De l'aiguardent al sincrotr¨®

A la d¨¨cada dels setanta del segle XVIII, l¡¯Escola N¨¤utica de la Junta de Comer? de Barcelona va formar 281 capitans i pilots de la flota mercant. Nom¨¦s vuit eren de fora de Catalunya. Dades com aquesta o els mapes d¡¯exportacions de vi i aiguardent s¨®n nom¨¦s algunes de les que mostren els 350 gr¨¤fics de l¡¯Atles de la industrialitzaci¨® de Catalunya 1750-2012. Sumades, expliquen tot el que cal per entendre el qu¨¨, quan, com, qui i on de la ind¨²stria catalana. El volum, editat per Vicens Vives amb el suport de CatalunyaCaixa, l¡¯han dirigit els historiadors Jordi Nadal, Josep Maria Benaul i Carles Sudri¨¤, tres patums que ja van explicar la hist¨°ria de la ind¨²stria a Espanya. Un document de documents en el qual els autors han treballat m¨¦s de dos anys. Des dels factors que van emp¨¨nyer Catalunya en l¡¯era moderna i que van ser determinants per a la industrialitzaci¨® al XIX, passant per la reculada que van suposar la Guerra Civil i l¡¯autarquia del franquisme, fins al cl¨ªmax dels setanta i la davallada, concentrada en dues crisis: la desindustrialitzaci¨® i la globalitzaci¨®. Despr¨¦s de la presentaci¨® oficial al Cercle d¡¯Economia, Nadal, Sudri¨¤ i Benaul en parlen per a Quadern.

¡°La xarxa comercial per tot Espanya s'aprofitar¨¤ per col¡¤locar productes¡±

Com a historiadors que s¨®n, no ho poden evitar, fan all¨° de parlar en present, encara que expliquin qu¨¨ passava tres segles enrere. Amb el llibre com qui diu encara calent, Nadal, Benaul i Sudri¨¤ conversen sobre la industrialitzaci¨® a Catalunya. De qu¨¨ va fer que els industrials catalans despuntessin, d¡¯una situaci¨® geogr¨¤fica clau, del paper del capital estranger, del de les caixes, de les infraestructures... tot plegat en el context de la complexa relaci¨® amb Madrid i partint d¡¯una premissa: les ¡°febleses cong¨¨nites¡± del capitalisme catal¨¤.

Pregunta. Per qu¨¨ es va industrialitzar Catalunya? Quins factors van fer que aqu¨ª tingu¨¦ssim una ind¨²stria potent?

Jordi Nadal. A la baixa edat mitjana, els catalans vam ser uns dels protagonistes de la recuperaci¨® de Mediterr¨¤nia com a ¨¤mbit comercial. Teixits de llana aut¨°ctons a canvi d¡¯esp¨¨cies comprades a Alexandria i Alep, aix¨ª com de cereals provinents de Sic¨ªlia. M¨¦s tard, arran del descobriment d¡¯Am¨¨rica, el centre de gravetat econ¨°mic es va despla?ar de la Mediterr¨¤nia a l¡¯Atl¨¤ntic. Per raons geopol¨ªtiques ¨°bvies, els catalans en vam quedar al marge. La represa del t¨¨xtil, a base del cot¨® m¨¦s que de la llana, tardaria prop de tres segles a produir-se. El comer? exterior va ser determinant: venda de vins i aiguardents al nord d¡¯Europa i a Am¨¨rica, importaci¨® de llen?os en cru d¡¯Europa i exportaci¨® de llen?os estampats a Am¨¨rica, i finalment compra de cot¨® en floca americ¨¤ i comercialitzaci¨® de teixits de cot¨® a Espanya i col¨°nies.

Josep Maria Benaul. Hi ha una altra q¨¹esti¨®: a Catalunya hi ha una distribuci¨® relativament igualit¨¤ria de la renda, no predominen els latifundis, i el creixement fruit dels intercanvis agraris tamb¨¦ ajuda al desenvolupament manufacturer del segle XVIII, perqu¨¨ ja hi ha una economia mercantilitzada.

Carles Sudri¨¤. Des de final del XVII hi ha una demanda extraordin¨¤ria, des del nord d¡¯Europa, de vins i aiguardents meridionals, de manera que els catalans s¡¯acostumen a anar-hi, coneixen les innovacions i les introduiran a Catalunya: primer, teixits de llana m¨¦s lleugers i atractius; despr¨¦s, els teixits de cot¨®. Aquestes innovacions impel¡¤leixen la creaci¨® d¡¯una xarxa comercial per tot Espanya que s¡¯aprofitar¨¤ per col¡¤locar tota mena de productes. Tot aquest proc¨¦s canvia la fesomia de l¡¯economia catalana i d¨®na un avantatge per endegar la industrialitzaci¨®.

