Respon, Espanya

?s una de les constatacions m¨¦s tristes dels darrers anys, dels darrers mesos, dels darrers dies: el silenci. Els tan esperats intel¡¤lectuals espanyols no han dit ni piu. La quietud ¨¦s total, si alg¨² digu¨¦s alguna cosa en favor de Catalunya, qualsevol cosa, les seves paraules reverberarien pertot arreu durant setmanes.

?No, ni escriptors, ni fil¨°sofs, ni els artistes que es van manifestar contra totes les guerres que es fan i es desfan. Cap cantant, cap compositor, cap director de cinema... Hem hagut d¡¯esperar que Vicente del Bosque digu¨¦s que les decisions sobre Catalunya les han de prendre els catalans.

Ho veuen fins i tot els que apel¡¤laven a la pedagogia, conscients que explicar-se no serveix gaire de res. El silenci ¨¦s ubic, total, transversal, pen¨®s. Les proves ens demostren que ning¨² no vol escoltar, que els ponts estan trencats i que, arribat el dia que potser es vulguin reconstruir, el riu s¡¯haur¨¤ tornat massa ample i perill¨®s. Quants articles s¡¯han escrit demanant que alg¨² a Espanya aixequ¨¦s la m¨¤? Tret de l¡¯entrenador Del Bosque, ¨¦s clar. M¨¦s que la sensaci¨®, tenim la prova que a l¡¯altre costat no hi ha ning¨², i el pitjor ¨¦s que l¡¯¨²nica explicaci¨® que se m¡¯acut ¨¦s que a Espanya hi ha por. Despr¨¦s de tants anys, a Espanya ha tornat a triomfar la por i ning¨² no badar¨¤ boca.

Construir ponts... La pregunta ara ja no ¨¦s si s¡¯est¨¤ disposat a esfor?ar-s¡¯hi, la pregunta ara ¨¦s si paga la pena, perqu¨¨ a molts l¡¯¨²nic que ens fa por ¨¦s la por dels altres. Per molts anys, Vicente del Bosque. L¡¯haur¨ªem de fitxar per ser el proper seleccionador catal¨¤.