Raons ocultes

Al nou edifici dels Encants de la pla?a de les Gl¨°ries ja ¨¦s visible la coberta, encara que no estigui totalment acabada ni enlairada a la seva posici¨® definitiva. La nova construcci¨® s¡¯afegeix a la col¡¤lecci¨® d¡¯edificis originals d¡¯aquest indret urb¨¤. L¡¯¨²nica esperan?a ¨¦s que tantes obres extravagants ens facin veure l¡¯anell viari d¡¯una manera m¨¦s positiva. A l¡¯edifici, que ¨¦s b¨¤sicament un suport d¡¯activitats comercials, ressalten els forjats de formig¨® blanc concebuts com unes rampes que permeten enfilar-se quasi sense adonar-nos-en, una soluci¨® enginyosa en edificis comercials, com a l¡¯anomenat Pavell¨® 4 de la Fira de Montju?c, tot i acomodant el pendent amb el del carrer, com passa a l¡¯Illa Diagonal. Aquests forjats queden travessats en alguns punts per les columnes que suporten la coberta, que ¨¦s l¡¯element fonamental de refer¨¨ncia urbana del projecte i ¨¦s tamb¨¦ el motiu b¨¤sic d¡¯aquestes l¨ªnies.

?Segons les primeres intencions dels responsables, semblava que la coberta es volia construir a baix i enlairar-se despr¨¦s amb l¡¯ajut d¡¯uns gats hidr¨¤ulics. I un cop a dalt, construir l¡¯edifici sota la seva protecci¨®, una idea que, encara que contradigui l¡¯expressi¨® popular de ¡°comen?ar la casa per la teulada¡±, era d¡¯un gran pragmatisme, ja que permetia construir la coberta a poca al?ada i treballar a l¡¯aixopluc durant la resta de l¡¯obra. La realitat ¨¦s que una part de l¡¯edifici ja s¡¯ha constru?t i ara es comen?a a enlairar, per¨° s¡¯acosta molt a la idea original.

?s ara quan val la pena veure-la, ja que m¨¦s endavant sembla que quedar¨¤ revestida amb planxes met¨¤l¡¤liques per la cara inferior; segons els projectistes, ajudar¨¤ a reflectir l¡¯activitat, que es podr¨¤ entreveure des del carrer. L¡¯edifici en construcci¨® podria donar la ra¨® a all¨° de ¡°l¡¯important no s¨®n tant les coses com les coses mentre es fan¡±. La coberta est¨¤ formada per una s¨¨rie de plans inclinats amb diversos angles que contribueixen a fragmentar la superf¨ªcie i potser a emular el variat conjunt de teulades constru?des per mans no professionals que ara cobreixen les parades dels Encants Vells. La coberta semblar¨¤ una cosa que ser¨¤ motiu dels comentaris que es vulguin, per¨° no ser¨¤ el que ¨¦s. ?s ara quan es pot veure amb tota cruesa i amb el fabul¨®s enteranyinat d¡¯acer que l¡¯aguantar¨¤; ¨¦s ara quan transmet el que pesa, i tamb¨¦ una certa manera d¡¯executar-se poc depurada, al meu entendre.

Amagats per les superf¨ªcies lluents dels seus materials de revestiment, quan estigui acabada no veurem el conjunt d¡¯elements d¡¯acer que li donen forma. Malgrat que hi podem veure una certa jerarquia entre ells, aquests no donen la impressi¨® org¨¤nica ni harm¨°nica d¡¯una construcci¨® rodona i unit¨¤ria com la que formen les costelles d¡¯un vaixell. De fet, aix¨° tan sols es deixa sentir en veure l¡¯estructura auxiliar que suportar¨¤ les planxes met¨¤l¡¤liques del seu acabat, que s¨ª que permeten, en canvi, intuir una forma dibuixada a l¡¯espai. ?s il¡¤lustratiu recordar l¡¯escena de la pel¡¤l¨ªcula Master and Commander, on uns mariners mostren al capit¨¤ la maqueta de l¡¯estructura de la fragata francesa Acheron. Ho recorden? Em refereixo a aquella comuni¨® entre l¡¯estructura i la forma del vaixell. Per mi la bellesa d¡¯aquells vaixells rau que, malgrat que els veiem acabats, sentim l¡¯oculta ra¨® de ser de la seva estructura. Aqu¨ª no ser¨¤ aix¨ª, l¡¯estructura no sembla tenir m¨¦s inter¨¨s que fer possible una forma agosarada, semblant a un exercici de papirofl¨¨xia, revelant un cert desajust entre la manera de fer i el resultat i quedant finalment com una mena de veritat oculta. Aquesta manera de fer recorda, en canvi, altres exemples; el m¨¦s clar ¨¦s l¡¯estructura de l¡¯Est¨¤tua de la Llibertat de Nova York, on un conjunt de pilars, tornapuntes i bigues aguanten la figura que veiem sense cap coordinaci¨® formal amb el seu aspecte. ?s justament tot el contrari del que que s¡¯havia proposat l¡¯arquitectura moderna: dir la veritat.