P. I com es produeix el salt des d¡¯aqu¨ª fins a la mecanitzaci¨®, a la ind¨²stria del segle XIX?

J. M. B. Amb la reinversi¨® de beneficis i amb l¡¯avantatge d¡¯arribar primer: tens les xarxes mercantils, coneixes els mercats, saps com fer producte, i quan arriba la revoluci¨® industrial al Regne Unit, els empresaris catalans porten t¨¨cnics forans, surten a l¡¯estranger, veuen productes nous, compren maquin¨¤ria...

C. S. Fins a l¡¯arribada del ferrocarril, les inversions necess¨¤ries per muntar una f¨¤brica moderna eren moderades. La gent ho feia amb els estalvis de la fam¨ªlia, entre dos o tres socis, amb el comer? americ¨¤ si s¡¯havien enriquit, per¨° no era una ind¨²stria de grans capitals.

P. La situaci¨® geoestrat¨¨gica de Catalunya tamb¨¦ hi juga...

J. N. Catalunya ¨¦s un pa¨ªs de frontera, estem acostumats a sortir. El poeta Maragall resumeix la difer¨¨ncia amb Espanya: Sola, sola enmig dels camps / terra endins, ampla ¨¦s Castella. / I est¨¤ trista, que sols ella / no pot veure els mars llunyans. / Parleu-li del mar, germans! Hem tingut aquest avantatge: el mar i la frontera. Castella ¨¦s la Meseta, a?llada i envoltada de muntanyes o depressions. Aqu¨ª viatgem, t¡¯acostumes a veure les novetats, parlar, ser tolerant...

P. Quin paper va jugar el capital estranger en la primera fase de la industrialitzaci¨®?

¡°De sempre mal dotats de recursos, el nostre avantatge ¨¦s el coneixement¡±

J. N. En aquesta fase, el t¨¨xtil, la ind¨²stria dominant a casa nostra, no en necessitava, hi havia estalvis i el pes del capital estranger era petit. A Catalunya no va passar com al Pa¨ªs Basc, on la ind¨²stria metal¡¤l¨²rgica ha necessitat molt de capital.

C. S. A Catalunya la industrialitzaci¨® del segle XIX es fa amb capital catal¨¤. Fins i tot el ferrocarril: es fa amb capital aut¨°cton i una baixa subvenci¨® de l¡¯Estat. A partir de final de segle el capital estranger arriba m¨¦s per la tecnologia (ind¨²stria el¨¨ctrica, qu¨ªmica...) que per necessitats financeres. Per tant, a Catalunya el capital estranger porta tecnologia, mentre que a Castella entra molt de capital franc¨¨s per a la construcci¨® del tren.

P. L¡¯Atles... mostra com la ind¨²stria ha estat determinant per a les xarxes de comunicacions, de correu, d¡¯electricitat, tot i que Catalunya no ¨¦s un territori ric en recursos.

J. M. B. Mal dotats de recursos naturals, el nostre avantatge ¨¦s el coneixement, haver creat els mercats, les xarxes mercantils, estar en un bon lloc, bellugar-se. No tenim el carb¨® o el ferro, com Ast¨²ries o el Pa¨ªs Basc. Som un pa¨ªs transformador, importem mat¨¨ria primera, aliments, maquin¨¤ria, i en fem productes per tornar a vendre. Per aix¨°, amb la dictadura, quan ens a?llem de la resta del m¨®n, l¡¯autarquia, tenim un problema.

C. S. Comparats amb les p¨¨rdues humanes, els estralls materials de la Guerra Civil van ser relativament petits; per exemple, les centrals el¨¨ctriques no van ser malmeses. La represa de l¡¯activitat va trigar una d¨¨cada, i aquest retard t¨¦ a veure amb la pol¨ªtica, l¡¯autarquia va ser especialment dolenta per a nosaltres, perqu¨¨ va dificultar la importaci¨® de mat¨¨ries primeres i maquin¨¤ria, i aix¨° es va sumar a la caiguda del consum a tot Espanya.

