¡°La solitud sorollosa"

Es pot parlar del paper sense que cap modern t¡¯acuse de nost¨¤lgic? No ho s¨¦. Per¨° intentem-ho.

Com en ¨¨poques actuals d¡¯inquisicions, comen?arem defensant-nos. O com ho denunciava tamb¨¦ Kafka: per qu¨¨, quan un policia et desperta a les 3 de la matinada, la teua primera reacci¨® ¨¦s defensar-te?

Per tant, defensa, declaraci¨® de principis, declaraci¨® galileana: benvinguda l¡¯era digital que ens permet convertir la noble pr¨¤ctica epistolar en un tr¨¤nsit r¨¤pid. O ens permet convocar una manifestaci¨® de manera que hem aconseguit anar uns minuts (per fi!) per davant de la tecnologia policial. S¨ª, s¨ª, d¡¯acord, aix¨° no evita les c¨¤rregues, per¨°... sembla que ara arriben una mica m¨¦s tard. Petites vict¨°ries.

Feta la defensa del suport digital, podem parlar i defensar el paper? Anem-hi.

Recordes l¡¯¨²ltima vegada que la teua b¨²stia et va sorprendre amb una carta que no era una factura, una publicitat, una promesa de la banca, el preu ¡°nou¡± d¡¯una pizza insultant? Hi vas respondre? Vas seure per escriure un paper? No? Penedeix-te¡¯n. Ja no et tornar¨¤.

Jo no s¨¦ si ja ¨¦s com en Fahrenheit 451, per¨° comen?a a assemblar-s¡¯hi.

Jo no s¨¦ si Marx ho va preveure, per¨° continue pensant que ho va preveure. Vull dir: va proposar unes premisses que nom¨¦s cal anar actualitzant. Per exemple, podria haver dit: un dia, quan domine l¡¯era digital, el paper comen?ar¨¤ a ser un objecte prescindible. Perqu¨¨ el solitari que ha de pagar uns c¨¨ntims a la botiga pel paper i per la tinta, aquell que escriur¨¤ al fons de la seua solitud amb la pretensi¨® indecent de ser llegit, un dia es preguntar¨¤ si tot quest esfor? ha de tindre una recompensa m¨¦s enll¨¤ del narcisisme. Instant que el convertir¨¤ en sospit¨®s de sindicalisme. Posa¡¯t el paper en l¡¯apartat de les despeses, cada dia desapareix a m¨¦s velocitat. Fins i tot les empreses de subministrament passen les factures per correu electr¨°nic. Les edicions, di¨¤ries o no, canvien el suport f¨ªsic pel digital. En definitiva no deixa de ser una restricci¨® que afecta molts lectors, perqu¨¨ tothom no accedeix al m¨®n digital.

Una solitud massa sorollosa ¨¦s el t¨ªtol d¡¯una de les obres de l¡¯escriptor txec (1914-1997) Bohumil Hrabal. El protagonista, Hanta, viu en un soterrani humit i ¨¦s l¡¯encarregat de desfer tones de paper escrit: ¡°fa trenta cinc anys que premse paper, que m¡¯empastife amb lletres fins al punt de semblar una enciclop¨¨dia (...) ja no s¨¦ quines idees s¨®n meues i quines s¨®n producte d¡¯aquesta barreja (...) prenc una frase bella i l¡¯assaborisc com si fos un caramel...¡±. Dif¨ªcil fer el mateix empastifant-se amb monitors i teclats.