua sensatesa. Fins ara, des d¡¯Espanya, Catalunya i els catalans no se¡¯ls ha tractat mai com uns iguals. Un inventari de les petites i grans frustracions ¡ªsovint humiliacions¡ª infringides pel poder de Madrid als catalans no cap ac¨ª; ens hi caldria una enciclop¨¨dia. I van des de la imposici¨® d¡¯una simple matr¨ªcula de cotxe fins a la mutilaci¨® de tot un estatut. Fa nom¨¦s uns anys, el sentiment independentista a Catalunya era minso. Per qu¨¨ creuen vost¨¦s que s¡¯ha disparat? Jo no en tinc dubte: el marit, un marit prepotent, mancat d¡¯autocr¨ªtica, ha travessat amb els seus excessos la l¨ªnia roja i ha provocat un punt d¡¯inflexi¨®. Quan dins d¡¯un individu o d¡¯un poble ha crescut el desig, la necessitat, de ser lliure, ¨¦s impossible tornar-lo a sotmetre. Tamb¨¦ hi ha, ¨¦s clar, la crisi. Segons alguns experts en economia catalans, una Catalunya fora d¡¯Espanya esdevindria, despr¨¦s d¡¯uns primers anys dif¨ªcils, un dels pa?sos m¨¦s solvents d¡¯Europa; segons alguns pol¨ªtics i alguns diaris espanyols, en canvi, Catalunya hi quedaria a la cua. No entenc prou d¡¯economia, per¨° s¨¦ que els pol¨ªtics i els mitjans espanyols que diuen aix¨° tamb¨¦ prohibeixen que un valenci¨¤ puga triar el canal de televisi¨® que vol veure o, quan Pepe xafa, amb tota la mala llet possible i davant les c¨¤meres, la m¨¤ de Messi, diuen que Messi ha fet teatre. Credibilitat zero, doncs. Segons ells, Catalunya sense Espanya no va enlloc; ¨¦s m¨¦s, consideren que Catalunya ¨¦s un problema, que nom¨¦s genera maldecaps. Com quedem? Si Catalunya ¨¦s un problema per a Espanya, per qu¨¨ Espanya (rei incl¨°s) es posa tan hist¨¨rica davant la perspectiva d¡¯una separaci¨®? A un costat veig unes multituds pac¨ªfiques, mobilitzades per una il¡¤lusi¨®; a l¡¯altre, cares llargues que profereixen amenaces, aferrant-se a unes lleis fetes a la seua mida i interpretades per ells, i tamb¨¦ ¡ªgens dissimuladament¡ª a l¡¯ex¨¨rcit. No s¨¦ si avui en dia, dins del marc europeu, dins del m¨®n civilitzat, un ex¨¨rcit pot xafar l¡¯anhel d¡¯un poble que s¡¯expressa pac¨ªficament. Aix¨° nom¨¦s passa en pa?sos on governen tirans. S¨ª que s¨¦, per¨°, que quan un marit amena?a amb la viol¨¨ncia la seua companya, ¨¦s perqu¨¨ ha perdut totalment els papers i ja no hi veu marxa enrere.