J. N. El franquisme entenia que les tend¨¨ncies centr¨ªfugues, separatistes, de catalans i bascos eren la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un desenvolupament econ¨°mic superior al de les altres regions espanyoles. La unitat de la p¨¤tria era, per a la dictadura, un objectiu sagrat (¡°Espa?a antes roja que rota¡±). Per mantenir-la, era necessari assolir cert equilibri entre les regions. Fre al progr¨¦s de les unes i impuls al progr¨¦s de les altres. Fins i tot la ubicaci¨® de la Seat a Barcelona va ser una exig¨¨ncia de la Fiat.

P. I Catalunya va passar de ser la f¨¤brica d¡¯Espanya a quedar aturada?

J. N. L¡¯estrat¨¨gia va fracassar, perqu¨¨ es va empobrir tot. La revifalla es va produir a partir dels anys cinquanta, quan el tancament i l¡¯intervencionisme estatal comencen a afluixar-se.

P. Com va quedar la relaci¨® entre la ind¨²stria espanyola i la catalana?

C. S. S¨®n ind¨²stries molt diferents. A Espanya, llevat del Pa¨ªs Basc, fa 50 anys hi havia nuclis industrials (Madrid, Saragossa, Valladolid...), per¨° no hi havia una ¨¤rea industrial densa com la nostra. I els productes es complementaven: ells feien productes que no f¨¨iem nosaltres.

P. Parlen de ¡°les febleses cong¨¨nites del capitalisme catal¨¤¡±. Quines s¨®n?

J. N. Ho dir¨¦ amb una frase: el catal¨¤ ha estat un capitalisme dif¨®s o extens, per¨° de baixa intensitat. Capitalistes nombrosos, per b¨¦ (o m¨¦s ben dit, per mal) que amb capitals migrats.

¡°La venda de vins i aiguardents al nord d¡¯Europa i a Am¨¨rica va ser determinant¡±

C. S. Si compares Catalunya amb altres pa?sos semblants, la difer¨¨ncia ¨¦s que no hi ha grans empreses. N¡¯hi ha de competitives, d¡¯altres menys, unes molt reeixides en l¡¯¨¤mbit internacional per¨° petites... Comparteixen la retic¨¨ncia a passar a tenir una altra dimensi¨®.

P. Falta ambici¨®?

C. S. Falta ambici¨® o hi ha por de perdre el control de la propietat. Per passar de nivell necessites capital inversor, sortir a borsa, no pots dependre del capital propi. Totes les empreses grans que tenim depenen d¡¯entitats financeres, depenen de La Caixa (Abertis i Gas Natural s¨®n les ¨²niques de gran dimensi¨®).

J. M. B. Hi ha casos excepcionals, com ara Gr¨ªfols. ?s una q¨¹esti¨® de posar a la balan?a les aspiracions i la por de perdre el control. D¡¯empreses amb activitat productiva a l¡¯exterior n¡¯hi ha moltes, i en els seus mercats s¨®n reeixides, per¨° no han fet el pas de cedir part de la propietat: Planeta, Mango, Torres, Almirall, Nutrexpa, Esteve, Freixenet, Agrolimen, Puig, Ficosa...

P. Reprenguem el paper de les entitats financeres...

C. S. Ara tenim la imatge de La Caixa, que s¡¯ha convertit en una pot¨¨ncia, per¨°, des de sempre, la banca ha estat d¨¨bil. El fet que a Catalunya tinguessin m¨¦s paper les caixes que els bancs indicava una restricci¨® en el finan?ament industrial.

J. N. Les caixes no estaven pensades per finan?ar ind¨²stries.

P. Fent un salt en el temps, en les ¨²ltimes d¨¨cades el pes de la ind¨²stria en el PIB s¡¯ha desplomat, i l¡¯ocupaci¨® industrial tamb¨¦, ha passat del 42,6% el 1978 al 21,5% del total el 2007. Com s¡¯explica?

J. M. B. La crisi dels setanta i vuitanta va afectar de manera molt determinant els sectors m¨¦s madurs, com ara el t¨¨xtil, per¨° tamb¨¦ altres ind¨²stries. Tanmateix, hi va haver una capacitat de resposta molt notable per part de moltes empreses, i aix¨° va permetre, tot i que amb menys pes en l¡¯economia, mantenir una base industrial activa. De tota manera, a partir del 2000 el VAB industrial ha declinat per efecte de la globalitzaci¨® i la irrupci¨® de les economies industrials emergents, amb la Xina al capdavant, i des del 2007, per efecte de la crisi actual.

P. Ha faltat pol¨ªtica industrial des del Govern?

J. M. B. La frase del ministre socialista Claudio Aranzadi als anys vuitanta ho resumeix tot: ¡°La millor pol¨ªtica industrial ¨¦s la que no existeix¡±.

P. I des de la Generalitat?

C. S. La capacitat ¨¦s limitada. O hi poses diners, o b¨¦ regules, i cap de les dues coses es poden fer des d¡¯aqu¨ª. I des de Madrid, el fet que la sortida sigui industrial ¨¦s menys important per al conjunt d¡¯Espanya. Depenen m¨¦s de grans empreses i del fet que guanyin quota internacional, com ara Telef¨®nica o Repsol, on ho han fet b¨¦, tot i que tenen un arrelament local limitat. Per ells la ind¨²stria ¨¦s aix¨°, per nosaltres s¨®n els 2.000 petits industrials reals, tot i que menys visibles, per¨° m¨¦s decisius per innovar i crear ocupaci¨®.

P. Les infraestructures han estat una altra trava.

¡°Amb la revoluci¨® industrial, els catalans surten, veuen articles, compren maquin¨¤ria¡±

J. M. B. L¡¯exemple clar ¨¦s amb l¡¯eix mediterrani. El 40% de les exportacions espanyoles surten d¡¯entre M¨²rcia i Girona, on hi ha trams d¡¯una sola via de tren, mentre es prioritzen l¨ªnies d¡¯alta velocitat a altres zones, unes l¨ªnies condemnades d¡¯entrada a ser ru?noses.

C. S. L¡¯objectiu ¨¦s que Catalunya no es constitueixi en un nucli important, per¨° aquesta actitud acaba perjudicant tothom: al productor de flors d¡¯Almeria tamb¨¦ li interessa que el seu article arribi r¨¤pid a Par¨ªs.

J. N. Un altre cas ¨¦s la terminal de capital xin¨¨s al port de Barcelona. Per a ?sia ¨¦s primordial descarregar a Barcelona, s¡¯estalvien sis dies, el que triga un vaixell a arribar de l¡¯estret de Gibraltar als ports de Rotterdam o Hamburg... per¨° no est¨¤ resolt l¡¯enlla? del port amb el tren: i s¨®n quatre quil¨°metres! ?s molt ofensiu, la possibilitat que l¡¯eix mediterrani passi per Madrid fa emprenyar. Els recursos que es desvien cap a aquestes obres costen un rony¨®, sense comptar que hi ha empreses que han desistit d¡¯instal¡¤lar-se a Catalunya pels seus problemes de comunicaci¨®.

J. M. B. S¨®n prioritats pol¨ªtiques, i les conseq¨¹¨¨ncies negatives per a l¡¯economia catalana s¨®n enormes.

C. S. Hi ha un altre raonament que segur que l¡¯Estat t¨¦ ben present: si el port de Barcelona esdev¨¦ una entrada significativa per anar a Europa, la necessitat de la relaci¨® amb la resta d¡¯Espanya es debilitar¨¤, perqu¨¨ Catalunya s¡¯integrar¨¤ m¨¦s en l¡¯economia internacional.

J. M. B. Tamb¨¦ hi ha el problema que les decisions de l¡¯Estat no sempre s¡¯han basat en criteris econ¨°mics, i sovint han prevalgut interessos clientelars i pol¨ªtics. Quan Catalunya era l¡¯¨²nica regi¨® industrial d¡¯Espanya, l¡¯Estat aportava menys diners per fer escoles industrials que a altres indrets sense ind¨²stria.

C. S. Aleshores aquestes mancances es podien suplir, per¨° amb totes les funcions que t¨¦ ara l¡¯Estat, que actu? de forma arbitr¨¤ria ¨¦s molt m¨¦s greu.

P. Actualitat pol¨ªtica a banda, com veuen el futur?

J. N. Incert. Fumut.

J. M. B. Un futur incert amb interrogant.

C. B. Per una banda hi ha potencial pol¨ªtic i de gent amb capacitat d¡¯innovar, per¨° per l¡¯altra hi ha elements de molta fragilitat. Tenim un problema terrible amb l¡¯educaci¨® prim¨¤ria i secund¨¤ria, com tamb¨¦ amb l¡¯angl¨¨s. Ens diuen que ens hem d¡¯especialitzar en ind¨²stria del coneixement: i s¨ª que en tindrem, per¨° potser els treballadors els haurem d¡¯anar a buscar fora. Un altre problema ¨¦s la falta de finan?ament, els obstacles burocr¨¤tics...

J. N. Aix¨° causa un des¨¤nim enorme.